Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
hugonot | hugonota
Cristianisme
Dit dels calvinistes francesos, i més especialment del moviment politicoreligiós francès, d’inspiració calvinista, configurat a partir del 1547.
L’adhesió al calvinisme d’homes com Antoni de Borbó, rei de Navarra, el príncep de Condé i l’almirall de Coligny, entre altres, donà força política al calvinisme amb vista a la defensa dels seus drets de minoria religiosa, alhora que li feia assumir la defensa dels drets dels estats enfront de la monarquia, més i més absolutista A la mort d’Enric II, coincident amb la celebració del primer sínode calvinista a París 1559, en el qual fou acceptada la Confessio gallicana , redactada pel mateix Calví, la regència de Caterina de Mèdici aportà una dimensió política en la pugna amb els Guisa,…
conjuració d’Amboise
Història
Conspiració hugonot que tingué lloc el març de 1560 durant les guerres de religió franceses aprofitant la minoria d’edat del rei Francesc II.
El cap de la conspiració, Godefroi de Barri de La Renaudie, noble hugonot del Périgord, amb la complicitat de l’almirall Gaspard de Coligny i de Lluís I, príncep de Condé, es proposava de sostreure Francesc II de la influència del partit catòlic capitanejat per Francesc I de Lorena, segon duc de Guisa El complot fou denunciat, i el duc de Guisa traslladà la cort de Blois a Amboise, on fou mort La Renaudie i desfeta la conjuració
Privàs
Ciutat
Ciutat del Vivarès, Occitània, capital del departament de l’Ardecha, França.
Filatures de seda i elaboració de confitures i marron-glacés A l’edat mitjana fou un important centre hugonot
Loys Bourgeois
Música
Compositor francès.
Participà activament en l’elaboració de les melodies del saltiri hugonot Autor de salms a 4 veus, cançons a 4 veus i del llibre didàctic Le droict chemin de musique 1550
Wassy
Localitat
Localitat del departament de l’Alt Marne, a la Xampanya, França.
Situada a la vora del Blaise, petit afluent del Marne, és cèlebre per la matança d’hugonots hugonot duta a terme per Francesc de Guisa 1 de març de 1562, fet que donà origen a les guerres de religió
Théophile de Viau
Literatura francesa
Poeta occità en llengua francesa.
Esperit fortament antireligiósi llibertí, la publicació del seu Gabinet satyrique li comportà nombroses enemistats Tot i que es convertí al catolicisme fou hugonot, se li atribuí el recull Le Parnasse satyrique 1623,pel qual fou condemnat a mort, bé que la pena li fou commutada per una altra de molt lleu
església reformada
Història
Cristianisme
Cadascuna de les comunitats calvinistes (calvinisme), desenvolupades al continent europeu i a llurs missions, en contrast amb les Esglésies luteranes (luteranisme).
Sovint el mot és sinònim de presbiterià presbiterianisme, bé que hom sol reservar aquesta denominació per a les esglésies reformades britàniques, on el calvinisme és mantingut més pur que en el congregacionalisme i en l'anabaptisme A França hom els anomenà també hugonots hugonot Totes aquestes comunitats tenen per base les confessions de fe confessió de fe, que han marcat la història del calvinisme
guerres de Religió
Història
Conflictes bèl·lics que enfrontaren catòlics i protestants a l’Europa dels segles XVI i XVII.
Les més importants són les que tingueren lloc a França segle XVI i a Alemanya segle XVII guerra dels Trenta Anys A França, el conjunt de conflictes bèllics que tingueren lloc entre catòlics i calvinistes hugonot duraren del 1562 al 1598 La política tolerant de Caterina de Mèdici, aconsellada pel canceller Michel de l’Hôpital, provocà la reacció dels catòlics, dirigits pel duc Francesc de Guisa, que iniciaren la guerra civil amb la matança de la comunitat hugonot de Vassy 1562 Els hugonots foren dirigits per Lluís I de Borbó-Condé i per l’almirall Gaspard de…
Benjamin Constant de Rebecque
© Fototeca.cat
Història
Literatura francesa
Política
Escriptor i home polític francès, de família noble hugonot.
El 1794 conegué Madame de Staël, amb la qual visqué una llarga unió de 14 anys plena de baralles i reconciliacions Manifestà, tant en la seva vida privada com en la seva carrera política i literària, les contradiccions d’un caràcter tumultuós i inconstant Dotat d’una voluntat feble i versàtil, fou incapaç de decidir-se políticament i alternà durant la seva existència les manifestacions d’entusiasme i d’oposició envers el règim de Napoleó i la restauració dels Borbó el 1830 s’entusiasmà de bell nou per la Monarquia de Juliol, que considerava com la millor solució constitucional possible Morí…
Lou Andreas-Salomé
Literatura alemanya
Escriptora alemanya.
Era filla d’un general alemany, d’origen hugonot, al servei de la corona russa Tingué amistat amb Nietzsche, Rilke i Freud, del qual fou deixeble La relació amb aquests intellectuals es reflectí en sengles obres Friedrich Nietzsche in seinen Werken ‘Friedrich Nietzsche en les seves obres’, 1894, Rainer Maria Rilke, Gedenkbuch ‘Recordatori de Rainer Maria Rilke’, 1928 i Mein Dank an Freud ‘El meu regraciament a Freud’, 1931 La seva autobiografia 1951, el seu diari In der Schule bei Freud 'Aprenent al costat de Freud’, 1958 i els volums que recullen la correspondència…