Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
jutge d’apel·lacions
Dret
Història del dret català
Jutge que entenia en grau d’apel·lació de les apel·lacions que hom interposava contra les sentències dels jutges ordinaris.
El consolat de mar i algunes vegueries tenien un jutge d’apellacions fix, però amb freqüència hom confiava el recurs a un jurista prestigiós escollit especialment En les apellacions de sentències de causes seguides en les corts ordinàries baronials, era escollit en cada pas pel mateix baró o pel seu procurador o governador general Els jutges d’apellacions fixes eren sotmesos a les inquisicions periòdiques tenir taula , de la mateixa manera que els jutges ordinaris Per entendre de les apellacions interposades contra les resolucions dels jutges de taula , en tot Catalunya hi havia…
coixí
Nom de certes peces sobre les quals descansa un òrgan de màquina, interposades entre aquest i el seu suport.
Nova Zelanda 2018
Estat
El nou govern de Jacinda Ardern va iniciar l’any llançant el “Pacific Reset”, una estratègia de política exterior per a reimpulsar les relacions amb els estats veïns de la regió en clau d’igualtat, i, sens dubte, amb la mirada fixada en la penetració creixent de la Xina en la seva esfera tradicional d’influència Al juny, Ardern va donar a llum la seva filla, Neve Te Aroha, fet que la va convertir en la segona primera ministra que ha estat mare en exercici del càrrec Al setembre, va assistir amb la seva filla a l’Assemblea General de l’ONU, amb vista a sensibilitzar l’opinió pública sobre la…
adhesió
© fototeca.cat
Química
Fenomen per mitjà del qual dues superfícies són mantingudes juntes per forces intermoleculars.
L’adhesió pot ésser mecànica, electroestàtica o per atracció molecular, segons que la seva dependència sigui funció, respectivament, d’una interacció mecànica, d’una atracció de càrregues elèctriques o d’una força de valències Des del punt de vista termodinàmic presenta dos punts que defineixen el sistema les condicions necessàries per a establir el contacte interfacial o mullabilitat les condicions necessàries per a dur a terme aquest contacte, l’adhesió, que controla la força d’adhesió Les condicions termodinàmiques de mullament i estesa d’un líquid sobre un sòlid es basen en l’angle de…
Cocentaina
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de la comarca del Comtat, en una de les valls longitudinals interposades a les serres prebètiques valencianes; el terme recolza, a l’oest, al vessant oriental de la serra de Mariola (el Montcabrer, amb 1 390 m alt.).
La resta del municipi és la prolongació de la ramificada foia d’Alcoi, per on corre el riu d’Alcoi en direcció S-N, el qual, abans i després de l’aiguabarreig amb el de Penàguila 1 km a llevant de la vila, forma nombrosos meandres rep, a més, els barrancs de Pontallat, Fontanelles, de la Cova i de Mossèn Vicent, per l’esquerra, i de la Foia i de Penella, per la dreta L’extrem meridional del terme és format pels Duvots, amb el cim de l’Ull del Moro 1 050 m Més de la meitat del territori és sense conrear hi ha sobretot matollar Les terres conreades ocupen unes 2 638 ha, 2 240 de les quals…
Silvio Berlusconi
© Comunitat Europea
Política
Empresari i polític italià.
Director d’una empresa immobiliària, a la dècada dels setanta creà el grup Fininvest, que arribà a controlar importants diaris i revistes, entre d’altres, La Repubblica i L’Espresso , editorials Mondadori, canals de televisió i agències immobiliàries El 1986 adquirí, a més, el club de futbol Milan AC, del qual fou president en 1986-2004 i 2006-08 i que vengué a un consorci xinès el 2017 Després de la crisi del 1993, s’introduí en la política i, al capdavant de la coalició de dreta Polo delle Libertà formada per l’ Alleanza Nazionale neofeixistes, la Lega Nord federalistes i Forza Italia , el…
Qui pagava la construcció de les esglésies?
Distribució de les conferències eclesiàstiques del bisbat de Girona 1718 William J Callahan, en el seu recent i excellent llibre Iglesia, poder y sociedad en España, 1750-1874 , afirma que “el segle XVIII assistí a una orgia constructora del clergat regular i secular” En efecte, de la lectura del Diario de viajes de Francisco de Zamora, com també de la consulta de qualsevol història de l’art català se’n desprèn, en general, que durant el set-cents, a la major part de les parròquies de la província eclesiàstica Tarraconense es produí una veritable “orgia constructora” des del més petit…
Sant Pere d’Aurós (la Guingueta d’Àneu)
Art romànic
Situació Absis sobreaixecat d’aquesta església, enriquit amb una filada d’arcuacions cegues amb permòdols esculturats ECSA - J A Adell L’església de Sant Pere és al costat de la casa d’Aurós, a uns 3 km d’Unarre, sobre la carretera que va a Gavàs i Cerbi JAA Mapa 34-9182 Situació 31TCH487226 Història El lloc d’Aurós, actualment reduït a una única casa, havia gaudit, a la primera meitat del segle XIX, de jurisdicció pròpia, i la seva església, dedicada a sant Pere, havia arribat a tenir categoria parroquial La vila d’Aurós, de la qual no es tenen notícies documentals directes, formava part de…
La il·lustració de manuscrits en temps de Bernat Martorell
Art gòtic
Crucifixió inclosa en el Salteri ferial i llibre d’hores , atribuïda, juntament amb l’Anunciació i altres miniatures del llibre, a la mà de Bernat Martorell ©AHCB, ms A-398, foli 15v – PParer En el transcurs del segle XV el llibre illustrat a Catalunya va anar perdent la importància de què havia gaudit en etapes anteriors L’escola valenciana es mantingué molt activa, i encara forní un nombre considerable d’obres de qualitat vinculades al taller dels Crespí El rei Alfons el Magnànim, com havia fet Martí l’Humà en temps anteriors, es refià dels miniaturistes de València i els encarregà la…
Pere Oliver de Boteller i de Riquer, cabiscol i canonge de Tortosa (1584-1587)
El 22 de juliol de l’any 1584, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Jaume Beuló, canonge de Vic diputat militar Joan de Queralt i de Ribes, baró de Puigverd diputat reial Magí Pelegrí i Fornells, ciutadà honrat de Barcelona oïdor eclesiàstic Mateu Miró, canonge de Tortosa oïdor militar Galceran Ferrer, donzell de Barcelona oïdor reial Joan Gorcs, burgès honrat de Perpinyà El diputat eclesiàstic Jaume Beuló, canonge de Vic, gaudia de vells lligams familiars amb l’administració vigatana de la Diputació El 1554, un notari de nom Salvi Beuló…