Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
germinador | germinadora
cristal·logènia
Mineralogia i petrografia
Part de la cristal·lografia que estudia la formació dels cristalls o aparició d’una fase sòlida en un medi fluid.
És un fenomen encara no ben conegut Von Tammann definí el poder germinador pel nombre de cristallets que en un temps, en un volum i a una temperatura donats apareixen en una solució, i per la velocitat de creixement, que per a una mateixa espècie cristallina no té cap relació amb la germinació Actualment té un gran interès industrial per a l’obtenció de cristalls grossos i perfectes piezoelèctrics, ferroelèctrics i per a l’òptica de l’infraroig, l’ultraviolat i el làser
Som Energia
Empresa cooperativa dedicada a la generació, distribució i comercialització d’energia de fonts renovables.
L’11 de desembre de 2010 celebrà l’assemblea constituent a Girona, i el setembre de l’any següent inicià la comercialització d’energia verda certificada El 2012 entrà en funcionament una planta fotovoltaica de 100 kW a Lleida, a la qual han seguit una de biomassa de 80 kW a Tordera Maresme el 2013 i una altra de biogàs de 500 kW a Torregrossa Pla d’Urgell el 2014 El juny del 2012 inicià la comercialització a les Illes Balears, i el 2014 Sant Celoni Vallès Oriental fou el primer municipi que contractà el subministrament d’energia a Som Energia Ha estès l’activitat en altres punts…
L’ombra transparent
‘L’arbre que no fa ombra’ o ‘l’arbre de l’infern del Dant’ aquests són els noms que els poetes van donar als sacsaüls De totes les plantes que caracteritzen el desert fred, els sacsaüls són probablement les més conegudes D’alguna manera, en són fins i tot el símbol Però l’estesa opinió que els sacsaüls no fan ombra no és exacta Certament, a migdia, quan el Sol és al zenit, l’ombra dels sacsaüls és imperceptible, però al matí i al vespre els sacsaüls fan una ombra tan lleugera com remarcable, prou agraïda per qualsevol persona que s’hi refugiï a l’època calorosa Als deserts de l’Iran, de l’…
La flora i el poblament vegetal de les mediterrànies
Els orígens de la vegetació mediterrània Entre les zones disjuntes de vegetació esclerofilla de tipus mediterrani que hi ha al planeta es poden trobar diferències i similituds degudes fonamentalment a característiques geològiques i topogràfiques, a patrons de convergència evolutiva, a relacions filogenètiques i a empremtes paralleles d’intervenció humana Les relacions filogenètiques determinen les similituds entre les dues zones de l’hemisferi occidental Califòrnia i Xile i les de les terres que pertanyien a l’antiga Gondwana Sud-àfrica i Austràlia Editrònica El bioclima mediterrani, tal com…