Resultats de la cerca

Es mostren 1410 resultats

instrumentació aeronàutica

Transports
Conjunt d’instruments d’una aeronau que indiquen, a cada moment, l’estat i l’evolució de l’aparell.
Es divideixen en tres grups els instruments de vol inclouen els indicadors d’altitud que indiquen la posició de l’avió en relació amb l’horitzó, de velocitat respecte a l’aire, del nombre de Mach, de velocitat vertical, de velocitat angular, l’altímetre i el clinòmetre els instruments de navegació defineixen la posició de l’aeronau respecte a terra i inclouen les brúixoles giroscòpica i magnètica i els girolàsers i els indicadors dels sistemes de radionavegació finalment, els instruments dels grups propulsors indiquen els valors dels paràmetres bàsics de funcionament dels motors d’una manera…
Gran enciclopèdia catalana

sagetera

La torre medieval de Goà, característica pels carreus de marbre blanc que indiquen les sageteres

© Fototeca.cat

Obertura molt estreta, practicada en un mur, per a poder tirar sagetes a cobert dels enemics.
Gran enciclopèdia catalana

llunari

Astronomia
Calendari en què s’indiquen les llunacions.
Gran enciclopèdia catalana

baix xifrat

Música
Línia de baix proveïda d’una sèrie de signes, principalment xifres (xifrat), que indiquen, de manera abreujada, els intervals que s’han de tocar a partir del baix (realització).
Baix xifrat © Fototecacat/ Jesús Alises Aquesta forma de notació té el seu origen a Itàlia, al final del segle XVI, i prové del costum dels organistes d’acompanyar el cor Es generalitzà al segle XVII i aproximadament fins el 1770 es mantingué com a sistema de notació propi del baix continu Actualment, la realització dels acords a partir d’un baix xifrat és un dels exercicis habituals en l’estudi de l’harmonia Les xifres expressen la distància intervàllica que separa el baix d’una nota superior Així, un 6 vol dir una 6a més les 8es que decideixi l’instrumentista a partir del baix…
Gran enciclopèdia de la música

herència

En una parella de cromosomes homòlegs, cada gen té dos al·lels, cadascun dels quals pot ser dominant o recessiu (els primer s'indiquen amb lletra majúscula i els segons, amb minúscules)

© fototeca.cat

Biologia
Fenomen de transmissió d’un conjunt de caràcters congènits que té en potència o en realitat un individu d’una determinada espècie.
Cada grup d’éssers vius presenta unes característiques molt estables, que són les definidores del grup i que transmet indefectiblement als seus descendents Dins una espècie determinada hi ha una variabilitat en els caràcters no específics susceptible de perpetuar-se en els descendents a través d’uns mecanismes de transmissió anomenats gens gen, genotip, fenotip Cal fer una distinció entre l’herència dels caràcters qualitatius color dels ulls, albinisme, tipus de cabell, etc i l’herència dels caràcters de variabilitat contínua, és a dir, aquells en què les diferents manifestacions d’un…
Gran enciclopèdia catalana

memòria

A dalt, xip de memòria RAM dinàmica de capacitat baixa. Cada bloc representa uan funció. les fletxes indiquen la direcció i el sentit dels senyals elèctrics, La funció d’emmegatzematgede dades només ocupa una part del xip; les cèl·lules de memòria, disposades com els nusos d’una malla de files i columnes. A baix i a la dreta, un d’aquets nusos, que pot emmagatzemar un sol bit fent que els valors 0 i 1 corresponguin a dos estats de càrrega del condensador.

