Resultats de la cerca

Després de la Primera Guerra Mundial es traslladà a Barcelona El 1931 tornà a Àustria, on participà en la Heimwehr Després de l' Anschluss , residí a Itàlia El 1938 es casà morganàticament i perdé el títol d’arxiduc d’Àustria Naturalitzat espanyol, el 1945 encapçalà els carlins que rebutjaven Xavier de Parma i reivindicà, en contra de la llei sàlica, la corona espanyola amb el nom de Carles VIII, intitulant-se, a més, duc de Madrid Li foren tolerades activitats polítiques, principalment a Catalunya, organitzades pels seus seguidors, octavistes o carlesoctavistes Fou enterrat a Poblet

La primera, inaugurada per Ricard el Justicier, comte d’Autun, regnà del 877 al 943 la segona, dels robertians i capetians, originà la primera dinastia reial portuguesa i durà del 943 al 1361, quan Borgonya fou incorporada a la corona francesa El 1363 el rei Joan II creà en apanatge el ducat-paria de Borgonya per al seu fill Felip II l’Ardit, el qual inicià la dinastia dels Valois, que durà fins a la mort de Carles I el Temerari 1477 El rei confiscà el ducat a Maria, filla i hereva del darrer duc i muller de Maximilià I d’Àustria Llurs successors els reis d’Espanya continuaren …

L’antic comtat de Bar assolí la dignitat ducal el 1354, amb el comte Robert I, gendre del rei Joan II de França i pare de la reina Violant , muller de Joan I de Catalunya-Aragó Per la filla d’aquests, Violant d’Aragó , muller de Lluís II de Nàpols i neboda del tercer duc de Bar, el ducat passà al seu fill Renat I d’Anjou , rei de Nàpols i duc consort de Lorena Lorena i Bar foren units per Renat II el 1480, però continuaren essent administrats per separat En morir 1765 Francesc III-Esteve de Lorena, emperador romanogermànic, el ducat de Bar fou reunit a França 1776, bé que els…

Amb la patrimonialització de les funcions, aquest càrrec es feu hereditari des del començament del segle X, i el seu primitiu caràcter funcional es transformà en honorífic i feudal i la funció passà a ésser exercida pels vicaris Aleshores els vescomtes començaren a adoptar, no el nom del comtat o del pagus en el qual exercien llur càrrec, sinó el d’alguna de llurs possessions alodials o feudals, generalment la més important D’aquesta manera els vescomtes de Girona esdevingueren vescomtes de Cabrera els de Besalú, de Bas els de Peralada, de Rocabertí els de Rosselló, de Tatzó els de Vallespir…

Habitat fins fa pocs anys, és una gran construcció amb caires rectangulars i altres d’arrodonits per a adaptar-se a les roques que li fan de suport i als murs de carreu d’època romànica que fan de basament a la ferrenya construcció, renovada en part al segle XVII i en èpoques més tardanes Consta de dos pisos, amb finestres grans i rectangulars al primer, que li donen l’aspecte d’una gran masia El castell forma un conjunt monumental amb l'església parroquia de Sant Miquel de Castellar, la rectoria i el molí És esmentat el 983, però començà a figurar en la història entorn del 1019, quan el seu…

Aquesta església es trobava situada en el terme antic del castell de Calaf, fora de la vila Fou un priorat dependent de la canònica de Sant Vicenç de Cardona per donació dels vescomtes de Cardona Posteriorment el priorat es traslladà dins la vila, i assumí funcions parroquials El castell de Calaf es documenta a partir l’any 1015, data en la qual el bisbe Borrell de Vic donà al levita Guillem de Mediona els puigs de Calaf, Cajafell i Farrera És probable que l’església de Sant Jaume de Calaf anés compresa amb les altres esglésies del terme que, juntament amb la parròquia de Sant Pere, l’any…

Pere I v 990-v 1017 Primer vescomte de Fenollet, fill de Sentill, senyor de Cameles i d’Adelaida, i germà de Guillem I, primer vescomte de Castellnou L’any 1000 signà com a testimoni juntament amb Arnau, vescomte de Conflent, l’acta de donació del monestir de Sant Pau de Monisat Sant Pau de Fenolhet a Sant Miquel de Cuixa feta pel comte Bernat I de Besalú Pocs anys més tard, el 1008, permutà amb una dona anomenada Odda alguns dels seus béns situats a Illa i a Llotes, per altres possessions a Torrelles i al comtat de Rasès Posteriorment, l’any 1017 subscriví com a testimoni, en…

No es coneix amb prou certesa l’origen d’aquesta família Diego de Rocabertí, Josep Dromendari i Josep Torner, genealogistes dels Rocabertí, han transmès una versió llegendària segons la qual aquesta família tindria un origen merovingi, car procediria d’uns ducs dits Aubertins d’Austràsia, que, fugint de la persecució reial, s’haurien establert al Pirineu català i haurien collaborat en la conquesta de la Marca en temps de Carlemany Però fins a la segona meitat del segle X les notícies genealògiques dels Rocabertí són mancades de proves documentals fefaents De fet, les notícies de JTorner,…

La restauració L’Església de l’actual territori de Catalunya no torna a donar senyals de vida, i encara només en un petit sector del país, fins al final del segle VIII Fragment del Comentari d’Orígens a l’Èxode, provinent d’Urgell, de l’inici del segle IX ECSA - G Serra Com s’ha exposat en cloure la primera etapa de la història religiosa d’aquest sector de la Tarraconense, l’Església va experimentar una lenta desintegració a la major part de l’antiga Hispània En canvi, aquesta desintegració es va manifestar de manera més profunda i traumàtica a les diòcesis de la Catalunya actual, llevat…

La radicalització de les dretes va agreujar-se després del febrer del 1936 La victòria electoral del Front Popular va fer minvar el prestigi de la política parlamentària de Gil-Robles, potenciant l’opció totalitària de José Calvo Sotelo Nombrosos conservadors giraren els ulls cap a l’Exèrcit mentre l’extrema dreta incrementava la seva activitat Al final del 1932 alguns oficials antirepublicans crearen la Unión Militar Española UME, destinada a preparar un aixecament, la qual va portar una vida llangorosa fins el 1936 Aquell any, la formació del govern Azaña impulsà un confús moviment de…