Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
haloragàcies
Botànica
Família de mirtals integrada per herbes de fulles sovint pinnatífides, de flors inconspícues, actinomorfes, hipògines i sovint tetràmeres, i de fruits drupacis o muciformes.
Consta d’unes 160 espècies, pròpies de països temperats i subtropicals, algunes de les quals, pertanyents als gèneres Myriophyllum i Gunnera , són conreades com a ornamentals
Les haloragàcies
Haloragàcies 1 Myriophyllum spicatum a branca, de fulles pinnades i disposades en verticils de quatre, portadora d’espigues x 0,5 b cima de dues flors masculines x 3 c flor femenina x 3 Eugeni Sierra Les haloragàcies són quasi totes herbes aquàtiques o d’indrets sovint inundats Algunes viuen en altres ambients i, en aquest cas, poden ser arbustives o fins i tot arbòries Fan les flors petites i anemòfiles, tetràmeres i d’ovari ínfer Se’n coneixen en total poc més d’un centenar d’espècies, de les quals moltes són australianes En conjunt, però, la família és…
mirtals
Botànica
Ordre de dicotiledònies dialipètales integrat per plantes correntment llenyoses, en gran part pròpies de les regions càlides, amb fulles generalment simples i oposades, amb flors cícliques, heteroclamídies, epígines o perígines, i sovint tetràmeres, i amb fruits de diversa mena.
Consta de les següents famílies principals combretàcies, eleagnàcies, enoteràcies, haloragàcies, lecitidàcies, litràcies, melastomatàcies, mirtàcies, punicàcies, rizoforàcies, timeleàcies i trapàcies
Les famílies de fanerògames dels Països Catalans
Regions fitogeogràfiques dels Països Catalans, segons O de Bolòs Carto-Tec, a partir d’originals de l’autor esmentat Els Països Catalans, amb una extensió de poc més de 70000 km 2 , tenen una flora fanerogàmica espontània que voreja les 3500 espècies Si tenim present que el territori continental de l’estat francès, per exemple, amb prou feines supera les 4000 espècies i que les illes Britàniques no arriben a les 3000, haurem de convenir que la nostra riquesa florística és notable en relació amb altres països europeus Aquesta mateixa riquesa, però, condiciona el contingut d’aquesta obra fins…
La vida en rius i llacs de les estepes i les praderies
Les aigües de les estepes i les praderies La combinació d’una quantitat relativament petita de precipitacions i una elevada evaporació fa que el balanç hídric de la majoria de regions del bioma sigui sovint deficitari Tanmateix, a l’hivern, a gran part de les estepes i les praderies s’acumula una quantitat força gran de neu, que a la primavera es fon ràpidament i alimenta els rius i reomple els llacs Els cursos i els plans d’aigua Els rius cabalosos que flueixen a través d’estepes i praderies neixen sovint a les muntanyes o als biomes forestals veïns, ocupats sovint per una part considerable…