Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
graptòlits
Paleontologia
Grup d’invertebrats fòssils, colonials i marins, presents només a les roques del Paleozoic i especialment en el Silurià, del qual són fòssils característics.
Són formats per una tija rígida, recta o corba, simple o ramificada, que duu lateralment petites teques comunicades entre elles per un canal i habitades per petits pòlips Desaparegueren en el Carbonífer Hom pot trobar-ne a Camprodon
Els graptòlits
Colònia de graptòlits monogràptides conservada excepcionalment en volum, en una llicorella siluro-devoniana de Cervelló Baix Llobregat La colònia, que fa uns 16 mm d’amplada, ha conservat el seu volum gràcies a la substitució, durant el procés de fossilització, del seu periderm o esquelet per minerals de ferro als quals cal atribuir el to grogós que pren la mostra La disposició radial dels rabdosomes suggereix l’existència d’un pneumatòfor o aparell surador, al qual devien anar units els individus vius zooides Jordi Vidal / MGB Els graptòlits constitueixen un grup d’…
estomocordats
Zoologia
Embrancament de metazous deuteròstoms caracteritzats per les obertures branquials, al principi del tub digestiu, i per un esbós de corda dorsal; tenen la cavitat celòmica dividida en tres segments.
D’una banda, hom els considera relacionats filogenèticament amb els equinoderms, i de l’altra, amb els cordats Es divideixen en tres classes enteropneusts, pterobranquis i graptòlits
ampelita
Mineralogia i petrografia
Esquist argilós lleugerament consolidat i compacte.
Conté una gran quantitat de sulfat de ferro que prové de la descomposició de la pirita És de color negrós a causa de la presència de residus orgànics que no han estat destruïts per l’oxidació És roca abundant al Pirineu, on sovint conté graptòlits Antigament era emprada per a l’adob de les vinyes
Silurià
Geologia
Tercer dels sis sistemes o períodes en què es divideix l’era primària o Paleozoic.
És situat per sobre de l’Ordovicià i per sota del Devonià Va des dels 438 milions fins als 408 milions d’anys Els materials silurians són constituïts predominantment per esquists, tot i que també hi ha abundància de gresos i lutites arenoses Les calcàries sovintegen a la part mitjana i alta Durant el Silurià es donà la màxima extensió de la mar de tot el Paleozoic i donà lloc a una àmplia ocupació de les mars poc profundes per part de la fauna siluriana Els graptòlits, com a l’Ordovicià, són la fauna més característica i serveixen per a establir la bioestratigrafia d’aquest…
Ordovicià
Geologia
Segon dels sis sistemes o períodes en què es divideix l’era primària o paleozoica.
És situat sobre del Cambrià i per sota del Silurià Va des de -505 fins a -438 milions d’anys Els materials ordovícics sovint són constituïts per esquists i quarsites, i en les sèries originals, a la Gran Bretanya, hi ha moltes roques vulcanosedimentàries i també conglomerats, gresos i grauwacke Els fòssils ordovícics més importants són graptòlits, que serveixen per a establir la bioestratigrafia d’aquest sistema També són importants els braquiòpodes i els trilobits Els molluscs experimenten una expansió notable amb la primera aparició important de lamellibranquis També apareixen…
Marià Faura i Sans
Geologia
Paleontologia
Paleontòleg i geòleg.
Sacerdot 1908 Deixeble de Font i Sagué, els estudis del qual popularitzà i renovà, i també d’Almera i de Bofill i Poch Estudià els crustacis, els graptòlits i els molluscs, especialment els paleozoics Síntesis estratigráfica de los terrenos primarios de Cataluña con una descripción de los yacimientos fosilíferos principales, 1912 Fou professor al Seminari Conciliar, a la Universitat mineralogia, botànica i cristallografia i a l’Escola Superior d’Agricultura, de Barcelona Féu estudis d’hidrogeologia al Pirineu central i investigà les formacions petrolíferes de Sant Joan de les…
Els deuterostomats
Hom inicia en aquesta pàgina l’estudi dels grups d’animals deuterostomats, és a dir, els quetògnats, els hemicordats, els equinoderms, els procordats i els cordats Els caràcters que fan que considerem aquests grups relacionats entre ells no són fàcils de veure, ja que en general es tracta de processos embriològics, és a dir, la manera com es desenvolupen els organismes a partir de l’ou, que els separa clarament de tots els organismes que hem vist fins ara artificialment agrupats com a protostomats Efectivament, en el desenvolupament embrionari dels deuterostomats, la boca no es forma a partir…
Les pedreres de Santa Creu d’Olorda com a exemple de la geologia herciniana
Mapa geològic dels voltants de Santa Creu d’Olorda Collserola Hom hi aprecia clarament el sistema d’encavalcaments que afecta aquests materials silurodevonians Ricardo Génova, original de Manuel Julivert, Hortènsia Duran i Joan Soldevila Prop de Barcelona, a l’E de Molins de Rei, es troben les pedreres de Santa Creu d’Olorda, on s’exploten les calcàries del Pridolià-Devonià En aquestes pedreres es pot veure la millor successió del Pridolià i el Devonià de la Serralada Costanera catalana Des del punt de vista estructural, s’hi poden observar una sèrie de petites escates i tot un conjunt d’…