Resultats de la cerca
Es mostren 36 resultats
Gran Col·lisionador d’Hadrons
Accelerador de partícules del CERN a la frontera francosuïssa, prop de Ginebra.
Fou construït pel CERN del 1998 fins al 2008, amb la collaboració de més de 10000 científics i enginyers de més d’un centenar de països Té com a missió principal verificar les teories i prediccions sobre les partícules subatòmiques i el seu comportament, especialment del model estàndard , amb alguns centres d’atenció preferent, com són el bosó de Higgs i les teories sobre supersimetria L’estructura principal és un túnel circular de 27 km de longitud, situat a una profunditat d’entre 50 m i 175 m, on les partícules són sotmeses a grans velocitats per tal d’obtenir energia La xarxa d’anàlisi…
hadró
Física
Cadascuna de les partícules caracteritzades pel fet d’experimentar la interacció forta.
Hom les considera constituïdes per quarks “lligats” mitjançant gluons Hom distingeix, bàsicament, dos tipus d’hadró els hadrons bosònics que es comporten com a bosons , atès que tenen spin enter són composts d’una parella quark-antiquark i són anomenats mesons en són exemple els pions i els hadrons fermiònics que es comporten com a fermions , atès que tenen spin semi-senar són composts de tres quarks i són anomenats barions en són exemple els nucleons , o sia els protons i els neutrons Hom ha detectat més de cent tipus d’hadró Tots els hadrons, llevat…
col·lisionador
Química
Accelerador de partícules en què es fan xocar frontalment dos feixos de partícules a fi de provocar-ne l’excitació energètica, la combinació o el trencament i poder-ne estudiar les característiques i la composició interna.
Pot adoptar tant la configuració lineal clàssica com la configuració circular típica del sincrotró Les possibles collisions són entre electrons i positrons, com el cas del SLAC Stanford Linear Accelerator de configuració lineal entre hadrons i hadrons, com el nou LHC Large Hadron Collider del CERN, també lineal, que entrà en funcionament el 2008 entre electrons i protons, l’HERA Hadron-Elektron-Ring-Anlage a Hamburg, de configuració circular, que fou clausurat el 2007, o bé entre ions i ions, com el RHIC Relativistic Heavy Ion Collider , també de configuració…
quark
Física
Nom genèric de les sis partícules fonamentals que, juntament amb els leptons, són els constituents fonamentals de la matèria.
Hom coneix sis quarks, que són designats per la inicial del seu nom anglès u up dalt, d down baix, c charmed encantat, s strange estrany, b bottom fons, o beauty bellesa i t top cim, o truth veritat Són caracteritzats per l’isospin, la tercera component d’isospin, la càrrega elèctrica que és fraccionària i pels sabors o aromes, que són l' encant, l' estranyesa , la bellesa i la veritat Cadascuna de les sis espècies o sabors dels quarks pot presentar-se en tres colors diferents, anomenats, per convenció, vermell, verd i blau La càrrega de color té en els quarks un paper similar…
leptó
Física
Nom genèric d’una família de partícules caracteritzades pel fet d’ésser fermions (ja que tenen spin semisenar) i de no experimentar la interacció forta.
En les primeres classificacions de partícules, que foren fetes atenent la massa, els leptons eren les partícules menys pesants Segons l’actual esquema de partícules, hom pot classificar totes les partícules en dues grans famílies els hadrons i els leptons Els hadrons són constituïts de quarks i els leptons són, ara per ara, d’estructura simple Els leptons coneguts són l’ electró , el muó i el tauó , els corresponents neutrins el neutrí electrònic , el neutrí muònic i el neutrí tauònic , i les antipartícules de tots ells que genèricament són anomenades antileptons…
khi b (3P)
Física
Mesó format per un quark fons o bellesa (b) i el seu antiquark.
Fou observat per primer cop després d’una collisió de protons a l’experiment ATLAS del Gran Collisionador d’Hadrons al desembre del 2011 Té una massa propera als 10530 GeV
nucleó
Física
Nom genèric comú de les partícules que constitueixen un nucli atòmic, és a dir, del neutró i del protó
.
Els nucleons són hadrons, i hom considera que protó i neutró formen un doblet d’un únic nucleó, distingint-se per la component de l' isospin T 3 = +1/2 per al protó, i T 3 = -1/2 per al neutró
Low Energy Antiproton Ring
Desaccelerador de partícules per a produir antiprotons del CERN de Ginebra.
Construït el 1982 i operatiu fins el 1996, produïa antiprotons amb una energia de 21 MeV i permeté estudiar més a fons les propietats de l’antimatèria i Fou transformat en l’anell d’ions de baixa energia Low Energy Ion Ring, el qual, al seu torn, contribuí a la construcció del Gran Collisionador d’Hadrons, inaugurat el 2007
psi
Física
Partícula de la família dels mesons de spin 1, que té càrrega elèctrica nul·la.
Fou detectada el 1974 per Richter i Ting premis Nobel de física del 1976 La seva existència confirmà la utilitat del model dels quarks per a explicar la naturalesa dels hadrons, tot fent necessària la introducció d’un nou quark, el charmed , c La partícula ψ té una massa de 5517,4 X 10 -30 kg, i una vida mitjana de l’ordre de 10 -20 s Segons el model dels quarks, és la combinació c c
color
Física
Càrrega dels quarks que representa en la interacció forta un paper anàleg al que fa la càrrega elèctrica en la interacció electromagnètica.
Cada quark pot presentar-se en tres colors primaris, que són anomenats vermell, groc i blau aquesta classificació no té cap relació semàntica amb els colors cromàtics Els anticolors o colors complementaris són propis dels corresponents antiquarks Els hadrons, constituïts per quarks, són incolors, és a dir que són la mescla de tres quarks dels tres diferents colors primaris o de quarks-antiquark de colors complementaris La cromodinàmica quàntica , que estudia la interacció forta, rep el seu nom d’aquesta càrrega dels quarks