Resultats de la cerca
Es mostren 57 resultats
Service Hydrographique et Océanographique de la Marine
Servei hidrogràfic i oceanogràfic sota la tutela del ministeri de defensa.
Té dues funcions principals D’una banda, com a servei hidrogràfic, és el responsable de gestionar i fer mesures hidrogràfiques en les zones que estan sota la seva responsabilitat, i de generar i actualitzar cartes nàutiques D’altra banda, com a servei d’oceanografia militar, ha de respondre a les necessitats del ministeri de defensa pel que fa al coneixement del medi marí Disposa de tres vaixells hidrogràfics de 900 tones el Borda , el Laplace i el Lapérouse , un vaixell hidrogràfic i oceanogràfic de 3 300 tones, el Beautemps-Beaupré , i un vaixell oceanogràfic de 6…
Beautemps-Beaupré
Vaixell hidrogràfic i oceanogràfic francès.
Té una eslora de 80,64 m Construït el 2002, fou finançat pel ministeri de defensa i l’IFREMER Institut Français de Recherche pour l’Exploitation de la Mer i és gestionat pel Service Hydrographique et Oceanographique de la Marine SHOM El SHOM i l’IFREMER es reparteixen la seva utilització Té com a missió principal els estudis hidrogràfics i batimètrics i l’oceanografia física El seu nom és en honor a Charles-François Beautemps-Beaupré, pare de la hidrografia francesa Entre el 1872 i el 1969 quatre vaixells militars han portat el mateix nom
Fouta Djalon
Massís
Massís muntanyós de Guinea, format per un sòcol paleozoic recobert, a l’W, per altiplans fragmentats per falles i per valls, que descendeixen cap al SW.
Culmina al Loura 1 537 m És el nus hidrogràfic on neixen els rius Gàmbia, Senegal i Níger
pluvial
Geologia
En paleoclimatologia, dit d’un període molt plujós corresponent al període d’expansió glacial.
En les zones seques de l’àrea tropical recorda també un paleoclima més humit emprat com a terme hidrogràfic indica un règim específic dels rius, originat per la pluja
Francis Beaufort
Meteorologia
Marí i meteoròleg irlandès.
Fou director del dipòsit hidrogràfic 1829, i el 1846 fou nomenat almirall Es dedicà a l’estudi dels vents, i el 1806 donà a conèixer l’escala que porta el seu nom, que fou adoptada el 1926 pel Comitè Meteorològic Internacional
serra de Pinós

La serra de Pinós
© Fototeca.cat
Serra
Anticlinal (931 m) de la Depressió Central Catalana, al SE del Solsonès.
Format en un dels plegaments pirinencs darrers, un nucli diapíric gipsós tendeix a perforar la cobertora oligocènica És un petit nus hidrogràfic entre les conques del Llobregat riera de Matamargó, afluent del Cardener i el Segre torrents de la capçalera del Llobregós i de la riera de Llanera, que hi aflueix
serra d’Albarrasí
Serra
Massís de la península Ibèrica que forma part de la serralada Ibèrica; culmina en el pic Caimodorro (1 921 m), i separa les valls del Guadalaviar i el Xúquer.
El sòl és format pel Paleozoic que aflora als eixos de màxima deformació i per margues d’origen cretaci i juràssic El massís s’ha fracturat en forma de horst d’estil juràssic és un nus hidrogràfic important Tajo, Xúquer, Guadalaviar, Jiloca Té 60 000 ha de pinedes, que pertanyen a la comunitat d’Albarrasí també hi ha roures de fulla petita i alzines Cria de bestiar de llana transhumant Explotació forestal
serralades Subbètiques
Serralada
Grup de serralades del sud de la península Ibèrica que formen l’arc exterior de les serralades Bètiques, entre el solc intrabètic i la vall del Guadalquivir, amb una extensió de més de 500 km, des de Gibraltar a Alacant.
Són formades, entre altres serres, per les de Parapanda, Mágina, Harana, Cazorla, Segura, Sagra i les serres alacantines, que continuen fins al cap de la Nau el grup de Cazorla, Segura i Sagra constitueix un important nus hidrogràfic, on neix el Guadalquivir, el Guadiana Menor, el Segura i el Guadalentín Hi predominen els materials calcaris, que alternen amb les margues, sobre les quals han estat excavats diversos corredors transversals i longitudinals que separen unes serralades de les altres Llevat de les zones plujoses, cobertes de bosc, la vegetació dominant és l’estepària
front de marea
Geografia
Front hidrogràfic paral·lel a la costa generat per l’acció de les marees.
La interacció dels moviments de marea amb la costa i els fons somers provoca la barreja vertical i l’homogeneïtzació de l’aigua més propera a la costa Aquesta aigua forma una banda de mar enganxada i parallela a la línia de costa, de densitat mitjana superior a la de l’aigua superficial de més enfora, aigua que pot estar més o menys estratificada Entre les dues aigües s’accentua un gradient horitzontal de densitat anomenat front de marea
Sant Gotard
Massís
Massís dels Alps centrals, a Suïssa, al NW del Ticino.
Constitueix el nus hidrogràfic més important, on neixen el Roine, el Rin, el Reuss i el Ticino, i comprèn nombrosos cims de més de 3000 m És travessat per les vies que uneixen les valls del Roine amb la del Rin i la del Reuss amb el Ticino pels colls del Furka 2431 m i Sant Gotard Hom hi construí 1872-80 un túnel ferroviari de 14,9 km que uneix les estacions de Göschenen i d’Airolo L’any 1980 fou inaugurat un altre túnel començat el 1970 per a la circulació de vehicles, de 16,3 km de llargada, el més llarg del món dels d’aquesta mena Posteriorment, per tal de descongestionar el…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina