Resultats de la cerca
Es mostren 36 resultats
Hermann Boerhaave
Botànica
Metge, botànic i químic holandès.
Estudià primer teologia, però esdevingué suspecte d’heterodòxia per un judici seu sobre Spinoza Professor de l’escola de Leiden 1701, fou l’iniciador de l’ensenyament clínic, que portà aquesta escola al primer lloc entre les del seu temps i el mateix Boerhaave a ésser-ne considerat com el metge més eminent les seves lliçons aplegaven nombrosos alumnes, arribats d’arreu d’Europa atrets pel seu mestratge No es decantà per cap dels sistemes teòrics extrems que s’imposaven i s’ocupà únicament de la terapèutica i de la clínica seguint una línia de retorn a l’hipocratisme Creà escola,…
Juan de Valdés
Filosofia
Literatura
Cristianisme
Escriptor i humanista castellà.
Germà d’Alfonso de Valdés, i, com ell, un dels erasmistes més distingits Sospitós d’heterodòxia pel seu Diálogo de la doctrina cristiana 1529, anà a Itàlia, on fou agent de l’emperador i gentilhome del papa Climent VII A Nàpols es féu partidari d’un cristianisme illuminista i es dedicà a exposar les seves doctrines a un grup selecte de la societat Escriví també un Alfabeto cristiano 1546 i les Ciento diez consideracions divinas 1550 Però l’obra fonamental de Valdés és de caràcter filològic i literari el Diálogo de la lengua , escrit cap al 1535 Dins el corrent renaixentista de…
Josep Vilella i Masana

Josep Vilella i Masana
Arqueologia
Historiador de l’antiguitat.
Doctor en història 1987 i llicenciat en filologia clàssica 1983 per la Universitat de Barcelona, de la qual és professor 1983 i catedràtic 2010 d'història antiga Ha creat i desenvolupat línies de recerca centrades, sobretot, en l'estudi dels polièdrics fenòmens religiosos i sociopolítics esdevinguts durant els segles que connecten el món antic amb el medieval, dedicant una atenció particular als testimonis patrístics i canònics Fundador 1996 i director del Grup de Recerques en Antiguitat Tardana GRAT, format per un equip interdisciplinari i amb projectes internacionals, és també membre de…
escola cabalística de Girona
Grup de cabalistes jueus, el primer en terres hispàniques, que, amb el nom hebreu de Ḥaburà Qědoša, es formà a Girona des del començament del s XIII.
Continuaren les especulacions esotèriques elaborades a Provença sota el mestratge d’Iṣḥaq el Cec, un nebot del qual, Ašer ben David, representa l’enllaç personal i literari entre ambdues escoles Es conserven obres en diversos gèneres literaris comentaris bíblics i litúrgics, cartes, poesies, catecismes, tractats, etc de les figures principals Yehudà ben Yaqar, ‘Ezra ben Šělomó, ‘Azriel de Girona, Ya'aqob ben Šešet, Yosef ben Šalom i dels poetes Iṣḥaq ben Šěmuel ha-Leví, Iṣḥaq ben Yěhudà, Mošé ben Šělomó i Mešullam ben Šělomó de Piera Els és peculiar una teoria sistemàtica de les sefirot i la…
Pere Daguí
Literatura catalana
Filòsof lul·lista.
Vida i obra Estudià de gran la filosofia lulliana en fou el fruit el tractat Ianua artis magistri Raymundi Lullii , que enllestí a Barcelona el 1473 fou publicat el 1482 El 1481 fou cridat a Palma per regir la càtedra de filosofia lulliana, fundada per Agnès de Pacs i autoritzada pel rei el 1483 Acusat d’heterodòxia, es refugià amb els seus deixebles, anomenats daguins , al Puig de Randa 1485, on escriví un resum de les seves lliçons en una exposició sistemàtica de la doctrina lulliana Opus de formalitatibus sive metaphisica , 1489, que donà lloc a una nova acusació, i Daguí…
Johann Eckart
Filosofia
Filòsof alemany de l’orde dominicà.