© Fototeca.cat

Electrònica i informàtica
Dispositiu o circuit que permet l’entrada d’una determinada informació codificada en sistema binari i que és capaç d’enregistrar-la i d’emmagatzemar-la temporalment o indefinidament.
Una memòria es caracteritza de forma general per la seva capacitat nombre de bits que pot emmagatzemar i pel temps d’accés a una determinada informació Moltes vegades, la informació és enregistrada dins la memòria en grups de bits accessibles simultàniament, anomenats posicions o paraules agrupacions normals de 8 bits, denominada també byte , 16 bits, etc Segons el tipus d’accés a les posicions de la memòria i la possibilitat o no d’esborrar la informació que hi és enregistrada, aquestes es classifiquen en memòries d’accés aleatori Random Access Memory , RAM i en memòries solament de lectura…
Gran enciclopèdia catalana

línia elèctrica

Línia elèctrica, esquema d’una xarxa de líneas trifàsiques de trnasporti distribució. en general, les xifres en kV indiquen solament l¡'ordre de magnitud de la tensío en cada cas

© Fototeca.cat

Electrònica i informàtica
Conductor o conjunt de conductors, generalment de coure o d’alumini, emprats per al transport i la distribució de l’energia elèctrica.
Les línies de transport uneixen les centrals generadores amb les transformadores solen ésser línies aèries d’alta tensió, gairebé sempre formades per tres conductors en el cas, més freqüent, de transport de corrents alterns trifàsics Les línies de distribució són les encarregades d’enviar l’energia a mitjana o baixa tensió de les centrals transformadores als punts d’utilització Hom empra principalment línies aèries en trams interurbans, i subterrànies en ciutats importants, però és corrent, en ciutats petites, l’ús de conduccions aèries de distribució Les tensions…
Gran enciclopèdia catalana

dinàmica atmosfèrica

dinàmica atmosfèrica . Pressions mitjanes al nivell del mar pel gener i pel juliol (en mm): A, altes pressions; D, baixes pressions (les fletxes blanques indiquen els vents de l’oest, de latituds mitjanes; les negres, els vents de l’est, de latituds baixes)

Meteorologia
Geografia
Conjunt de tots els mecanismes dinàmics que d’una manera o d’una altra dirigeixen la circulació general atmosfèrica i hi participen.
Des de la fi del decenni del 1940 hi ha hagut una gran renovació i avenç en les teories que fan referència a tots els moviments atmosfèrics a gran escala Antigament hom creia que els factors tèrmics gaudien d’un predomini exclusiu actualment, per contra, aquesta teoria ha estat substituïda per una altra que considera justament els factors de tipus dinàmic com els que tenen un paper primordial a l’hora de regir la circulació i que la repartició horitzontal de les temperatures en una gran part de l’atmosfera és la conseqüència, i no pas la causa, d’aquesta circulació general L’oceanògraf i…
Gran enciclopèdia catalana

diagrama de Hertzsprung-Russell

diagrama de Hertzsprung-Russell en els quals les abcisses inferiors indiquen la temperatura efectiva, les superiors el tipus espectral, i les ordenades, la magnitud visual

Astronomia
Diagrama obtingut en representar els estels, mitjançant punts, sobre un pla coordenat en què l’eix d’abscisses indica la temperatura efectiva (o el tipus espectral o l’índex de color) de l’estel, i l’eix d’ordenades indica la lluminositat (relativa a la del Sol) o la magnitud absoluta visual de l’estel.
Quan les coordenades són l’índex de color i la magnitud absoluta visual, el diagrama és anomenat diagrama HR color-magnitud , quan són l’índex de color i la lluminositat, diagrama HR color-lluminositat , i quan són la temperatura efectiva i la magnitud absoluta bolomètrica, diagrama HR teòric La majoria dels punts són situats en una banda llargaruda anomenada seqüència principal a sobre hi ha una agrupació corresponent als estels gegants , una que inclou els estels supergegants , i una altra agrupació, situada a sota, correspon als nans blancs Aquest diagrama és emprat per a estudiar l’…
Gran enciclopèdia catalana

baroclinitat

Tall del gràfic de baroclinitat de l’atmosfera terrestre: les ordenades indiquen l’altura en km; les superfícies de temperatura constant (isotèrmiques, en vermell) i de pressió constant (isobàriques, en blau) són paral·leles en les zones de barotropia d’aire calent (en blau) i d’aire fred (en ocre), i es creuen en les zones de baroclinitat (zona frontal)

© Fototeca.cat

Meteorologia
Estat d’estratificació d’un fluid en què les superfícies de pressió constant s’intersequen amb les superfícies de densitat (o temperatura) constants.
Gran enciclopèdia catalana