Resultats de la cerca

S'uneix covalentment a les proteïnes que han d’ésser degradades, la qual cosa en permet el reconeixement pels sistemes proteolítics intracellulars

La lisi es pot produir espontàniament , per degeneració de les cèllules els seus agents són les substàncies lítiques intracellulars, biològicament , per acció de bacteriòfags, o fisicoquímicament , per nombrosos agents lítics ultrasons, tractaments mecànics, HCl, etc

Clínicament s’expressa amb pèrdua de força muscular i miàlgies La ruptura de cèllules musculars provoca un vessament a la circulació sanguínia de substàncies intracellulars, com ara enzims, mioglobina i electròlits Algunes d’aquestes substàncies, sobretot la mioglobina, poden ocasionar lesions renals i hemòlisi intravascular a altes concentracions

Segons la constitució química, hom pot dividir les toxines en holoproteiques elaborades principalment per bacils esporulats grampositius, com és ara les toxines tetàniques i les botulíniques, heteroproteiques endotoxines dels bacils grampositius o antígens protídics amb glúcids i lípids i enzimàtiques amb funcions d’inhibició, lisi, etc, com la hialuronidasa, la collagenasa, l’estafilocoagulasa, etc En patologia hom classifica les toxines en intracellulars o endotoxines constitueixen els antígens flagellars, capsulars o somàtics i extracellulars o exotoxines , que exerceixen l’acció tòxica…

Els virus són microorganismes d’estructura subcellular d’unes dimensions que oscillen entre 20 i 300 nm de diàmetre Com que són petits, la major part dels virus només poden ésser observats amb un microscopi electrònic solament algunes espècies de virus voluminosos poden ésser vistes amb un microscopi ordinari Els virus tenen una estructura molt rudimentària, que només els permet de desenvolupar-se i reproduir-se a l’interior d’una cèllula, el metabolisme i l’energia de la qual utilitzen amb aquest objectiu Així, els virus són considerats paràsits intracellulars estrictes L’hàbitat natural…

L’hidrogen i l’oxigen són els dos bioelements més abundants de la matèria orgànica i l’aigua és, doncs, la biomolècula predominant dels éssers vius La major part dels bioelements corresponen a la primera meitat de la taula periòdica i són per tant els elements més lleugers En l’ésser humà en són imprescindibles una trentena en proporcions molt diverses el carboni, l’hidrogen, l’oxigen i el nitrogen constitueixen el 99,25% del total la resta és integrada per fòsfor, sofre, clor, iode, sodi, potassi, calci, ferro, etc Els bioelements tenen funcions estructurals ossos, teixits, vísceres, etc,…

Fill d’un professor universitari, es graduà en medicina a la Universitat de Bucarest el 1940, i el 1946 anà als EUA, on amplià estudis a la Universitat de Nova York i es naturalitzà el 1952 Exercí successivament la docència i la investigació al Rockefeller Institute 1958-73, a les universitats de Yale 1973-90 i Califòrnia-San Diego, on el 1990 fou nomenat degà per als afers científics, càrrec que exercí fins a la jubilació 2001 Estudià al microscopi electrònic l’estructura fina de les cèllules animals, en les quals descobrí els ribosomes , l’estructura dels…

Investigà àmpliament el mecanisme de les activitats nervioses, en especial els fenòmens d’excitació i inhibició del sistema nerviós central Emprant microelèctrodes intracellulars obtingué el primer enregistrament de la resposta elèctrica a l’excitació d’una cèllula nerviosa individualitzada Els seus estudis han donat lloc al reconeixement dels nivells presinàptic i postsinàptic dins el fenomen d’inhibició i han evidenciat la intervenció d’agents químics farmacodinàmics en la transmissió d’impulsos al llarg del sistema nerviós central El 1963 compartí el premi Nobel de medicina amb AL Hodgkin…

La seva família emigrà a la República Federal d’Alemanya el 1978 Diplomat 1987 i doctorat 1990 en física a la Universitat de Heidelberg, féu un postdoctorat al Laboratori Molecular Europeu 1991-93 i fou investigador principal al grup de microscòpia làser de la Universitat de Turku Finlàndia 1993-96 El 1996 retornà a Heidelberg, on des del 2003 és cap de la divisió de microscòpia òptica d’alta resolució Des del 1997 és també investigador a l’Institut Max Planck de química biofísica de Göttingen, i des del 2002 hi dirigeix el departament de nanobiofotònica Ha centrat…

Les vies metabòliques centrals són notablement semblants en totes les formes de vida Un cop una molècula ha entrat en una via, sovint no té alternativa i ha de continuar experimentant una sèrie de transformacions successives però no totes les vies són necessàriament lineals, i algunes són ramificades Els destins metabòlics de la majoria de molècules són, no obstant això, limitats El metabolisme cellular és la suma total d’un gran nombre de vies biosintètiques i degradadores o catabòliques connectades de tal manera, que els productes de les vies degradadores poden ésser utilitzats per a…