Resultats de la cerca

Són composts heterocíclics la majoria dels alcaloides, dels pigments i colorants naturals, dels àcids nucleics i alguns antibiòtics Les primeres bases de la teoria de l’estructura dels composts heterocíclics foren fixades el 1869 per W Körner, que establí l’analogia existent entre el benzè i la piridina, i proposà per a aquesta darrera una fórmula cíclica semblant a la que AKekulé atribuí el 1865 al benzè

Els quelats contenen formalment un sistema heterocíclic en el qual un ió metàllic es troba unit, mitjançant enllaços covalents, a dos o més àtoms no metàllics pertanyents a una mateixa molècula Els quelats presenten algunes propietats característiques, com ara volatilitat, solubilitat baixa en dissolvents polars i elevada en els apolars, i també una notable estabilitat tèrmica i, en molts casos, inèrcia química

La seva fórmula general és RCHOH—COR, en la qual R és un radical alquil, aril o heterocíclic Les aciloïnes s’anomenen canviant per -oïna el sufix -ic o -oic de l’adjectiu específic del nom de l’àcid RCOOH corresponent Poden ésser preparades per diversos mètodes, entre els quals les condensacions aciloínica i benzoínica Llurs propietats generals són les dels alcohols i de les cetones Amb tres mols d’hidrazina o fenilhidrazina donen osazones Les α-hidroxicetones de fórmula general com la de les aciloïnes, però amb els dos grups R distints, han estat anomenades aciloïnes mixtes

Forma un tetrahidrat i un monohidrat anhidre, esdevé rosa a 230 °C i es fon a 256 °C És soluble en aigua, alcohol i acetona les solucions aquoses són àcides al tornassol, donen a la pell una coloració vermella i fan una olor desagradable És obtinguda per oxidació de l’àcid úric i és utilitzada en síntesi orgànica i en la investigació bioquímica, per a produir diabetis en animals experimentals

Dóna en els dissolvents orgànics solucions de fluorescència blava És una base dèbil i forma sals cristallines, grogues, amb els àcids minerals És extret de la fracció antracènica del quitrà d’hulla i pot ésser preparat per síntesi Té escasses aplicacions, ja que els seus derivats importants són preparats a partir d’altres primeres matèries El seu punt de fusió és de 111℃ i el d’ebullició de 346℃

És una base dèbil, soluble en aigua calenta, obtinguda per condensació de l' o -fenilèdiamina amb l’àcid fòrmic Fon a 170,5ºC i el seu punt d’ebullició és superior als 360ºC Hom pot caracteritzar les aldoses per conversió en derivats del benzimidazole, condensant anàlogament la sal potàssica de l’àcid aldònic provinent de l’aldosa amb o -fenilèdiamina Els derivats obtinguts no modifiquen la configuració del carboni 2 del sucre i posseeixen prou solubilitat, en solucions aquoses àcides, perquè llur poder rotatori específic pugui ésser mesurat

Es presenta en forma de cristalls, que es fonen a 52°C i bullen a 253°C, i hom el troba en el quitrà de l’hulla, en les matèries fecals i en l’oli de certes flors

És una substància oliosa aromàtica que bull a 173-175°C, insoluble en aigua i soluble en els solvents orgànics comuns És obtingut dels olis lleugers del quitrà d’hulla Per reducció dóna el 2,3-dihidrobenzofurà cumarà És la base per a obtenir les resines de cumarona-indè

Forma sals estables amb els àcids minerals, algunes de les quals, especialment els clorurs, es troben a la natura com a constituents de les antocianines antocianidina Les sals de pirili són solubles en l’aigua i originen solucions àcides

És un líquid incolor, tòxic, amb l’olor característica de les amines, que bull a 89°C i té una densitat de 0,852 És soluble en l’aigua, alcohol i èter Hom l’obté per reducció del pirrole i per tractament del tetrahidrofurane amb amoníac Presenta propietats bàsiques i és emprada com a intermediària en la manufactura de productes farmacèutics, fungicides, insecticides i acceleradors de vulcanització Té la fórmula