Resultats de la cerca
Es mostren 1086 resultats
inscripció
Diplomàtica i altres branques
Fórmula en la qual és expressat, en un document, el nom del destinatari.
inscripció
Arqueologia
Nom amb què és indicat qualsevol escrit, en record de persones o d’esdeveniments, incís en pedra, en marbre, en metall, fos en bronze o esculpit en un monument, com a dedicatòria o intitulació.
Hom troba també les inscripcions usades en epígrafs, en epitafis i en les llegendes de les monedes, i cal destacar-ne l’interès documental i històric o sociolingüístic
inscripció marítima
Transports
Dret marítim
Registre que, a l’Estat espanyol, en substitució de la matrícula de mar abolida el 1873, duen les autoritats de marina de tots els qui es dediquen a la navegació o a indústries de la mar, sense el qual hom no pot navegar.
inscripció damasiana
Cristianisme
Nom donat als epígrafs dactílics llatins redactats en honor dels sants màrtirs gravats per Furi Dionís Filòcal, en gran part restituïts per les investigacions fetes a les catacumbes romanes i en una petita part transmesos pels còdexs.
Damaus fou l’autor de molts d’aquests epigrames hom n'ha identificats una seixantena d’altres li han estat atribuïts Contenen reminiscències de la poesia clàssica, especialment de Virgili Per llur estil aquestes inscripcions han estat també anomenades lletres damasianes
Fragment amb apòstol i inscripció al dors referent a B. d’Olzinelles
Aquest fragment és documentat ja el 1874 al Museu Arqueològic de Tarragona, des d’on es va traslladar al Museu Paleocristià, cap al 1940 Actualment es troba al Museu i Necròpolis Paleocristians de Tarragona, amb el núm d’inv 3144 És de marbre blanc i fa 0,25 × 0,6 m És un fragment que conté un relleu amb la figura de sant Pere, que vesteix túnica i pallium porta un rotlle a la mà esquerra i fa el gest de beneir, i a la banda esquerra de l’escena es veu una cortina lligada El revers de la peça presenta una inscripció del segle XIV que fa referència a la dona de Bernardini d Ultinella Bernardí…
epitafi
Inscripció sepulcral.
estela
L’estela de Preixana, amb la representació d’un guerrer amb una corretja de la qual penja una espasa —al cantell de la pedra—, interessant peça arqueològica trobada el 1970 a la partida de la bassa bona i conservada al Museu Duran i Sanpere de Cervera
© Fototeca.cat
Arqueologia
Monument monolític en forma de pilar o de làpida destinat generalment a ésser-hi feta una inscripció.
D’un ús molt corrent a l’antiguitat, les esteles tenien principalment caràcter commemoratiu o funerari A Egipte podien ésser també votives, biogràfiques o frontereres, com les de Tel el-’Amarna segle XIV aC A Mesopotàmia hom troba la dels Corbs de Lagaš i la de Narām-Sin III millenni aC A Babilònia la més coneguda és la d’Hammurabi segle XVIII aC, amb el seu codi inscrit A Assíria les més importants són les d’ Assurnasirpal II i Salmanasar II segle IX aC A Palestina és famosa l’estela del rei Meša a Moab segle IX aC Els hitites representaven llurs déus i llurs reis en un tipus d’estela imitat…
dipòsit legal
Dret administratiu
A l’Estat espanyol, formalitat administrativa prèvia a la inscripció en el registre de la propietat intel·lectual que ha de complir l’impressor o el productor d’una obra.
Consisteix a lliurar-ne exemplars a l’estat sia una obra escrita llibre, diari, fullet, etc o impressions fotografies, films, etc o impressions o enregistraments En general és una inscripció que consta d’un número precedit de la sigla o les sigles de la ciutat on hom ha dut a terme el lliurament Els exemplars de les obres lliurats a l’Administració es destinen a biblioteques nacionals i públiques després d’haver estat objecte de catalogació o d’inventari per elaborar la bibliografia nacional El conjunt d’aquests documents constitueix la memòria collectiva, que ha de ser conservada…