Resultats de la cerca
Es mostren 26 resultats
El que cal saber de les hèrnies de la línia mitjana abdominal
Patologia humana
És anomenada hèrnia de la línia mitjana o línia blanca de l’abdomen la protrusió de diversos teixits de la cavitat abdominal cap a l’espai anatòmic que es troba immediatament per sota de la pell Segons la localització que presenta, hom diferencia l’hèrnia epigàstrica, situada per sobre del l’ombrígol, i l’hèrnia hipogàstrica, que se situa per sota del melic Les hèrnies de la línia mitjana abdominal se solen advertir per l’aparició d’un bony petit, subcutani i de consistència tova, als marges de la Unia que solca la superfície de la part del ventre, des del pubis fins al tòrax En…
braguer

Braguer per a hèrnia inguinal
Aparell ortopèdic destinat a mantenir reduïdes les hèrnies.
Els braguers són utilitzats sovint en els nounats i en els infants per a mantenir reduïdes les hèrnies umbilicals i les puntes d’hèrnia inguinal congènita, i excepcionalment en els adults com a mesura provisional preoperatòria i també en els casos en què no és possible la intervenció quirúrgica vells, obesos, etc Hi ha moltes formes de braguers segons l’edat del malalt i el tipus d’hèrnia epigàstrica, umbilical, inguinal, crural, escrotal, doble, irreductible, etc
hèrnia

Esquema dels dos tipus d’hèrnies de la línia mitjana abdominal: l’hèrnia epigàstrica i l’hèrnia hipogàstrica
© Fototeca.cat
Patologia humana
Sortida total o parcial d’un òrgan o d’una part tova del cos per una obertura, natural o accidental, en la paret del seu receptacle.
L’hèrnia és externa quan el sac herniari surt a fora, i interna en el cas contrari congènita quan és imputable a mal tancament dels conductes embrionaris, i adquirida quan sobre un defecte constitucional debilitat de la paret actua un factor desencadenant Segons la seva situació anatòmica, l’hèrnia és inguinal si segueix el conducte homònim, escrotal si baixa fins a l’escrot, i crural si travessa l’anell crural L’hèrnia també pot ésser umbilical , si és localitzada al melic, i epigàstrica, si travessa la línia alba, més amunt De les hèrnies internes cal esmentar la diafragmàtica forats del…
Hèrnia de la línia mitjana abdominal
Patologia humana
Definició És anomenada hèrnia de la línia mitjana abdominal la sortida o la protrusió de teixit adipós o d’un sector del peritoneu parietal —la capa de teixit conjuntiu que cobreix l’interior de la cavitat abdominal— envers l’espai anatòmic que es troba immediatament per sota de la pell de l’abdomen, a través d’uns petits orificis que hi ha al llarg de l’anomenada línia mitjana o línia blanca abdominal, una cinta de teixit conjuntiu que s’estén al llarg de la superfície abdominal, des del tòrax fins al pubis, i que serveix d’inserció als músculs rectes de l’abdomen Tipus Segons la…
El que cal saber de l’hèrnia diafragmàtica
Patologia humana
És anomenat hèrnia diafragmàtica el desplaçament d’òrgans abdominals a la cavitat toràcica, a través d’una obertura anormal al diafragma, que pot ocasionar trastorns respiratoris si els òrgans toràcics són comprimits Les hèrnies diafragmàtiques que provoquen trastorns respiratoris solen ésser degudes a un defecte congènit, i són presents, per tant, des del naixement Cal pensar en aquesta possibilitat si el nounat presenta signes de dificultat respiratòria progressiva En la majoria dels casos, les hèrnies diafragmàtiques són petites, originen escassos trastorns respiratoris i es poden corregir…
Hèrnia diafragmàtica
Patologia humana
Definició És anomenat hèrnia diafragmàtica el pas d’òrgans abdominals a l’interior de la cavitat toràcica, a través d’una obertura anormal al diafragma, que és el múscul que separa la cavitat toràcica de l’abdominal Causes, tipus i manifestacions Les hèrnies diafragmàtiques es produeixen en establir-se un defecte anatòmic en el diafragma que posa en comunicació directa la cavitat toràcica i l’abdominal Aquesta via de comunicació pot consistir en un orifici anòmal, localitzat en una part del diafragma tancada completament en condicions normals, o bé en una dilatació d’un dels orificis naturals…
Edoardo Bassini
Medicina
Metge italià.
Estudià les amputacions del cec i el tractament quirúrgic de les ptosis renals Fou l’introductor d’una tècnica clàssica operació de Bassini de tractament de les hèrnies inguinals
Emil Theodor Kocher

Emil Theodor Kocher
© Fototeca.cat
Metge i cirurgià suís.
Professor a la Universitat de Berna i operador eminent, fou l’iniciador de les tiroïdectomies i de nous mètodes per a tractar luxacions, hèrnies i hemorràgies internes Fisiopatòleg de primera fila, treballà també sobre alteracions endocrines i caquèxia estrumipriva És autor de Chirurgische Operationslehre ‘Tractat de cirurgia operatòria’, 1892 Premi Nobel de medicina el 1909
Antonio Scarpa
Anatomista italià.
Perfeccionà el coneixement morfològic del sistema nerviós gangli vestibular i nervi nasopalatal, que avui porten el seu nom, del peritoneu, de l’aparell genital i de zones anatòmiques completes triangle de Scarpa Féu aportacions a la fisiologia de la visió i de l’audició i posà en pràctica noves tècniques quirúrgiques hèrnies, cataractes, etc
ili
Patologia humana
Manca de progressió del trànsit intestinal.
L' ili mecànic és causat per una obstrucció de la llum de l’intestí, provocada per un tumor, cossos estranys, compressions extrínseques, etc, però també pot ésser provocat per l’estrangulació d’una nansa intestinal ili estrangulat com s’escau en certs casos d’hèrnies, de vòlvuls intestinals o de brides postoperatòries L' ili paralític o adinàmic és produït per una paràlisi de la musculatura de la paret dels budells, provocada per infecció, dolor, etc, sense que hi hagi cap obstrucció