Resultats de la cerca
Es mostren 46 resultats
agapornis
Agapornis
© Fototeca.cat
Ornitologia
Gènere de lloros de l’ordre dels psitaciformes, de dimensions petites i color verd, amb la cua curta; viuen a l’Àfrica tropical.
Les espècies d’aquest gènere només viuen bé per parelles, i per això els agapornis són designats també amb el nom de lloros inseparables
oxidoreducció
Química
Terme emprat per a designar genèricament els processos químics en els quals existeix transferència d’electrons entre els reactius.
Els fenòmens d’oxidació i de reducció constitueixen aspectes parcials, inseparables i complementaris del procés global, com hom pot veure en l’exemple següent
dígraf
Lingüística i sociolingüística
Grup de dues lletres que representa un so (com ny en català).
En català són dígrafs ortogràficament inseparables gu guerra, àguila, qu esquerra, quitrà, ig rebuig, ix darrere vocal en final de mot peix, coix, ny allunyar, ll palla I separables rr guerra, ss comissió, ix intervocàlic caixa
Club Català
Política
Entitat política nacionalista, fundada a Barcelona el 1933 com a escissió de Palestra.
Considerava inseparables l’ideal nacionalista i la causa obrera revolucionària Els seus militants, obrers i, sobretot, universitaris, organitzats militarment, estudiaren tècniques militars i mètodes d’acció directa el 1936 ingressaren a les Milícies Pirinenques i a l’Escola de Guerra de la Generalitat
Ischia

El castell fet construir per Alfons VI, unit a la resta d’Ischia mitjançant un pont
2benny (CC BY 2.0)
Illa
Illa italiana de la mar Tirrena, a la província de Nàpols, entre el golf de Nàpols i el de Gaeta.
L’altura màxima és un volcà inactiu, l’Epomeo 789 m Les terres són fèrtils i ben conreades Té una central geotèrmica i una estació termal És un port pesquer A la costa oriental hi ha un castell construït per Alfons IV de Catalunya-Aragó El 1284 el futur Carles II de Nàpols cedí l’illa a Roger de Lloria, el qual l’ocupà en nom de Pere II de Catalunya-Aragó Perduda, Alfons IV de Catalunya-Aragó la tornà a ocupar el 1423 i, en conquerir 1443 el regne de Nàpols, hi establí una colònia de catalans per tal que es barregessin amb la població autòctona perquè aquesta no es revoltés, i els confirmà…
forma
Filosofia
Principi ordenador, constitutiu o determinat de la realitat, descobert per la ment.
El concepte brollà com a mitjà de comprensió de l’ésser de les coses, de llur unitat i multiplicitat i de llur permanència i moviment Per a Plató, la forma eîdos , l’ésser constitutiu de les coses, resta fora d’elles, en el regne de les idees universals de les quals els objectes són còpies o reflexos, i és percebuda per l’enteniment Aristòtil, d’altra banda, dedueix, enfront del problema de l’esdevenir, que l’ésser sensible es compon, com a elements constitutius, de la matèria, o substrat, i la forma eîdos, morfé , determinant, ambdós inseparables el real és el compost d’…
baqueta

Baqueta de bateria
© Fototeca.cat / Idear
Música
Part excitant dels instruments idiòfons, membranòfons i, excepcionalment, algun cordòfon com el saltiri o tambor de cordes.
Consisteix en una vareta que duu una petita bola a la punta amb la qual es percudeix l’instrument És una mena de maça de dimensions reduïdes Poden ser d’una sola peça el cap i el mànec són inseparables o de dues cap i mànec independents En el primer cas, solen ser de fusta En el segon, el mànec és normalment de fusta, vímet o plàstic, i el cap, de fusta recoberta amb materials diversos feltre, llana, escuma, de cautxú, suro, resines sintètiques, etc L’elecció del material determina completament el timbre del so que produeix N’hi ha de diverses mides, però rarament superen els 50…
Pere Benavent de Barberà i Abelló
Arquitectura
Literatura catalana
Arquitecte i escriptor.
Exercí professionalment com a arquitecte Fou el darrer president de l’Associació d’Arquitectes de Catalunya 1936 Fou numerari de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi, i corresponent d’altres En arquitectura tendí al mòdul formal clàssic, vivificat pel seny popular i pel personal vigor intuïtiu És autor, a Barcelona, de la cripta de l’església de Pompeia, del convent dels caputxins de Sarrià i d’alguns collegis majors Publicà diversos volums monogràfics sobre arquitectura L’honor i l’alegria de l’ofici 1934, L’arquitecte i l’home inseparables 1936 i la coneguda obra, molt…
,
Domènec Martí i Julià

Domènec Martí i Julià
© Fototeca.cat
Història
Política
Metge i polític.
Especialitzat en psiquiatria, dirigí a Barcelona l’Institut Frenopàtic de les Corts 1909-15 i presidí la Societat de Psiquiatria i Neurologia És autor de diferents monografies mèdiques amb plantejaments innovadors Fou cofundador i president de la Joventut Federalista de Catalunya, que adoptà una posició radicalment nacionalista Més endavant 1903-06 presidí la Unió Catalanista , a la qual intentà de donar una orientació esquerrana fins que aconseguí de convertir-la, bé que per un breu període 1914-17, en una entitat independentista i socialista a la vegada Antiracista i antiimperialista, acusà…