Resultats de la cerca

Els iodats són obtinguts segons la reacció

En general, les solucions bàsiques emprades són bases fortes, en particular els hidròxids de sodi, de potassi o de bari, totes les quals han d’ésser protegides del contacte amb l’atmosfera, ja que absorbeixen el diòxid de carboni, la qual cosa fa que minvi amb el temps llur concentració en base lliure És aconsellable, en conseqüència, de procedir sovint a la determinació d’aquesta per valoració amb un tipus primari de caràcter àcid, com el ftalat àcid de potassi, l’àcid benzoic, l’àcid sulfàmic o el iodat àcid de potassi Com en el cas de l'acidimetria, els mètodes alcalimètrics…

Els mètodes de l’acidimetria són fonamentats en reaccions de neutralització , quan és una base lliure la que hom valora amb la solució àcida, o de desplaçament , quan la substància valorada és una sal d’un àcid molt dèbil i l’agent valorant un àcid fort Hom calcula la quantitat de substància bàsica problema a partir del volum d’agent valorant àcid necessari perquè la reacció arribi a ésser completa, moment que la solució assoleix un valor específic del pH Hom posa de manifest aquest moment mitjançant l’ús d’alguns dels indicadors de neutralització , substàncies orgàniques àcides o bàsiques…

La síntesi té lloc en el si de la glàndula a partir del iode i de la tirosina La unió d’aquests forma la monoiodotirosina MIT, i per addició d’una altra molècula de iode es forma la diiodotirosina DIT L’acoblament d’una molècula de MIT i una de DIT forma la triiodotironina T 3 , i la de dues molècules de DIT la tetraiodotironina T 4 o tiroxina Aïllada en forma pura per Harington l’any 1920, es presenta en forma de cristalls blancs, poc solubles en aigua i insolubles en els solvents orgànics, que es fonen a 235-6°C i presenten una rotació específica α 2 0 D = - 4,4° en alcohol -NaOH Hom l’…

Hom empra com a indicador el midó o bé un petit volum d’un solvent orgànic immiscible amb l’aigua, com el tetraclorur de carboni La iodatometria és emprada per a valorar una gran varietat de substàncies reductores i, en presència d’un excés de iodur, serveix també per a valorar àcids

Consisteix en la mesura del volum de solució de reactiu, de concentració coneguda, que és necessari per a reaccionar totalment amb un volum mesurat de la solució de la substància problema La reacció química implicada en un procés volumètric ha d’acomplir determinades condicions, com ara que sigui ràpida i estequiomètrica i que presenti alguna característica que permeti de detectar amb precisió el punt final o d’equivalència En general, les reaccions que satisfan aquestes condicions transcorren entre espècies iòniques D’altra banda, les reaccions que impliquen formació o trencament d’enllaços…