Resultats de la cerca

Publicades el 1613, pren el nom de l’italià novella ‘narració breu imaginada’ Són dotze La gitanilla , El amante liberal , Rinconete y Cortadillo , La española inglesa , El licenciado Vidriera , La fuerza de la sangre , El celoso extremeño , La ilustre fregona , Las dos doncellas , La señora Cornelia , El casamiento engañoso y El coloquio de los perros

Estudià a la Universidad Nacional de La Plata i es doctorà en filosofia a la Universitat de Nanterre el 1978 amb una tesi sobre Merleau-Ponty, dirigida per Paul Ricoeur Des del 1990 és professor i investigador d’antropologia a la Universidad Nacional Autónoma de México UNAM, on dirigeix el programa d’estudis sobre cultura Ha efectuat recerques entorn del paper de la cultura en la mundialització, la qual cosa l’ha dut a estudiar les cultures populars i les cultures transnacionals, principalment a l’Amèrica llatina De les seves obres, cal destacar-ne Las culturas populares en el capitalismo…

Els estats membres, que tenien una competència general fora de les matèries que la constitució havia expressament atribuït a la Communauté, és a dir, a l’Estat francès, posseïen l’autonomia interna, però no pas la sobirania ni tampoc la independència internacional De dret, podien sortir de la Communauté quan ho desitjaven reivindicant llur independència La Communauté se situava en una perspectiva de tipus federalista havia estat imaginada pel general De Gaulle com una tècnica liberal de descolonització La seva existència fou, però, molt efímera, perquè els estats africans de la…

Llicenciat en dret per la Universitat Catòlica Andrés Bello de Caracas 1961, realitzà estudis musicals amb P Casale i de piano amb M Moleiro El 1974 rebé el títol de doctor en arts musicals a la Universitat de Columbia Nova York Residí a Nova York, on treballà en música aleatòria i cibernètica al Columbia-Princeton Electronic Music Center El 1968 fou cofundador de la secció veneçolana de la Societat Internacional per a la Música Contemporània SIMC El mateix any rebé el Premi Nacional de Música, gènere vocal, i el 2000, el Premi Nacional de Música en reconeixement de la seva trajectòria Entre…

Conegut especialment pel segon cognom Es formà a Reus i del 1959 al 1963 a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona El 1960 entrà al taller de Joan Rebull, amb qui treballà fins el 1967, any que ingressà de professor a l’Escola Eina de Barcelona i installà taller propi Professor de l’Escola de Sant Jordi el 1970, n’esdevingué catedràtic el 1976 Catedràtic de morfologia escultòrica del cos humà a la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona 1987, fou membre de la Académie Européenne des Sciences, des Arts et des Lettres de París El 1972 el seu nu assegut…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ IMATCO Carles Jover, Barcelona ARGUMENT Josep PLozano, CMira GUIÓ CMira FOTOGRAFIA Tomàs Pladevall Eastmancolor, Gevacolor i Fujicolor, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Isidre Prunés, Montserrat Amenós MUNTATGE Emili Rodríguez Osés MÚSICA Enric Murillo INTERPRETACIÓ Laura del Sol Laila, Marie-Christine Barrault Almodis, Ramon Madaula Bernat de la Marca, Fermí Reixach el capità, Francisco Guijar comte Berenguer de Barcelona, Montserrat Salvador Sra Esmesanda, Joan Monleon Abd al Malik, Paco Casares l’emir de Dénia, Carles Sabater fra Juanito, Carles Fontserè l…

Desenvolupament enciclopèdic És el primer llibre publicat per Verdaguer després de L’Atlàntida i també el primer en què recull poemes lírics, amb els quals complementava, o rectificava, la imatge pública que volia donar de si mateix com a poeta religiós,i més concretament com a poeta místic, després d’haver-ho fet com a poeta heroic El poema “Cant d’amor” exposa aquesta intenció, i el pròleg propi incorporat a partir de la segona edició 1882, 1885, 1891 defensa la seva poesia i la validesa de la poesia mística La primera edició acabava amb una secció titulada “Càntics”, amb poemes escrits per…