Resultats de la cerca

S’ignoren les dades bàsiques tant de la seva vida com de la seva activitat musical Se’n conserven tres obres a la Biblioteca de Catalunya provinents del fons de J Carreras i Dagas, una missa policoral a dotze veus, copiada el 1684, el tono a dues veus A la noche de amor , dedicat al Santíssim, i un villancet a nou veus per a l’Ascensió titulat Sube el alma

El seu nom consta en diversos manuscrits del segle XVII, al costat d’altres organistes i compositors coneguts de l’època La seva obra meresqué l’atenció de Felip Pedrell el 1908, i, més endavant, d’Higini Anglès, que el 1965 en publicà un tiento en el primer volum de l' Antología de organistas españoles del siglo XVII L’any 1979, Josep Maria Llorens fixà en disset el nombre de composicions per a orgue conservades de Perandreu, dividides en cinc tientos , vuit versos i quatre himnes les fonts manuscrites són al monestir d’El Escorial tientos i himnes i a l’arxiu de l’Orfeó Català de…

Hom el duu a terme per tal d’estudiar-ne els seus efectes farmacodinàmics i la seva metabolització en l’organisme humà per a establir-ne l’eficàcia terapèutica, profilàctica o diagnòstica i per a conèixer-ne les contraindicacions, les reaccions adverses i determinar-ne la seguretat La selecció dels criteris amb què hom l’efectua dóna lloc a diverses modalitats en l' assaig clínic obert no hi ha un grup de control, per contraposició a un assaig clínic controlat en l' assaig clínic sense emmascarament la substància administrada és coneguda tant pels subjectes com per l’observador i l’analista…

Tot i que s’ignoren les dades essencials de la seva biografia, consta el seu ingrés a la capella reial de Madrid en qualitat de cantor tenor, al final del 1644 També hi ha notícies de la seva activitat en altres centres musicals de la capital castellana especialment, el monestir de La Encarnación, així com de la seva condició de clergue i del seu empresonament per robatori Bé que la "Gaceta de Madrid" anuncià la seva mort el 17 d’agost de 1699, els registres sagramentals de la parròquia de San Martín d’aquesta ciutat certifiquen la data de la seva defunció pel 8 de març del…

Nasqué cec, probablement al si d’una família d’artesans Se sap que pogué conrear el seu talent musical gràcies a l’ajut d’una família rica de la seva ciutat natal, els Grundherr, però s’ignoren els detalls relatius a la seva formació Fou organista de Sant Sebald, a Nuremberg, almenys des del 1446, i l’any següent fou nomenat organista oficial de la mateixa ciutat La seva fama s’estengué per tot Alemanya, i el 1450 es traslladà a Munic, on, fins a la seva mort, serví els ducs Albert III, Segimon i Albert IV de Baviera en qualitat de mestre de capella Li succeí en el càrrec el seu…

El defineixen així, per exemple, les legislacions de França, Bèlgica, Hongria, Holanda, Suècia, Noruega, Anglaterra, Espanya, etc Altres sistemes legislatius, contràriament, no consideren l’assassinat com a figura delictiva especial, sinó simplement com a forma agreujada de l’homicidi Itàlia, Portugal, Mèxic, Argentina, Brasil, Veneçuela, etc Finalment, n'hi ha que ignoren l’assassinat com a delicte especial i com a homicidi agreujat i només fan esment de l’homicidi en general Dinamarca, Polònia, etc En la legislació espanyola pot ésser subjecte d’aquest delicte qualsevol persona…

En el seu tractat Luz y norte musical Madrid, 1677 diu que havia viatjat " a regiones remotas y ultramarinas " també se sap que fou clergue, amb un benefici canònic de la collegiata de Vilafranca do Bierzo En el tractat abans esmentat, un dels més importants de la segona meitat del segle XVII, es fa ressò de l’obra de Gaspar Sanz 1674, com també d’A Lorente i de J del Vado

Àrea de distribució de la rata-pinyada pipistrella muntanyenca Pipistrellus savii , punts vermells i de la ratapinyada pipistrella falsa P nathusii als Països Catalans Maber, original dels autors La rata-pinyada pipistrella falsa, també anomenada rata-pinyada de Nathusius, és molt similar a la rata-pinyada pipistrella comuna Pipistrellus pipistrellus , però és tota ella una mica més gran La longitud del cinquè dit, més gran que en aquella, és d’uns 46 mm Presenta un dit polze llarg, que excedeix l’amplada del canell L’extrem de la primera incisiva depassa clarament la cúspide secundària…

El primer membre conegut és Humbert I dit Blancamà , comte de Savoia 1003 — ~1047, del qual s’ignoren els orígens Fou succeït pel seu primogènit Amadeu I de Savoia ~1047 — 1051, i aquest pel seu germà Odó I de Savoia 1051 — ~1057, que es casà amb Adelaida, comtessa de Torí Llurs fills, Pere I de Savoia ~1057 — 1078 i Amadeu II de Savoia 1060 —~1080 governaren conjuntament el darrer esdevingué comte de Savoia en morir aquell i fou succeït pel seu fill Humbert II de Savoia ~1080 — 1103, que eixamplà els dominis de la família El succeí Amadeu III de Savoia El fill d’aquest, Humbert…