Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
humitejament
Tecnologia
Operació de donar al cuir adobat al crom la humitat necessària (aproximadament un 34%) per conferir-li el tacte adequat.
En l’humitejament hom deixa les pells en contacte amb serradures molles fins que absorbeixen la quantitat d’aigua convenient o bé hom les submergeix breument en aigua i les deixa unes quantes hores, tapades amb un plàstic, per tal que es reparteixi uniformement la humitat
humitejament
Indústria tèxtil
Operació que consisteix a conferir a un teixit el grau d’humitat necessària per poder-lo sotmetre a una operació mecànica o per a donar-li un tacte i una aparença més agradables.
condicionament de l’aire
Física
Conjunt d’operacions per a deixar l’aire en unes condicions prefixades de temperatura, humitat, pressió, velocitat i d’altres que puguin ésser convenients per a un procés industrial, de laboratori, o simplement per a confort ambiental.
Les aplicacions del condicionament de l’aire són molt nombroses hom en pot citar, com a més importants, la climatització, el condicionament de l’aire en fàbriques —particularment, les tèxtils— en què les matèries subjectes a elaboració requereixen, per a ésser treballades, unes certes condicions de temperatura i humitat que, moltes vegades, no coincideixen amb les de màxim confort També té aplicació en els assecadors, en els quals, ultra la temperatura i la humitat, sovint cal mantenir una renovació i una certa velocitat de l’aire que envolta la matèria a assecar en els avions que volen a més…
aprest
Indústria tèxtil
Cada un dels processos, d’acció eminentment química, a què són sotmesos els productes tèxtils (filats, teixits, etc) per tal de facilitar-ne la posterior elaboració o per comunicar-los l’aspecte, tacte, o altres propietats, necessaris per a la venda o l’ús final.
Els aprests són, d’una manera general, tractaments en què l’aigua o els productes químics que actuen sobre el gènere són el factor del qual depèn principalment l’efecte obtingut El tipus i la forma d’aplicació dels aprests varien segons la classe de fibra, l’estat en què es troba fils en forma d’ordit, madeixa o bobina, teixits, etc i l’efecte que hom vol obtenir càrrega, cracant, suavització, impermeabilització, etc Els aprests poden consistir en un simple addició de substàncies químiques o en una modificació de tipus químic del material tèxtil Els efectes obtinguts poden ésser permanents o…
Fang a l’estiu, pols a l’hivern
Els sòls i la sabana, la sabana i els sòls El clima, els sòls, el foc associat a la llarga sequera o a l’acció humana i la pastura són els determinants principals de la vegetació de sabana Fins al moment, però, no existeix un patró de correlació ben establert i generalment acceptat entre estructura i composició florística de les sabanes i formacions llenyoses obertes per una banda i tipus de sòls per una altra, possiblement perquè el seu estudi correspondria a una ‘terra de ningú’ entre diferents disciplines, principalment la ciència del sòl i l’ecologia vegetal Per a la nomenclatura dels…
La transmissió del text i el multimèdia
Sistemes d’escriptura Els mètodes, els mitjans i els suports de l’escriptura han canviat amb el pas del temps Originàriament, l’escriptura era pictogràfica, és a dir, composta de dibuixos simples que illustraven una part del que significaven així, un sostre volia dir ‘casa’ i una roda, ‘carro’ Posteriorment, els signes van anar adquirint un valor ideogràfic un ull, per exemple, significava ‘veure’ i una orella, ‘sentir’ Finalment, van arribar les lletres de l’alfabet, un conjunt limitat de signes amb què era possible representar el llenguatge i, per tant, la realitat Amb l’aparició i la…