Resultats de la cerca

Oposat a l’arianisme, fou sostingut per Atanasi i pels nicens però, acusat de sabellià, fou condemnat i desterrat Motivà la introducció en el símbol de la fe de l’incís “i el seu regnat no tindrà fi”

Data 1194-1413 El claustre de la catedral de Roda conserva una important collecció epigràfica de làpides necrològiques que commemoren els membres de la canònica i altres persones acollides a la comunitat Una bona part de les inscripcions incises amb lletra majúscula de transició GUDIOL o gòtica DURAN GUDIOL constitueixen, si més no, un grup bastant coherent, datat entre el 1194 i el 1241, i per tant atribuïble al petit taller d’escultors de l’anomenada escola de Roda l’obra continuà, però, d’una manera molt més relaxada, a la segona meitat del segle XIII sèrie entre el 1251 i el 1294 i…

Signà Beatriu Civera Participà en la recuperació de la narrativa dels anys cinquanta al País Valencià mitjançant la seva collaboració regular a la revista Sicània  amb narracions curtes Reflecteix la vida quotidiana i, de vegades, el costumisme de la seva terra Entre les seves novelles, cal destacar Entre el cel i la terra 1956, Un pobre home 1959, Una dona com una altra 1961 i la inèdita La crida indefugible premi Joan Senent 1969 A més, publicà els volums de narracions curtes Vides alienes 1975, premi Víctor Català, Una veu que clama en el desert 1985 i Confidencial 1985 També conreà la…

Fundat el 1910, nasqué amb un interès científic, tot i que posteriorment donà més rellevància al vessant esportiu Creà les seccions d’espeleologia, esports de neu, escalada i alta muntanya Organitzà escalades a Sant Llorenç del Munt, Montserrat i Pedraforca, i acampades i ascensions als Pirineus Després de la Guerra Civil reprengué les activitats el 1942 amb les seccions d’alta muntanya, esquí, fotografia, tennis de taula i una secció de cantaires Als anys seixanta, amb més de 400 socis, també destacà l’activitat espeleològica Alguns dels seus membres participaren en expedicions a Grenlàndia…

Residí a Madrid, on collaborà en diversos periòdics i dirigí El Campo  i, des de la secció bibliogràfica de Revista de España , prestà una certa atenció a la literatura catalana Per a La Renaixença ressenyà els volums dels Jocs Florals de Barcelona dels anys 1879 i 1880 i, coneixedor del naturalisme, el propugnà com a via de modernització de la novella catalana Amic de Narcís Oller, que el posà en contacte amb Juan Valera, escriví sobre la seva obra a la premsa, la feu conèixer a altres crítics i novellistes castellans i li traduí contes El vailet del pa , El transplantat i La   Papallona…

Elaborada amb posterioritat a les altres lleis lingüístiques autonòmiques —però abans de les sentències del Tribunal Constitucional sobre aquelles, que daten del juny de 1986—, pogué recollir-ne alguns aspectes interessants, a part de diverses aportacions específiques, com la distinció que fa en l’exposició de motius entre l’oficialitat territorial del català i la de caràcter personal del castellà, o les referències dels articles 30 i 31 i de la disposició addicional a la cooperació amb els altres territoris de llengua catalana El seu abast, en general, és semblant al de la Llei de…

Procedent del cementiri nou de Riudoms, es troba a les dependències de la Casa de Cultura una estela funerària de tipus discoidal Estava reaprofitada decorant la porta d’accés del cementiri Es tracta d’una peça de pedra del país amb una alçada de 57,5 cm i diàmetre de disc de 35 En una cara presenta una estela de sis puntes a bisell dins un cercle incís, en l’altra mostra un motiu cruciforme Corts, 1993, pàgs 213-214 Corts, 1991 Palomar, 1993 La datació d’aquesta peça és un tema sovint difícil de resoldre per la manca d’elements —localització fora de context arqueològic, manca d’…