Resultats de la cerca
Es mostren 72 resultats
guarniment
Transports
Conjunt dels caps amb els quals van guarnides les veles d’un vaixell.
guarniment
Cadascun dels accessoris que completen una cosa o serveixen per a decorar-la.
Les xapes de guarniment
Art gòtic
Durant l’edat mitjana Catalunya fou pròdiga en la producció de xapes de guarniment Aquestes peces eren obrades per argenters i servien per a l’ornamentació del bestiar domèstic que gaudia d’un arreu propi Bona part de les peces que conformaven aquests arreus s’han perdut i tan sols en resten les representacions pictòriques o escultòriques, les referències documentals i les xapes de guarniment La majoria de xapes conservades van pertànyer a cavalls, mules i altres animals de peu rodó, si bé també els gossos, els falcons i aus diverses en tingueren de pròpies Un dels…
Derôme
Família de relligadors (s. XVII-XVIII) continuadora de l’estil dels Pandelup
.
El més destacat d’ells, Nicolas Derôme el Jove París 1731 — 1788, abandonà l’antiestètica barreja d’estils que alguns relligadors feien i creà un nou estil Els relligats dels Derôme es distingeixen pel guarniment dels llibres amb florons que formaven grups com si fossin orles i deixaven net el centre, on de vegades estampaven un monograma o un escut i per un ocell amb les ales obertes
mona
© Sugar Rain
Etnologia
Coca o pastís de diferents formes, generalment guarnit d’un o més ous durs, amb closca sovint pintada, o bé d’ous de xocolata encallats dins la pasta de farina i adornat a vegades amb algunes galindaines populars, que hom menja per la festa de Pasqua Florida; també és anomenada mona de Pasqua.
En determinades regions el pastís té forma d’algun objecte o animal, i hom ha utilitzat modernament la xocolata i el crocant com a guarniment Les figures de xocolata, de temàtica molt diversa, han substituït en molts casos la tradicional coca d’ous Mona de Pasqua © CIC - Moià És un obsequi que els padrins i en algunes comarques els avis o els pares fan a llurs fillols o bé nets o fills, en tot el Principat de Catalunya i el País Valencià Les famílies o colles de fadrins i fadrines anaven a menjar-se la mona al camp o a la platja a la ciutat de València, el lloc clàssic d’aquestes…
coca
© Marta Dòria
Gastronomia
Massa de farina i diversos ingredients, de forma generalment ovalada i plana, cuita al forn.
Amb una mateixa base farina, oli o mantega, ous, hom fa una gran varietat de coques, generalment ensucrades, com la coca bamba , la coca de pa o de forner sense ou, la coca d’aire grossa i estufada, típica de València, la coca fina amb aiguardent, i amb guarniment de fruita coca d’albercocs, de poma, de cireres , de confitura, d’ametlles i pinyons, etc Sovint hom confecciona també coques guarnint-les amb carn, peix, verdures o amb aquests ingredients barrejats, com la coca enramada botifarra, cansalada, pebrot i ceba, que rep també el nom genèric de coca amb recapte o coca amb…
gai | gaia
Heràldica
Dit de l’animal domèstic, especialment el cavall, sense cap guarniment.
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina