Resultats de la cerca

Hom els obté per hidròlisi bàsica dels àcids halogenats o per reacció de l’àcid nitrós sobre els aminoàcids

És un sòlid cristallí, òpticament actiu, α D 15 = -81,2° en aigua, soluble en alcohol i èter, que es fon a 130°C

És un líquid incolor, viscós, que es rancifica per acció de la llum i l’oxigen, soluble en alcohol i èter i insoluble en l’aigua, que bull a 226°C És òpticament actiu α 2 2 D = +505, té una densitat de 0,9450 i un índex de refracció d’1,4716 Hom l’obté per saponificació de l’oli de ricí, i és emprat en la manufactura de sabons, en acabats tèxtils, preparació de ricinoleats i com a font d’àcid sebàcic i heptanal

Les lactones són àmpliament distribuïdes en la natura, especialment entre els vegetals Són anomenades a partir de l’àcid del qual deriven, amb la lletra grega corresponent a la posició del grup hidroxil respecte al grup carboxil Les lactones més freqüents són les de cinc i sis membres Els γ- o δ-hidroxiàcids, que existeixen rarament com a tals, perden aigua espontàniament i formen les corresponents γ- o δ-lactones

Forma també sals

D’acord amb això, pot existir en les formes següents àcid D+-tàrtric, àcid L--tàrtric i àcid mesotàrtric, així com en una forma racèmica, combinació de les dues primeres L’àcid D +- tàrtric ocorre a la natura en forma de tartrat d’hidrogen i potassi, en el suc del raïm, d’on s’allibera l’àcid per transformació en tartrat de calci i posterior acidificació amb àcid sulfúric diluït És un sòlid cristallí incolor, soluble en aigua i alcohol, que es fon a 171-173°C i presenta una rotació específica α 2 0 D = +12,7°H 2 O Entre les seves sals cal esmentar el tartrat de potassi i sodi i el tàrtar…

És obtingut per l’acció del NaOH sobre l’àcid monocloroacètic, o per reducció electrolítica de l’àcid oxàlic És molt emprat en la indústria tèxtil i en l’obtenció d’adhesius Té una forta acció irritant sobre la pell i les membranes mucoses

Hom els coneix en les dues formes òpticament actives, L o + i D o ―, i com a racèmic DL

Es troba distribuït en plantes i animals, en forma de combinació glicosídica amb fenols i alcohols Els glucurònids actuen com a agents de desintoxicació en l’eliminació de nombrosos productes del metabolisme És emprat com a antiartrític

El 1923 McKenzie n'aïllà les formes d i dl , i alhora en separà la mescla racèmica Hom l’empra en medicina i, com a additiu alimentari, per a acidificar els aliments