Resultats de la cerca

Es presenta en forma de cristalls que es fonen a 170°-171°C i en presència de l’aire s’embruneixen a causa de l’oxidació És emprat com a revelador fotogràfic i com a antioxidant

Hom prepara l’elèctrode dissolent una quantitat de quinhidrona en el sistema a estudiar En aquestes condicions, el potencial adquirit per un elèctrode inatacable submergit en la dissolució és donat per l’expressió E = E° - RT/F ln a H + , sempre que hom pugui suposar que les activitats de la p- benzoquinona i de la hidroquinona són idèntiques L’elèctrode de quinhidrona es comporta aleshores com un elèctrode d’hidrogen, amb un valor de E° = -0,6994 + 0,00074 t , on t és una temperatura entre 0 i 37°C Com a conseqüència, l’elèctrode de quinhidrona troba l’aplicació en la…

Es presenta en forma de cristalls de color verd fosc, solubles en alcohol i èter i poc solubles en l’aigua, que es fonen a 171°C Hom l’obté per oxidació de la hidroquinona amb dicromat sòdic o per la mescla de quantitats equimoleculars dels seus components És emprada fonamentalment en la preparació de l’elèctrode de quinhidrona

És, en general, una substància reductora que es pot combinar amb l’oxigen lliure En són exemples el pirogallol, l’àcid gàllic i la hidroquinona

És un dels fundadors de la fotografia moderna S'interessà en la mesura fotomètrica a la de les imatges i en la química dels reveladors Preparà emulsions de gelatina ràpides, i material sensible al vermell i a l’infraroig, amb els quals féu espectroscòpia de molècules orgàniques 1882 i fotografies de l’espectre solar 1887 Introduí la hidroquinona com a revelador

És un sòlid cristallí groc, que s’enfosqueix per acció de la llum, d’olor característica i irritant, soluble en alcohol i èter i poc soluble en l’aigua, que es fon a 116°C i se sublima al buit amb facilitat Hom l’obté per oxidació de l’anilina amb àcid cròmic i és emprada en la manufactura de colorants i en la preparació d'hidroquinona L’estructura de p- benzoquinona ocorre en molts pigments naturals, i és responsable de llur coloració

Líquid volàtil, inflamable, d’olor desagradable, lacrimogen i molt irritant, que bull a 52,7°C És molt soluble en aigua, alcohol i èter, i té una gran tendència a polimeritzar-se, llevat que contingui un inhibidor hidroquinona Es forma quan els greixos es cremen i és causa de l’acritud de llurs fums, per piròlisi del glicerol, i era obtingut industrialment fent passar els vapors d’aquest sobre sulfat de magnesi a alta temperatura Actualment és, al contrari, un intermediari en la fabricació de l’alcohol allílic i del glicerol a partir del propilè, i és obtingut oxidant aquest…

El revelador sol consistir en una dissolució aquosa d’un agent reductor, d’una substància conservadora, d’un accelerador i d’una substància retardadora L’agent reductor, que sol ésser metol, hidroquinona o amidol, redueix les sals d’argent illuminades convertint-les en argent metàllic i deixa intactes les que no han estat exposades a la llum La substància conservadora, generalment sulfit sòdic o metabisulfit de potassi, impedeix la ràpida oxidació de l’agent reductor L’accelerador, que pot ésser bòrax, carbonat sòdic o potàssic, sosa càustica, etc, permet de reduir completament…

Com els monofenols o monohidroxibenzens fenols, els difenols o dihidroxibenzens pirocatecol, resorcinol, hidroquinona, els trifenols o trihidroxibenzens pirogallol, hidroxihidroquinona, floroglucinol, etc El derivat fenòlic del naftalè és el naftol Tant els monofenols com els polifenols són els responsables de moltes coloracions de les flors, i es presenten en gran quantitat en el quitrà d’hulla i en el de fusta, d’on industrialment hom encara els obté Sintèticament són obtinguts principalment per fusió de sals d’àcids arilsulfònics, per hidròlisi de sals de diazoni aromàtiques…

Es polimeritza molt fàcilment en presència d’oxigen, donant primerament un dímer de fórmula H 2 C = CHCOOCH 2 CH 2 COOH i a continuació polímers solubles en aigua Per copolimerització permet d’introduir grups carboxil en els copolímers, amb totes les propietats que en deriven Les seves reaccions són les generals dels àcids carboxílics i les dels composts vinílics Pot ésser obtingut per oxidació de l’acroleïna o per hidròlisi de l’acrilonitril, però és fabricat industrialment pels mateixos procediments que els seus èsters acrilat , és a dir, a partir de l’acetilè, de la β-propiolactona i del 2…