Resultats de la cerca

En els ordres jònic i corinti és seguit en el dòric és format per l’alternança de tríglifs i mètopes La decoració solia ésser historiada fris de les Panatenees del Partenó A Roma, els frisos eren també amb relleus decoratius de flors i animals Tots els estils posteriors els han utilitzats

Hom assenyala que als seus orígens era una simplificació quadrada dels elements ceràmics irregulars precisos per a formar alicatats De les modalitats dites de corda seca i d’aresta —on el dibuix apareix en relleu—, modalitats que són les més apropiades per a imitar els mosaics alicatats, hom n'ha trobat mostres ja del s XI o anteriors al palau de Madīnat al-Zahra’ Andalusia La modalitat més antiga d’arrel genuïnament catalana s XIII és la bicolor, feta en verd i manganès, que segueix l’orientació decorativa de la tradició romànica i algunes d’aquesta modalitat són triangulars per a facilitar…

Vida i obra Estudià al seminari de Barcelona, es doctorà en teologia a València i es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, després que, el 1865, fos ordenat de sacerdot Escriví, des del 1869, primer amb el pseudònim Un obscurantista de buena fe , milers d’articles i uns dos-cents opuscles —en català i castellà— volent orientar popularment sobre problemes socials i religiosos Fou defensor del Syllabus i dels principis de la Revolució Francesa, sobretot a través de la seva publicació Revista Popular  1871-1916, on llançà campanyes, de ressò a tot Espanya, contra la…

Vida i obra Germà i gendre de Joan Ramis Com a jurista, aconseguí el doctorat en ambdós drets a la Universitat Literària de Mallorca, l’octubre del 1793 Professionalment, es dedicà al món de la judicatura i arribà a ser nomenat assessor de la batllia, l’abril del 1802 Fou acadèmic corresponent de la RAH des del desembre del 1819 i soci corresponent de la Reial Societat Econòmica de Mallorca els anys trenta Sovint se l’ha presentat i valorat com l’últim representant del grup illustrat menorquí En l’àmbit de la historiografia, continuà apostant pels ideals illustrats i enciclopedistes burgesos…

Vida i obra Sagarra evoca els orígens familiars i la seva infantesa i joventut, fins a vint-i-cinc anys, el 1918, una data que coincideix amb el final de la Primera Guerra Mundial  La voluntat de l’autor de vincular la seva peripècia personal amb la trajectòria collectiva i amb la història pròpiament dita, hi és ben explícita ja des del pròleg de les seves memòries «El meu intent no és sols d’explicar una personal peripècia, sinó presentar sobre les planes del meu llibre el panorama de la vida espiritual d’aquest país durant tot el que va de segle, però amb aquell material de primera mà que…

La seva destinació, el 1738, com a militar a Menorca —sota sobirania britànica des del tractat d’Utrecht— donà com a fruit The History of the Island of Minorca , obra escrita en forma epistolar entre el 1740 i el 1742 i dedicada al coronel del regiment d’infanteria i major general de l’exèrcit britànic Richard Offarrel Fou publicada a Londres el 1752, i se’n feu una segona edició el 1756, any en què també es publicà a Dublín El 1754 es traduí a l’alemany Deschreinbung der insel Minorca i el 1769 al francès Histoire naturelle et civile de l’isle de Minorque , i no fou fins el 1781 que es…

Situació L’església parroquial de Sant Feliu és situada dins el nucli poblacional de Sant Feliu Sasserra, el qual s’estén al llom d’una petita serra que s’allarga a l’extrem llevantí del terme Long 2°01’19” - Lat 41°56’40” Hom va a Sant Feliu Sasserra per la carretera que enllaça el Bages amb el Lluçanès i passa per Artés i Avinyó FJM-AMB Història Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell d’Oristà, al lloc anomenat ipsa Serra Molt aviat degué adquirir les funcions de parròquia, que ja no ha deixat més El terme d’Oristà és documentat des del 908, i l’església apareix citada…

Vida i obra Sacerdot 1890, doctor en teologia 1892 i doctor en teologia i catedràtic d’història de l’Església, arqueologia i art de la Universitat de València, fou canonge de la seu de Sogorb i de la de València Durant els anys de formació ja manifestà la seva vocació per la història de l’Església, redactant nombroses veus d’aquesta matèria per al Diccionario de Ciencias Eclesiásticas de N Alonso Perujo i J Pérez Angulo Collaborà en diverses publicacions i, durant molts anys, escriví al  diari Las Provincias , on publicà cròniques de viatges, que més tard aplegà en diversos llibres Dos meses…

Situació i presentació És al N de la Conca de Barberà, situat dins el sector segarrenc de la comarca Limita amb el terme de Savallà del Comtat N, Santa Coloma de Queralt NE, les Piles E, Sarral, Rocafort de Queralt i Forès S, Passanant W i Vallfogona de Riucorb NW El terme, d’una altitud mitjana que ultrapassa els 650 m, és típicament segarrenc A la seva banda ponentina es troben les elevacions més altes la Cogulla 889 m, serra de Cantallops —el Pla de Maria 895 m— i l’Acensada 750 m Al N hi ha els contraforts de la Serra Teixonera 848 m, ja al terme de Savallà, amb la punta de Cantallops al…