Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
Histiocitosi X
Patologia humana
La histiocitosi X és un trastorn de causa desconeguda caracteritzat per la proliferació en diversos òrgans de nombrosos histiòcits, un tipus de cèllules del sistema immunitari l’acció fonamental de les quals és ingerir els microorganismes o substàncies estranyes que penetren el teixit conjuntiu La proliferació d’histiòcits forma acumulacions de cèllules, o granulomes, i origina una reacció al teixit conjuntiu amb formació d’abundants fibres i acumulacions de greixos que alteren el funcionament de l’òrgan afectat Es poden presentar diferents varietats d’histiocitosis…
fibroblast
Biologia
Cèl·lula allargada i plana, amb prolongacions en forma de llança, que és present en les diferents varietats del teixit conjuntiu.
Intervé en la formació de les fibrilles collàgenes, i possiblement també pot donar lloc als histiòcits
Friedrich von Recklinghausen
Metge alemany.
Fou professor a les universitats de Königsberg, Würzburg i Estrasburg Alsàcia Descriví els canals del teixit connectiu que duen el seu nom i diverses malalties, com la neurofibromatosi múltiple Estudià també els histiòcits
granuloma
Patologia humana
Lesió produïda per reacció dels teixits orgànics davant la presència d’un agent potencialment nociu, amb la finalitat d’aïllar-lo i destruir-lo.
Habitualment consisteix en l’agrupació d’histiòcits disposats en cercle i envoltant a vegades teixit necròtic Són força les malalties que poden produir granulomes tant d’infeccioses tuberculosi, aspergillosi, coccidiomicosi, histoplasmosi, lepra, sífilis, amebiasi, brucellosi, etc com d’immunològiques granulomatosis pulmonars o d’altres, com la sarcoidosi
cicatrització
Patologia humana
Procés de formació d’una cicatriu.
En els teixits animals, en produir-se una ferida es forma primer un coàgul que impedeix la sortida de la sang i evita l’hemorràgia La retracció d’aquest coàgul apropa els dos llavis de la ferida i s’estableix així la reparació provisional posteriorment apareixen els leucòcits, els fibròcits i els histiòcits, que intervenen en la consolidació del coàgul El teixit de reparació format s’empobreix en cèllules i s’enriqueix en fibres, fins a constituir-se la cicatriu
diferenciació
Biologia
Procés mitjançant el qual les cèl·lules, els teixits i els òrgans canvien d’estructura i de forma per tal d’efectuar funcions específiques.
El concepte és aplicat especialment a la diferenciació cellular, puix que la diferenciació de teixits histogènesi prové de mecanismes de regulació a diferent nivell La diferenciació té lloc durant el desenvolupament embrionari o en processos de regeneració En començar la segmentació de l’ou, les cèllulessón semblants, i després, seguint mecanismes específics, adquireixen estructures, formes i funcions noves i diferents de les aconseguides per altres grups de cèllules Cadascun d’aquests grups és un teixit La base bioquímica de la diferenciació pot ésser considerada com la producció de tipus…
teixit conjuntiu
Biologia
Teixit de sosteniment amorf i no afaiçonat que ocupa els intersticis situats entre la pell i la musculatura, entre els fascicles musculars, entre la capa mucosa i la capa muscular dels òrgans buits, etc.
Fa funcions mecàniques protecció, unió, lliscament, etc i metabòliques dipòsit d’aigua, intercanvi de substàncies entre les cèllules conjuntives i la sang, regeneració tissular, inflamació, etc És constituït per elements cellulars i substàncies intercellulars els elements cellulars són els fibròcits, els histiòcits, les cèllules rodones basòfiles limfòcits i monòcits, les cèllules plasmàtiques, les cèllules grasses, els granulòcits, les cèllules adiposes i els cromatòfors les substàncies intercellulars es poden classificar en afaiçonades fibres collàgenes, fibres elàstiques i…
fagocitosi
Mecanisme de fagocitosi: a) adhesió de les partícules estranyes al citoplasma de la cèl·lula; b) ingestió amb la formació d’un vacúol citoplasmàtic (fagosoma); c) degradació de les partícules estranyes per l’acció d’enzims específics
© Fototeca.cat
Biologia
Acte que permet, a unes determinades cèl·lules o uns determinats organismes unicel·lulars, de copsar, englobar i generalment destruir o digerir elements molt diversos (bacteris, productes del metabolisme, cossos estranys, etc.).
La fagocitosi fou descoberta el 1882 pel zoòleg rus Ilja Iljič Mečnikov , que estudià els processos fagocitaris i veié que en els éssers més simples serveixen especialment per a l’alimentació, en els més evolucionats faciliten la destrucció d’òrgans i teixits larvals dins els fenòmens de la metamorfosi i, en general, representen una defensa antiinfecciosa important Els protozous, com és ara les amebes, presenten fagocitosi englobant amb els pseudopodis partícules que empren per a l’alimentació En els metazous, com ara els porífers, els platihelmints i els celenteris, intervenen fagòcits per…
L’origen de l’aparell locomotor. El teixit conjuntiu
Anatomia humana
Gairebé totes les cèllules i els altres elements constitutius de l’aparell locomotor procedeixen d’un teixit embrionari anomenat mesènquima El mesènquima embrionari es compon d’unes cèllules indiferenciades, amb capacitat d’esdevenir cèllules especialitzades en l’elaboració de diverses substàncies que formaran la matriu de diversos teixits Del mesènquima embrionari, en deriva el teixit conjuntiu , que forma part de nombroses vísceres i estructures orgàniques, entre les quals hi ha les que són components de l’aparell locomotor El teixit ossi, el cartilaginós, el muscular, el tendinós i el…