Resultats de la cerca
Es mostren 69 resultats
multiplicació
Matemàtiques
Operació aritmètica que, donats dos nombres naturals a (el multiplicand) i b (el multiplicador), consisteix a trobar un nombre, ab, a × b o a · b, que és el resultat de sumar b vegades el nombre a
.
En teoria de conjunts, hom defineix el nombre ab com el cardinal del producte cartesià A × B , on A és un conjunt de cardinal a , i B un conjunt de cardinal b La multiplicació és anomenada també producte i gaudeix de les propietats associativa, commutativa i distributiva respecte a la suma En les successives extensions del conjunt de nombres naturals fins a arribar als nombres complexos, hom va generalitzant convenientment la definició de la multiplicació, sense perdre, però, cap de les propietats anteriors ni tampoc la propietat que l’element neutre es pot anar identificant…
atman
Hinduisme
En el pensament hindú, originàriament alè vital o principi de vida dels éssers vius.
Més tard, per un costat, pren el sentit de realitat interior o jo íntim que es troba en el nucli més essencial de l’home i, per l’altre costat, sobretot a partir dels Upanishād, l' atman es va identificant amb el braman, allò absolut que penetra i envolta tots els éssers, i fins i tot el mateix principi diví braman-atman La teologia hindú posterior empra el terme braman per a expressar l’essència de l’absolut, és a dir, de Déu, mentre que atman significaria les ànimes individuals, les quals són considerades bé com una individuació illusòria de l’únic absolut, bé com un substrat…
escola de Mègara
Escola filosòfica que agrupà diversos pensadors que visqueren durant els s. V i IV aC.
Aquests, seguint l’exemple d’Euclides de Mègara, interpretaren la doctrina socràtica en sentit eleàtic, identificant el seu concepte del bé amb el concepte de l’ens únic de Parmènides i de Zenó Aquest influí, sobretot, el mètode de confutació per l’absurd, adoptat per Euclides i els seus successors De llur dialèctica nasqué l’erística, o art de la controvèrsia, que connectava amb certs aspectes inferiors de la sofística de la mateixa època Els representants més coneguts d’aquesta escola foren —al costat d’Euclides— Eubulides, Diodor Cronos i Estilpó Plató n'atacà les teories en…
Saturn

Saturn devorant el seu fill, obra de Peter Paul Rubens (1636 – 1638)
Mitologia
Antiga divinitat llatina.
De caràcter arcaic, el calendari de Numa n'estableix la festa el mes de desembre saturnals El seu culte no tingué gaire difusió exceptuant la part romana de l’Àfrica, on el seu nom substituí el déu Baal fora de Roma, ciutat en la qual posseí un sol temple, situat en el cantó occidental del fòrum, als peus del Capitoli, i dedicat pel cònsol TLarci el 498 aC Aquest fet es degué, probablement, a l’oblit en què caigué el déu quan la seva figura es fusionà amb la de Cronos A l’edat imperial, la difusió de l’astrologia babilònica contribuí a donar-li un aspecte astral, identificant…
Melcior de Bou i de Margarit-Biure
Literatura catalana
Escriptor i erudit.
Darrer marquès d’Aguilar, baró de Mosset i intitulat comte de Montagut, dit també Melcior de Margarit Era fill de Pere-Francesc de Bou i Pujol, que fou primer mere president de Perpinyà 1790 Participà en la Revolució Francesa, però s’hagué d’exiliar a Barcelona al final del 1790 Es destacà entre els emigrats polítics, amb la seva muller, Joana de Bruyères, introductora del vals a Barcelona 1791 El 1809 tornà a França Fou membre de la societat de ciències de Montpeller i fou designat un dels quaranta mantenidors dels jocs florals a Tolosa És autor de poesies neoclàssiques en francès i d’una…
,
gregarisme
Tendència a ajuntar-se en grup, tot identificant-s’hi i actuant conforme a la majoria.
Febre per mossegada de rata
Patologia humana
La febre per mossegada de rata és una malaltia infecciosa d’origen bacterià transmesa per les rates i que evoluciona de forma crònica, amb episodis periòdics de febre Els agents etiològics de la malaltia són el Streptobacillus moniliformis , que habita normalment a la mucosa oral de les rates, i el Spirillum minus , que causa una infecció ocular en aquests animals, en els quals es propaga a la cavitat oral pels conductes lacrimals i les vies nasals La malaltia és de distribució universal, si bé es presenta esporàdicament Els infants en són els més afectats Després de la mossegada, es genera…
nansa

nansa
Matemàtiques
Peça d’una superfície construïda identificant dos discos disjunts sobre una altra superfície com a extrems d’un cilindre.
Procediments emprats per a obtenir la diagnosi etiològica
Patologia humana
Esquemàticament, la diagnosi etiològica es pot obtenir identificant directament l’agent infecciós o el paràsit de l’home responsable del trastorn amb una sèrie de proves complementàries que constitueixen l’anomenada diagnosi microbiològica directa, o bé a partir de la resposta immunitària de l’organisme infectat, la qual cosa s’anomena diagnosi microbiològica indirecta Per a realitzar la diagnosi etiològica, cal obtenir prèviament una mostra de líquids, secrecions o teixits infectats com ara sang, orina, secrecions respiratòries, líquid cefalorraquidi, secrecions genitals o…
buit
Filosofia
Física
Espai desproveït de matèria. En la tradició filosòfica occidental l’existència i la natura del buit ha estat un tema d’especulació cosmològica, i àdhuc metafísica, des de l’època dels presocràtics.
Els pitagòrics i els estoics admetien el buit fora del món, els primers com una matèria ambient, assimilable a l’aire, i els darrers com un “incorporal” Per contra, Parmènides, que identificà el buit amb el no-res, en negà l’existència, perquè l’existència del no-res seria contradictòria Però els principals partidaris del buit a l’antiguitat foren els atomistes atomisme, per als quals el món es componia de dos principis els àtoms = matèria = ésser i el buit = espai, = no-res, que feia possible el moviment dels àtoms i explicava la compressibilitat dels fluids i la diferent densitat dels…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina