Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
narceïna
Química
Alcaloide del grup de la isoquinolina que ocorre en l’opi en un percentatge del 0,1 al 0,5%.
Les sals són emprades en farmàcia com a antitussígenes, hipnòtiques, antiespasmòdiques i analgèsiques
herba talpera

Herba talpera
Steven J. Baskauf (cc-by-4.0)
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les solanàcies, robusta, de 40 a 150 cm d’alt, de fulles ovades i sinuades, de flors infundibuliformes generalment blanques i de fruits equinats.
Habita erms, camps, terraplens, i llocs ruderals Té propietats hipnòtiques i nervines pel fet de contenir hiosciamina i altres alcaloides
sedant
Farmàcia
Dit de la substància que disminueix la sensació de dolor o, més aviat, l’excitació del sistema nerviós central.
L’acció sedant de molts medicaments és relacionada amb llurs accions analgèsiques, tranquillitzants i hipnòtiques i el tipus d’acció aconseguit depèn de la dosi administrada
atropínic
Farmàcia
Qualsevol dels fàrmacs d’acció parasimpaticolítica semblant a la de l’atropina.
Entre els més importants cal esmentar la hiosciamina, la hioscina, l’escopolamina, l’homatropina i el metilbromur d’homatropina Sols o combinats amb d’altres substàncies formen part de moltes especialitats farmacèutiques hipnòtiques, espasmolítiques, anestèsiques, etc
jusquiam
Botànica
Farmàcia
Gènere de plantes herbàcies, de la família de les solanàcies, de fulles simples alternes, de flors infundibuliformes quinquelobulades i de fruits capsulars inclosos en el calze acrescent.
Creixen en terraplens, al peu de murs, vora corrals, etc El jusquiam blanc Halbus , de 30 a 90 cm, té fulles peciolades, orbiculars i lleugerament fistonades i flors groguenques n'hi ha a la regió mediterrània El jusquiam negre Hniger , de 30 a 80 cm, té fulles sèssils i flors grogues amb venes purpúries i amb la gola d’un color porpra fosc n'hi ha a quasi tot Europa Són plantes oficinals, que contenen hiosciamina, atropina, escopolamina i altres alcaloides, els quals els confereixen propietats hipnòtiques, midriàtiques i paralitzants Les llavors són usades en farmàcia casolana…
opi
Farmàcia
Exsudat, dessecat a l’aire, obtingut fent incisions transversals en les càpsules verdes del cascall (Papaver somniferum).
Conté no menys d’un 9,5% de morfina Les seves propietats analgèsiques i hipnòtiques són conegudes des de fa molts segles Dioscòrides en parlà al s II, Paracels l’emprà al s XV i Van Helmonth al s XVII Sydenham, a la fi del mateix segle, l’emprà en la preparació de l’extret anomenat làudanum L’opi es presenta en pans ovals, aplanats, d’uns 8-15 cm de diàmetre i de 300 a 500 g de pes però n'hi ha fins de 2 kg, de color bru clar que s’enfosqueix amb el temps, tous, coberts amb fulles de cascall i fruits de rumex Té una olor característica i un sabor amargant Els alcaloides es…
Angoixa
Cinematografia
Pel·lícula del 1986; ficció de 90 min., dirigida per Josep Joan Bigas Luna.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Samba PC Pepón Coromina, Luna Films Barcelona ARGUMENT I GUIÓ JJBigas Luna FOTOGRAFIA Josep Maria Civit Agfacolor i Eastmancolor, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Felipe de Paco MUNTATGE Tom Sabin, Ernest Blasi MÚSICA José Manuel Pagán SO Barbara Becker so directe, Paul Zydel INTERPRETACIÓ Zelda Rubinstein Alice, Michael Lerner John, Talia Paul Patrícia, Àngel Jové l’assassí, Clara Pastor Linda, Isabel García Lorca Caroline, Xavier Duran Moe, Elisa Crehuet Ann, Vicent Gil l’inspector, Mingo Ràfols un chicano , Craig Hill el doctor de l’hospital ESTRENA…
uretà d’etil
Química
Sòlid cristal·lí incolor, de propietats hipnòtiques, soluble en aigua, alcohol i èter, que es fon a 49°C i bull a 185°C.
Hom l’obté per escalfament de nitrat d’urea amb etanol o per amonòlisi del cloroformat d’etil o del carbonat d’etil Fou emprat com a hipnòtic i, en farmàcia, com a agent solubilitzant de fàrmacs a causa de les seves propietats cancerígenes, el seu ús ha estat abandonat
música
Música
Art que s’expressa mitjançant l’ordenació dels sons en el temps.
L’art musical es basa en els sons que requereixen, per a ésser produïts, una elaboració i organització prèvies, puix que el so musical no existeix en la natura Els sons que integren la música tradicional són generats pels instruments musicals Aquests sons d’altura definida es distingeixen en més o menys greus, més o menys forts i per llur durada i intensitat, així com per tot allò que es relaciona amb la dinàmica i els matisos d’expressió Els sorolls, que no tenen altura definida, han estat recentment incorporats a l’art musical La música és essencialment ritme i melodia, vinculats entre ells…