Resultats de la cerca

Algunes espècies habiten a les aigües dolces, com Stentor coeruleus i Spirostomum ambiguum , i unes altres són paràsites, com Balantidium coli, paràsit intestinal de l’home

Poden fixar-se temporalment al suport i són molt contràctils Els cilis són agrupats en cirrus a la part superior de la copa hi ha la regió peristomàtica, voltada d’una faixa adoral amb cirrus llargs La citofaringe va proveïda d’una membrana ondulant ben desenvolupada Són abundants en aigües dolces

Inclou unes 25 espècies d’aigua dolça o marines, moltes de les quals són comunes als Països Catalans

Característiques del grup Els cloròfits, també anomenats algues verdes, no han arribat en llur evolució a la diversitat morfològica que caracteritza els feòfits ni a les complexitats reproductores que veurem en els rodòfïts Amb tot, la diversitat que aquest grup presenta, tant pel que fa a la reproducció com pel que fa als tipus d’organització morfològica, és molt notable Per aquesta causa, en un capítol general com aquest no es pot evitar de fer generalitzacions o de distingir caràcters típics, de forma potser més didàctica que corresponent a aspectes naturals En aquest grup, en efecte, hi…

Els protozous són protists heteròtrofs, que no constitueixen un grup natural Una definició acceptable dels protozous, diu que són organismes eucariòtics essencialment unicellulars Això vol dir, a grans trets, que en la seva majoria cada individu és una cèllula solitària i independent, bé que en algunes espècies hi ha una organització colonial en la qual els individus depenen mútuament els uns dels altres però sense arribar a especialitzar-se en funcions diferents, com passa, en canvi, amb les cèllules que formen els teixits i els òrgans dels metazous, les metàfites i els fongs No són ni…