Resultats de la cerca

Es donà a conèixer amb Élégies nationales 1826 i una traducció del Faust , de Goethe 1827 Romàntic, es relacionà amb Gautier, Dumas i altres literats, amb els quals collaborà en algunes obres Viatjà per Itàlia Octavie , Bèlgica, els Països Baixos, Alemanya i la Gran Bretanya Loréley i fundà la revista Le Monde Dramatique , dedicada sobretot a exalçar l’actriu Jenny Colon, amant seva Arruïnat, escriví cròniques teatrals, adaptacions dramàtiques, assaigs i narracions per als diaris i les revistes Anà al Pròxim Orient Le voyage en Orient , 1851 El 1841 tingué el primer atac de bogeria…

Professor de psicologia a Bucarest, a partir del 1945 esdevingué un dels autors més rellevants del seu país Conreà sobretot la poesia Cîntece de pierzanie ‘Cants de desolació’ 1938, Materia şi visele ‘La matèria i el somni’, 1961, Lumini crepusculare ‘Llums crepusculars’, 1970, amb la qual expressà inquietuds metafísiques

Les seves denominacions provenien del color ensafranat de moltes de les seves pintures i de la temàtica, sovint paisatges de Sant Martí de Provençals Barcelona D’estatuts inconcrets, en la colla cristallitzaren les inquietuds pleinairistes de l’anàrquica etapa juvenil dels seus integrants Es mantingué fins el 1896

Participà 1890-1900 en el grup dels Ambulants En les seves obres, de factura expressionista a base de tocs de pintura amples i decidits, sense detallismes, expressà les inquietuds populars de la seva època Sobre l’Oka 1890, Petit pastor 1928, Les rentadores 1901, Camperola de R'jasan' 1926 Hom en conserva obres a la galeria Tret'akov

Els seus integrants foren els aleshores joves compositors Peter Maxwell Davies , Harrison Birtwistle i Alexander Goehr , juntament amb el pianista John Ogdon , tots ells alumnes del Royal Manchester College of Music Encara que el grup deixà d’existir com a tal relativament aviat, fou d’una gran importància per a poder donar sortida a les inquietuds dels seus membres

Fundà amb M Altolaguirre la revista Litoral Els primers llibres, Tiempo 1925, Canciones del farero 1926, presenten certs contactes amb la poesia de García Lorca i d’Alberti La temàtica de la guerra civil es reflecteix en Llanto en la sangre 1937 i Cancionero menor 1938 Exiliat a Mèxic, la seva tasca fou incessant Mínima muerte 1942, Jardín cerrado 1946, Antología 1954, Nostalgias, sueños y presencias 1961, amb un accentuat subjectivisme i amb inquietuds metafísiques

En sortiren quinze números Fou dirigida per Pere Romeu, que en redactava els davantals Hi collaboraren, entre altres, Miquel Utrillo, Josep M Roviralta, Ramon Reventós i Frederic Pujulà, i hi dibuixaren Ramon Casas —que hi publicà, entre altres treballs, alguns dels seus famosos retrats al carbó—, Mir, Pichot, Nonell, Rusiñol, Gosé, Opisso, Riquer, etc Portaveu de les activitats i inquietuds del grup d' Els Quatre Gats , fou l’antecedent immediat de la més ambiciosa Pèl & Ploma

Atret en un principi pel sindicalisme, ingressà al partit comunista i en 1931-33 fou empresonat Posteriorment, la lectura de Nietzsche i Kierkegaard determinà un canvi de les seves inquietuds, així com el contingut de la seva obra literària, de caire existencialista De la seva obra cal esmentar les novelles Kaigō ‘Trobada causal’, 1952, Jiyū no kanata de ‘A l’altra banda de la llibertat’, 1954 i Kamen no shita ni ‘Sota la màscara’, 1971, autobiogràfica

Deixeble de Cesare Tallone Pintà en un estil convencional fins el 1892, que adoptà el divisionisme com a tècnica i s’acostà a conceptes simbolistes conjugats amb inquietuds socials El 1900 presentà a París l’obra allegòrica Specchio della vita 1895-98 El 1904 es posà a les portes de l’abstracció amb el seu audaç oli Il Sole Torí, coll privada Residí gairebé sempre al seu poble —signava Pelizza da Volpedo —, on se suïcidà en morir la seva esposa

Reflectí amb detall la crisi teatral d’aquells anys, desapareguda l’empresa del Teatre Català, al Romea Però encoratjà també les iniciatives que sorgiren a Barcelona la fundació de l’Escola Catalana d’Art Dramàtic, el Sindicat d’Autors Dramàtics Catalans, etc Hi collaboraren Alexandre Plana, Apelles Mestres, Adrià Gual, Ambrosi Carrion i Rafael Marquina, entre els més assidus Tot i el seu to combatiu, mantingué una actitud enyorívola, i els seus redactors no denotaren pas les inquietuds i les aportacions del teatre europeu coetani