El 1302 rebé el títol de magister a París, on professà en 1311-13, i el 1320 fou director del Studium Generale de Colònia Els seus escrits presenten dos grups diferenciats, bé que molt units l' obra llatina , generalment més sistemàtica i metafísica Opus tripartitum i Quaestiones parisienses , tot comprenent sermons i una teologia d’arrel exegètica, i l' obra alemanya , de caire més espiritual i místic Buch der göttlichen Tröstung , ‘Llibre de la consolació divina’, i altres, la qual motivà i gairebé absorbí l’interès de la investigació del egle XIX sobre ell En l’orde dominicà arribà als…
Pere Daguí
Filosofia
Filòsof lul·lista.
Estudià de gran la filosofia lulliana en fou el fruit el tractat Ianua artis magistri Raymundi Lullii, que enllestí a Barcelona el 1473 fou publicat el 1482 El 1481 fou cridat a Palma per regir la càtedra de filosofia lulliana, fundada per Agnès de Pacs i autoritzada pel rei el 1483 Acusat d’heterodòxia per l’inquisidor de Mallorca Guillem Caselles el mateix any 1483, hagué d’anar sovint a Roma 1484, on obtingué l’aprovació de l’obra, que fou reeditada vuit vegades fins el 1516 De retorn a Mallorca, es refugià amb els seus deixebles, anomenats daguins , al puig de Randa 1485 a causa dels…
filosofia islàmica
Filosofia
Filosofia desenvolupada en el món islàmic.
La filosofia aparegué en el món musulmà com una disciplina essencialment estrangera L’estricta ortodòxia de l’islam sunnita només concebia el coneixement de Déu des d’un punt de vista fonamentalment jurídic Això no obstant, i amb l’ajuda de les traduccions d’obres científiques i filosòfiques gregues, directament de l’àrab o a través del siríac Gondēšāpūr, fou introduïda l’especulació filosòfica, sovint en un difícil equilibri per no caure en l’heterodòxia Així, els traductors Ḥunayn i el seu fill Iṣḥāq, entre altres, assimilaren erròniament Aristòtil al neoplatonisme D’altra…
José Luis Aranguren
Filosofia
Literatura
Nom amb què és conegut José Luis López Aranguren, filòsof i escriptor castellà.
Doctor en filosofia i llicenciat en dret Després del seu primer llibre, La filosofía de Eugenio d’Ors 1945, es donà a conèixer a un públic més ampli amb collaboracions en revistes, especialment de tema religiós, que el convertiren en un dels capdavanters de la renovació cristiana a la Península, on fou, també, un dels primers pensadors catòlics que estudià el protestantisme amb profunditat i comprensió A aquesta època pertanyen els seus llibres Catolicismo y protestantismo como formas de existencia 1952, en el qual exposa la teoria del talante, El protestantismo y la moral 1954 i Catolicismo…
Marcelino Menéndez y Pelayo
Literatura catalana
Inicià els estudis de filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona (1871-73), que continuà a la de Valladolid i culminà a la de Madrid, en què es doctorà el 1875.
Vida i obra Mantingué la relació establerta a Barcelona, plasmada en els epistolaris, amb diversos condeixebles, sobretot amb Antoni Rubió i Lluch, i amb els professors Francesc Xavier Llorens i Barba, Joaquim Rubió i Ors i Manuel Milà i Fontanals, que el feu destinatari pòstum del seu arxiu personal, com Josep M Quadrado, amb qui feu coneixença a Mallorca Valorà públicament el nou ús literari de la llengua catalana i més concretament la qualitat literària de l’obra de poetes com Verdaguer i de narradors com Oller És de destacar el seu discurs de gràcies als Jocs Florals de Barcelona del 1888…