Resultats de la cerca

Les hagiografies varien segons les intencions de l’autor, el gènere literari o les finalitats perseguides lectura privada, panegírics, ús ofical litúrgic, etc Els primers documents hagiogràfics daten del s II i són actes de màrtirs algunes provenen d’actes proconsulars o notarials, altres són passions llegendàries amb finalitat d’edificació Al s IV començaren a aparèixer vides de confessors i ascetes, que accentuaven sovint el poder sobrenatural del biografiat La pràctica litúrgica menà a escriure les vides de cada sant del dia, les quals foren aplegades en els leccionaris, menologis i…

Segon marquès de Vilallonga, fill i hereu de Pau Ignasi de Dalmases i Ros Fou membre, des de la seva fundació el 1729, de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, que es reunia habitualment a casa seva Escriví poesies i treballs hagiogràfics

De vegades porta texts hagiogràfics de sants no màrtirs, i quan aquests són molt nombrosos s’anomena llegender del santoral Correspon al sinaxari grec El primer passioner conegut és del final del s VII, i els més antics de tipus hispànic són del s X No es conserven passioners catalans íntegres, però els nombrosos fragments fins ara identificats probablement permetran de referne el contingut

Benedictí de Solesmes, es dedicà als estudis històrics i excellí en la crítica textual Abat del nou monestir romà de San Girolamo, dirigí l’edició crítica de la Vulgata , i publicà la Mémoire sur l’établissement du texte de la Vulgate 1922 Entre els seus estudis hagiogràfics, cal esmentar Les martyrologes historiques du Moyen |ge 1908 i l’edició crítica del Martyrologium Hieronymianum 1931 martirologi

Educat pels germans de la vida comuna germà 1 7 i relacionat amb els ambients de la Devotio Moderna , ingressà a l’orde de canonges regulars d’Agnietenberg, de la congregació de Windesheim 1399, on fou ordenat de sacerdot 1413 i del qual fou dues vegades sotsprior 1425 i 1448 Autor de diversos escrits hagiogràfics, ascètics i d’espiritualitat Libellus spiritualis exercitii, Soliloquium animae, Hortulus rosarum , etc, la seva obra principal, bé que atribuïda a d’altres, és la Imitació de Crist

Jesuïta 1674, ocupà diversos càrrecs dins l’orde i fou preceptor del fill dels ducs de Gandia, Josep de Borja Filipista, en entrar a València les tropes austriacistes es refugià a Aragó, i després a la cort de Felip V, de qui fou predicador Tornà a València com a rector del Collegi de Sant Pau i exercí altres càrrecs, i el 1723 anà a Roma com a procurador de la congregació Publicà diversos tractats piadosos i hagiogràfics, polèmics contra el jansenisme i polítics amb diversos pseudònims

Ordenat el 1937, exercí en diferents parròquies de Nova York La seva aportació historiogràfica s’ha centrat en diversos estudis hagiogràfics i panegírics, a més d’alguns treballs sobre centres religiosos De la seva obra destaquen El Rd P Antonio Ripoll fundador de la tercera orden regular de San Francisco en Mallorca y restaurador de la misma en España 1943, Panegíric de la Mare de Déu de Lloseta 1981, Notas históricas sobre el colegio de Nuestra Señora de los Ángeles , La Porciúncula , Una iglesia pionera ensayo histórico sobre la parroquia de San Benito de Palermo, en la ciudad de Nueva…

De família noble, estudià lleis a Bordeus Vidu, heretà de la seva muller una gran fortuna, però renuncià a la vida pública i es retirà amb alguns amics a Primuliacum , al Perigord, on menà una vida ascètica, sota l’influx del seu amic Paulí de Nola i de Martí de Tours Segons Gennadi de Marsella, fou ordenat de prevere Escriví Chronicorum libri duo , història general des dels orígens del món fins a l’any 400 dC són interessants les pàgines dedicades al priscillianisme És famós, però, sobretot, pels seus escrits hagiogràfics entorn de la figura de Martí de Tours, Vita Martini i Dialogi , que…

Vida i obra Professà en l’orde franciscà, a Girona, i, exclaustrat el 1835, exercí el ministeri en diferents parròquies Deixà compilats els seus poemes en una Collecció de poesies catalanes alguns de la seva època d’estudiant, però la majoria dels anys 1859-62, en vint-i-vuit quaderns manuscrits, ordenats per temes o gèneres marians i hagiogràfics, de Nadal, goigs, contra les doctrines de protestantisme i contra els jocs i els balls Complementàriament, hi inclou còpies de cançons populars catalanes En conjunt, suposen l’adhesió a la tradició popular i, sovint, molt estrictament vallfogonesca…

Té dos gèneres, dos nombres i, en el terreny verbal, dotze formes o conjugacions, dos temps perfet i imperfet, dos modes subjuntiu jussiu i imperatiu i dues formes nominals infinitiu i participi Pel que fa a la sintaxi, la frase és molt lliure, mentre que el lèxic és influït per l'amhàric i per les llengües cuixítiques Té alfabet i escriptura propis, adoptats també per l’amhàric etiòpic La literatura en gueez és fonamentalment religiosa i es basa en traduccions d’originals grecs i àrabs versió de la Bíblia, llibres apòcrifs, com el d’Henoc Els tractats hagiogràfics i màgics són nombrosos i…