Resultats de la cerca
Es mostren 179 resultats
esmalt
esmalts heràldics: ataronjat
Heràldica
Nom genèric dels metalls i els colors, i també dels folres, emprats per a pintar o representar gràficament la coloració dels escuts.
La representació gràfica dels escuts fou establerta 1638 pel jesuïta italià Silvestre Petra Sancta N'hi ha de tres classes metalls or i argent, colors gules, atzur, sable i sinople i folres ermini, vair i llurs variants Hom considera esmalts neutres, és a dir, que tant poden anar amb un metall com amb un color, els folres i també la porpra i la carnació i, entre els heraldistes alemanys, el sable Alguns tractadistes consideren l’ermini un metall l’argent i el contraermini un color el sable altres esmalts usats pels heraldistes són el ferro, l'acer, l'ataronjat representat gràficament per un…
escut
Diverses formes d'escuts (d'esquerra a dreta i de dalt a baix): caironat; cap de cavall; losanjat; ovalat; pell de toro carlí; pell de toro alemany; pell de toro polonès; quadrat; quadrilong hispànic; quadrilong alemany; quadrilong francès; quadrilong anglès; rodó; triangular; ogival; suís.
© Fototeca.cat
Heràldica
Representació simbòlica d’una persona, família o llinatge, d’una autoritat, de poblacions i països, i, per extensió, de corporacions, entitats, etc, formada per una superfície entre línies, dita camper
, on hom representa els elements heràldics o càrregues.
Té l’origen en les representacions que hom posava com a distintiu als escuts de guerra dels cavallers heràldica En general l’amplària serva una relació amb l’alçària de 5/6 El camper pot ésser dividit mitjançant una partició o una repartició Els punts o les parts de l’escut o espais imaginaris de què hom se serveix per a definir la situació dels elements heràldics són abisme, cap, punta, flanc, cantó, centre del cap, centre de la punta, punt d’honor, llombrígol i vora Les formes més generalitzades són l’escut caironat l’escut de cap de cavall , que té la forma d’un cap de cavall vist de cara…
barrat | barrada
Heràldica
Dit de l’escut el camper del qual és cobert de barres alternativament d’un metall i d’un color en nombre parell; si passen de vuit se’n diu llistat.
Els objectes heràldics també poden ésser barrats
bandat | bandada
Heràldica
Dit de l’escut el camper del qual és cobert de bandes, alternativament, d’un metall i d’un color, en nombre parell; si passen de vuit, se’n diu cotissat.
Els objectes heràldics també poden ésser bandats
llistat | llistada
llistat
Heràldica
Dit de l’escut el camper del qual és cobert de llistes alternativament d’un metall i un color en nombre parell i superior a vuit.
Els objectes heràldics també poden ésser llistats
cotissat | cotissada
cotissat
Heràldica
Dit de l’escut el camper del qual és cobert de cotisses alternativament d’un metall i un color, en nombre parell i superior a vuit.
Els objectes heràldics també poden ésser cotissats contraposició
faixat | faixada
Heràldica
Dit de l’escut el camper del qual és cobert de faixes, alternativament, d’un metall i d’un color, en nombre parell; si passen de vuit, hom en diu cintat.
Els objectes heràldics també poden ésser faixats Hom pot trobar algun faixat en el qual cada faixa és d’un esmalt diferent El faixat corrent és el de sis peces, i aleshores no cal dir-ne el nombre
guillat
Numismàtica i sigil·lografia
Nom donat als grossos d’argent angevins fets a Provença i a Nàpols a partir del s XIV.
El nom prové de la catalanització de la paraula italiana gigliato , utilitzada per a denominar aquestes monedes, que lluïen uns llirs heràldics Fou aplicada a d’altres monedes d’argent sobretot als carlins napolitans d’Alfons el Magnànim
Joan Eimeric
Escultura
Construcció i obres públiques
Mestre d’obres i escultor de Barcelona.
Autor d’una imatge de la Mare de Déu 1421, Museu de Sabadell i del portal de l’església de Sant Martí Vell a Sant Martí de Provençals, amb el sant cavaller representat al timpà, juntament amb les imatges del matrimoni Sellarès, mecenes de l’obra, i els senyals heràldics corresponents 1432 Unes estàtues d’apòstols i profetes que completaven la decoració són perdudes o molt malmeses
Maria Barceló i Crespí
Historiografia
Historiadora.
Professora titular d’història medieval de la Universitat de les Illes Balears Fou degana de la facultat de filosofia i lletres de la UIB És acadèmica numeraria de l’Acadèmia Mallorquina d’Estudis Genealògics, Heràldics i Històrics Ha tractat les temàtiques de Mallorca a l’època de Ferran el Catòlic i aspectes socioeconòmics i de la vida quotidiana de la Ciutat de Palma i de la Part Forana de Mallorca