Resultats de la cerca
Es mostren 214 resultats
hel·lenístic | hel·lenística
Història
Dit del període cultural de la història grega comprès entre els anys 323 i 31 aC (hel·lenisme).
Clitarc d’Alexandria
Historiografia
Historiador grec de l’època hel·lenística.
Les seves Històries d’Alexandre foren unes de les obres sobre Alexandre més llegides a l’antiguitat, anteriors probablement a les de Ptolemeu i Aristobul
Pan
Mitologia
Divinitat de la mitologia grega.
Déu de les muntanyes i de la vida agresta, en l’himne homèric dedicat a ell és presentat com a fill d’Hermes Cilleni i de la nimfa Dríope Company de Dionís i de les nimfes, amant de la dansa, la música, els boscs i les fonts, és també el patró del repòs de la sesta, en el decurs del qual és capaç d’infondre un terror ‘pànic’ Representat amb banyes i peus de cabra, el seu culte s’estengué des de l’Arcàdia a l’Àtica i a la Magna Grècia, sobretot a l’època hellenística i per influència de la poesia bucòlica La seva figura —representada primer amb un aspecte ferotge, que degenerà fins a…
Atles

Atles Farnese, còpia romana de marbre del segle II d'una escultura hel·lenística d’Atles (Museu Arqueològic Nacional de Nàpols)
Carlo Raso (CC0)
Mitologia
Un dels titans, la genealogia del qual és molt diversa: fill de Jàpet i de Clímene o d’Àsia; d’Èter i de Terra o d’Hémera; d’Urà o de Neptú i de Clit.
Fou pare de les Plèiades , de les híades, de Calipso, d’Hèsper i d’Hias El prudent Atles, digué Homer, aguanta les altes columnes que separen la terra i el cel Segons Hesíode, Atles fou condemnat a aguantar el cel perquè havia pres part en la guerra dels titans contra els déus Després s’estengué la idea que era una muntanya amb la base arran de mar i el cap entre els núvols que hom situà a l’Àfrica del nord A l’època romana hom creia que Atles fou convertit en una muntanya per Perseu a qui havia refusat l’hospitalitat mostrant-li el cap de Medusa, i anà perdent el caràcter originari de tità…
Cal·líope
Mitologia
Musa grega, protectora de l’epopeia.
A partir de l’època hellenística hom li atribuí la inspiració de la poesia
Decàpolis
Història
Lliga de deu ciutats del nord de Palestina, dependent del governador romà de Síria: Damasc, Filadèlfia, Rafana, Escitòpolis, Gadara, Hippos, Dion, Pella, Gerasa i Canata; fou constituïda poc temps després de la campanya de Pompeu a Orient (64-63 aC) i perdurà fins al sII dC.
La seva finalitat era de defensar-se mútuament dels atacs de les tribus beduïnes i preservar la cultura hellenística
Piero Basadonna
Història
Polític i diplomàtic venecià, d’una vasta cultura hel·lenística.
Fou ambaixador venecià a la cort de Felip IV de Castella 1648-53, des d’on informà el seu govern sobre la guerra de Catalunya Del 1661 al 1663 fou ambaixador a Roma fou fet cardenal el 1673
peltasta
Història
A l’antiga Grècia, soldat d’infanteria que portava una armadura lleugera i un escut el·líptic truncat —la pelta— molt reduït i lleuger, de fusta revestida amb cuir.
Com a cos de combat, els peltastes grecs foren organitzats per Ifícrates i assoliren una gran fama sobretot en les formacions militars de l’època hellenística
Soter
Mitologia
A l’antiguitat clàssica, títol (del grec Σωτήρ, ‘Salvador’) atorgat a diverses divinitats gregues, en particular a Zeus, per indicar llur poder salvador davant els perills.
El seu corresponent llatí és sovint el qualificatiu sospes A l’època hellenística, el títol de Soter fou atribuït també als reis Ptolemeu I Soter, etc
Atenodor de Rodes
Escultura
Escultor grec.
Autor, amb Agesandre i Polidor, també de Rodes, del grup escultòric de Laocoont i els seus fills, peça capital de l’estatuària hellenística, avui als Museus Vaticans
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina