Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
ortogneis
Mineralogia i petrografia
Roca que prové d’un granit que s’ha transformat a causa d’un fort metamorfisme.
Té una textura uniforme, escatosa i granelluda
silvinita
Mineralogia i petrografia
Roca formada per silvina.
Apareix en masses blanques, vermelloses o morades, amb una estructura granelluda, acompanyant quasi sempre l’halita, la carnallita, etc, i formant grans dipòsits de sal que constitueixen els criadors de sals potàssiques
asterosporals
Micologia
Ordre de basidiomicets himenomicets que comprèn fongs amb carpòfors dotats de peu i làmines, com les agaricals.
Se'n diferencien, però, per llur carn granelluda i fràgil, formada per rosetes de cèllules esfèriques esferocists agrupades al voltant de tubs laticífers, i per llurs espores ornamentades amb relleus de midó Comprèn la família de les russulàcies rovellons, cualbres, etc i alguns fongs hipogeus
rendzina
Geologia
Sòl de perfil AC, format sobre roca calcària.
L’horitzó és ric en humus, presenta fragments dispersos de calcària, és de color gris fosc o bru negrós, i té una estructura granelluda i compacta Les rendzines són sòls que retenen poca aigua, raó per la qual mantenen únicament una vegetació de prat sec o de brolla
harzburgita
Mineralogia i petrografia
Roca ígnia ultramàfica composta per olivina i ortopiroxens.
Pertany al grup de les peridotites L’olivina és de tipus forsterita, mentre que els ortopiroxens són de les espècies enstatita i bronzita Hi pot haver espinella accessòria Es tracta d’una roca granelluda, de color verd d’oliva fosc, que pren colors vermells en les superfícies d’alteració Les harzburgites poden formar-se com a residu de la diferenciació d’un magma basàltic són freqüents en xenòlits, i també apareixen en els complexos ofiolítics, on representen el mantell
Els agaricals
Aquest ordre, amb uns 230 gèneres i més de 4000 espècies, comprèn la majoria dels bolets carnosos Els carpòfors, en general de vida curta, putrescibles, tenen gairebé sempre un peu central i un barret que porta a sota un himenòfor format per làmines La carn no presenta esferòcits ni és friable fràgil i granelluda El desenvolupament és típicament hemiangiocàrpic , però també pot ésser pseudoangiocàrpic o gimnocàrpic Els primordis maduren com un tot, i no poden englobar els obstacles Hi pot haver un vel universal i/o un vel secundari, que poden formar després volva, anell o…
sienita
Mineralogia i petrografia
Roca de color vermellós, de la família del granit, generalment amfibòlica, sense quars.
Els seus elements essencials són l’ortosa que dóna a la roca el color rosat característic, la plagiòclasi, l’hornblenda, la mica i un piroxè sobretot augita o diversos alhora Les sienites no contenen mai moscovita Com a elements accessoris hi ha quasi sempre apatita, zircó, esfèn, ilmenita i magnetita La textura de les sienites és granelluda, fanerocristallina i rares vegades porfiroide Es descomponen en condicions semblants a les del granit El seu pes específic oscilla entre 2,7 i 2,9 La seva resistència a l’aixafament varia de 1 500 a 2 000 kg/cm 2 Aquestes condicions i la…
pinyol
Part granelluda, inservible, de la terra de terrisser.
llengua

Esquema de la cara superior de la llengua
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Òrgan musculós dels vertebrats, revestit d’un epiteli sensorial i situat a la cavitat bucal, entre els arcs dentaris; té les estructures del gust i realitza funcions importants en la deglució dels aliments, la succió i la masticació dels aliments i en l’articulació dels sons.
En els peixos, la llengua no és homòloga a la dels altres vertebrats té solament caràcter sensorial En els ciclòstoms és eriçada de denticles i actua com una llima En els altres vertebrats, la llengua, a part el seu caràcter d’òrgan del gust, és essencial per a menjar l’aliment quan és a la boca, i en els mamífers té també un paper important en la degulació En molts casos amfibis anurs, ocells, rèptils i mamífers sense dents, etc la llengua esdevé un òrgan de captura de l’aliment En els ofidis és bífida, i també és en relació amb l’olfacció, puix que a cadascuna de les puntes hi ha receptors…
cirera d’arboç

Cireres d’arboç
© Fototeca.cat
Alimentació
Botànica
Fruit bacciforme de l’arboç, comestible, de superfície granelluda i vermell a la maturitat.