Resultats de la cerca
Es mostren 30 resultats
el Remei
Barri
Barri obrer i perifèric de Badalona (Barcelonès), a l’W del centre urbà, al límit amb Sant Adrià de Besòs.
És afectat per la insalubritat atmosfèrica provinent de les nombroses indústries localitzades en aquest sector, i és deficitari d’equipament urbà Vers el 1962 hom hi edificà el polígon Sant Roc, de l’Obra Sindical, travessat després per l’autopista de Mataró
Riola
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Ribera Baixa, situat a la dreta del Xúquer, en un terreny pla d’origen al·luvial.
Tot el terme és ocupat pels conreus de regadiu, que aprofiten l’aigua del Xúquer a través de la séquia de Corbera o dels Quatre Pobles L’arròs havia constituït una monocultura, però actualment és en retrocés davant els tarongers i, en menor grau, davant les hortalisses Les activitats industrials es limiten a les derivades de l’agricultura La població, que cresqué lentament durant el s XIX a causa de la insalubritat del terreny pantanós, augmentà ràpidament en 1900-40 i s’ha estabilitzat després a causa del corrent emigratori vers França El poble 1 756 h agl 2006, riolencs 10 m…
Santa Magdalena de Bell-lloc
Monestir
Antic monestir benedictí i després de monges clarisses o damianites, situat a l’W de la ciutat de Tarragona, prop de la necròpolis romanocristiana.
Fou erigit per l’arquebisbe Bernat de Tort, que el 1155 el cedí al monestir de Sant Pere de Besalú La comunitat ja hi era el 1159 i hi subsistí fins als volts del 1250 En aquest convent se celebraren els anys 1227, 1233 i 1237 els capítols de la Congregació Claustral Tarraconense Abandonat, per raons desconegudes, pels benedictins, s’hi reuní abans del 1255 una comunitat de monges franciscanes clarisses, que el 1270 ja s’havien traslladat al lloc on hi hagué el convent de Santa Clara de Tarragona, a causa de la insalubritat del lloc Després es convertí en santuari, on tenien la…
Moncofa
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Plana Baixa, situat a la costa, a la vall baixa del Belcaire, que a la seva desembocadura havia format aiguamolls avui dessecats.
La costa és baixa i sovint coberta de còdols La major part del terme, molt planer, és destinada a l’agricultura de regadiu, dedicada als cítrics, les hortalisses i els llegums, productes exportats en gran part i que han donat lloc a importants installacions de comercialització magatzems frigorífics La pesca hi ha desaparegut pràcticament, i a la costa s’ha desenvolupat el turisme Hi ha un polígon industrial La vila 3 126 h agl 2006, moncofins 5 m alt és a la plana, a 1 km de la mar, on hi ha el barri marítim i poble del Grau de Moncofa L’església parroquial és dedicada a santa Maria…
el Barri Xinès
Barri
Denominació que rebé (amb la forma popular de el Barri Xino) la part de marina del barri del Raval, a l’actual districte de Ciutat Vella.
Els crònics problemes de congestió demogràfica i de degradació insalubritat, mala habitabilitat, inseguretat etc foren abordats amb diversos projectes de reforma, entre els quals el d’Àngel Baixeras 1879 i després de la Guerra Civil de 1936-39, que proposà l’obertura de dues grans vies el de Pere Garcia i Fària 1893, destinat al sanejament del subsol, que fou dut a terme i el del GATCPAC, que interrompé la Guerra Civil El darrer i més complet d’aquests plans, que afectà el conjunt de Raval i Ciutat Vella fou iniciat el 1988 i, malgrat els progressos assolits, els anys següents…
Convent de Santa Clara (Lleida)
Art romànic
El convent de religioses de l’orde de Santa Clara fou fundat a la ciutat de Lleida l’any 1246 per monges del mateix orde procedents de Saragossa La comunitat establí el seu convent al lloc dit Secanet de Sant Pere, sota l’advocació de santa Elisabet L’any 1480 les monges clarisses abandonaren l’edifici conventual del Secanet i s’establiren en el convent que havien abandonat els franciscans observants, situat al Clot de les Assaonadories Des d’aleshores fins al moment actual, aquell lloc es coneix com a “Clot de les Monges” L’any 1576, a causa del mal estat de l’edifici i de la …
la Murtra
© lamurtra.cat
Monestir
Monestir (Sant Jeroni de la Murtra) de l’orde de sant Jeroni, situat dins el terme municipal de Badalona (Barcelonès), al peu de la serralada de Marina.
Fou erigit el 1416 com a conseqüència del trasllat del monestir de Sant Jeroni de Mont Olivet, fundat el 1413 pel mercader Bertran Nicolau prop de Sant Pere de Ribes Garraf Integraven la comunitat primitiva cinc monjos de Cotalba Safor i dos de la Vall d’Hebron La pobresa del terreny i la manca d’aigua feren traslladar el monestir al mas de la Murtra, de Badalona El nou monestir prengué el nom canònic de Sant Jeroni de la Mare de Déu de Betlem, o, simplement, de Betlem, però subsistí popularment el de la Murtra L’origen fou difícil el 1431 tenia catorze monjos, els quals, allegant la …
Santa Magdalena de Bell-lloc (Tarragona)
Art romànic
Aquesta església era situada extramurs de la ciutat de Tarragona, vora la desembocadura del Francolí, tot i que fins avui dia no s’han pogut localitzar les seves restes Molt probablement fou edificada sota la prelatura de l’arquebisbe Bernat Tort, el qual, amb data de 4 de gener de 1155 en feu cessió al monestir de Sant Pere de Besalú per tal que hi fundés un monestir benedictí aquest cenobi arribà a tenir importància dins de l’orde, car, en la lletra apostòlica del papa Alexandre III, datada el 7 de novembre de 1159, on confirmava les esglésies i monestirs benedictins, assenyala en primer…
Higiene personal i esperança de vida
Manuals higienistes francesos, sd MLR / JG Durant el segle XIX es desenvolupà un corrent de pensament, encapçalat per metges, que s’anomenà higienisme Naixia de la voluntat de combatre la insalubritat de les ciutats industrials i es formulava com a ciència que pretenia estudiar les condicions i els factors ambientals que influïen negativament en la salut humana Aviat esdevingué un dels pilars centrals de la medicina A Catalunya, els higienistes més importants foren Pere Felip Monlau i Roca, Rafael Rodríguez Méndez, Joan Giné i Partagàs i Lluís Comenge i Ferrer, que es van ocupar…
enterrament
Etnologia
Religió
Cerimònia de sepultura d’un mort.
El diferent tractament que cada poble ha donat als morts mort està íntimament lligat a les seves concepcions religioses La convicció, per exemple, que la mort comporta un element d’impuresa provocà l’allunyament del cadàver dels llocs habitats, àdhuc amb el seu abandó a les forces de la natura la mar o els rius, els ocells de rapinya, etc, o retirant-los a grutes naturals alguns pobles antics de les illes del Pacífic o d’Amèrica i Àfrica o artificials Egipte L’enterrament pròpiament dit es relaciona sovint amb la convicció que l’esperit del difunt no pot reposar fins que el seu cos no ha…