Resultats de la cerca
Es mostren 104 resultats
baló infraroig
© fototeca.cat
Meteorologia
Transports
Baló lliure no tripulat, que funciona segons els principis dels montgolfiers i aprofita la radiació tel·lúrica per a mantenir-se enlairat.
Omplert d’aire calent, de dia ascendeix a causa de la radiació solar rebuda, i de nit descendeix a les capes baixes de l’estratosfera La part inferior de l’embolcall, construïda amb un material absorbent o transparent a la radiació infraroja, i la part superior, aluminiada, permeten d’aprofitar al màxim la radiació infraroja emesa per la Terra, de manera que el vol pot mantenir-se durant setmanes o mesos Construïts amb polièsters de 12 µm de gruix, poden portar una càrrega d’uns 50-100 kg fins a uns 30 km d’altura
infraroig
Física
Regió de l’espectre electromagnètic que comprèn l’interval que va des de la llum visible fins a les microones.
espectre infraroig
Física
Domini espectral de l’espectre electromagnètic comprès entre les longituds d’ona 8 × 10-⁷ i 10- 3 m.
És subdividit en diverses bandes infraroig pròxim 8 × 10 - ⁷ - 3 × 10 - ⁶ m, infraroig 3 × 10 - ⁶ - 1,4 × 10 - ⁵ m i infraroig llunyà 1,4 × 10 -5 - 10 - 3 m
Observatori Espacial Herschel
Astronomia
Missió de l’Agència Espacial Europea (ESA) que tingué com a objectiu la composició d’una imatge de l’univers en l’infraroig llunyà.
Iniciada el 14 de maig de 2009, amb el llançament de l'observatori des de Kourou Guiana francesa a bord d’un Ariane 5, finalitzà l’abril del 2013 Rebé el nom en homenatge a William Herschel, descobridor dels raigs infrarojos Les dades enviades des del Herschel al llarg de més de 1400 dies en què fou operatiu i unes 22000 hores d’observacions científiques aportaren una gran quantitat d’informació sobre la formació de les galàxies en els inicis de l’univers, la formació d’estrelles i la seva interacció amb el medi interestellar, la composició química de cossos celestes diversos i de l’univers…
Infra-Red Astronomical Satellite
Astronomia
Satèl·lit astronòmic d’observació en l’infraroig, realitzat en el si d’una cooperació entre els Països Baixos, la Gran Bretanya i els EUA.
Fou llançat el 1983 des de la base espacial de Vanderberg EUA, i situat en una òrbita heliosincrònica, a 900 km d’altitud Ha realitzat mapes del cel en l’infraroig longituds d’ona entre 8 i 120 μm i l’observació de determinades fonts celestes de raigs infraroigs Fou substituït el 1995 per l’Infra-Red Space Observatory ISO
telescopi espacial Spitzer
Astronomia
Telescopi espacial d’infraroig de 0,85 m de diàmetre llançat a l’espai el 25 d’agost de 2003 per la NASA.
El telescopi espacial Spitzer, anteriorment anomenat SIRTF Space Infrared Telescope Facility , està previst que tingui una vida útil de 2,5 anys, durant els quals està obtenint imatges i espectres a unes longituds d’ona entre els 3 i els 180 microns Aquestes radiacions infraroges són absorbides per l’atmosfera terrestre i no poden ésser observades des de terra L’Spitzer és el telescopi infraroig més gran que s’ha llançat a l’espai fins ara Les seves característiques han permès estudiar, entre d’altres, les regions de formació estellar, els discs de pols al voltant d’estrelles…
espectrofotòmetre
Física
Química
Instrument emprat per a determinar l’espectre d’absorció (intensitat de l’absorció de l’energia radiant en funció de la longitud d’ona) d’una mostra de matèria, especialment a les regions de l’ultraviolat, del visible i de l’infraroig.
Els espectrofotòmetres de feix únic són constituïts essencialment per un focus de radiació electromagnètica contínua, una cella portamostres, un monocromador i un detector A l’infraroig, el focus és un emissor de Nernst, i el detector és un bolòmetre, un termoparell, una cella pneumàtica de Golay o una cella piroelèctrica Altrament, a l’ultraviolat el focus és un tub de descàrrega elèctrica en atmosfera d’hidrogen, de deuteri, de xenó o de vapor de mercuri, i al visible és una bombeta de filament de tungstè en ambdues regions els detectors solen ésser tubs fotomultiplicadors,…
Landsat
Astronàutica
Sèrie de satèl·lits nord-americans destinats a l’observació dels recursos terrestres des de l’espai, continuadora de la sèrie Earth Ressources Technology Satellites
.
El Landsat I 1972, que orbitava a 900 km d’altitud en una òrbita heliostacionària, fotografiava bandes de terreny de 185 km d’ample amb una resolució de 80 m i trigava 18 dies a fotografiar la totalitat de la superfície terrestre portava tres cambres de televisió en color imatges en el domini visible i una cambra multicanal imatges en quatre bandes espectrals verd, taronja, vermell i infraroig proper, i infraroig amb què obtenia imatges en fals color El Landsat I funcionà fins el 1980, i fou rellevat pel Landsat II 1975 que ho féu fins el 1982 El Landsat III 1978…
aigua de constitució
Farmàcia
Química
Aigua que, en proporció fixa, va unida directament per enllaç de coordinació, en tant que lligant, a l’àtom central del catió, o bé unida per enllaç hidrogen a l’anió o a un coordinant de l’anió si aquest és complex.
L’espectre infraroig d’aquests hidrats complexos mostra, com el de tots els hidrats, la banda d’absorció característica de la molècula aigua L’aigua de constitució s’elimina amb major dificultat que l'aigua de cristallització Molts hidrats per exemple els alums poden contenir simultàniament aigua de constitució i aigua de cristallització en altres casos hi ha simultàniament aigua de constitució de tots dos tipus, lligada al catió i lligada a l’anió cas del CuSO 4 5H 2 O Cal no confondre amb aigua de constitució malgrat que a vegades sigui anomenada erròniament així l’aigua que…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina