Resultats de la cerca

Forces de l’exèrcit iraquià i milícies kurdes assistides per l’aviació dels Estats Units entren a Mossul en la darrera etapa d’una ofensiva que va començar el 17 d’octubre Mossul és la segona ciutat del país, i va ser ocupada per l’anomenat Estat Islàmic EI al juny del 2014 Tot i que els efectius dels atacants són uns 100000 i els militants islamistes tan sols uns 5000, un mes després de l’assalt els combats, que es lliuren carrer a carrer, continuen La pèrdua de Mossul significaria per a l’EI la derrota gairebé definitiva del control del territori iraquià La batalla…

Avions britànics i nord-americans destrueixen el principal oleoducte de l’Iraq, que porta el petroli fins a la terminal d’al-Bakr, al golf Pèrsic L’operació, emmarcada en les tasques de control de les potències aliades respecte al compliment per part del règim de Bagdad de les resolucions de l’ONU després de la guerra del Golf, causa importants perjudicis al Govern iraquià perquè interromp el subministrament de cru a un dels principals ports exportadors del país

Al cap de set mesos de l’inici de l’ofensiva sobre Mossul, el primer ministre iraquià, Haydar al-Ibadí, declara la victòria sobre l’autoanomenat Estat Islàmic EI i la recuperació de la segona ciutat de l’Iraq L’EI ocupava Mossul des del juny del 2014, i les operacions per recuperar la ciutat van començar a l’octubre del 2016 Hi prenien part, a més de l’exèrcit iraquià, els guerrillers kurds peixmergues i milícies d’altres grups Els Estats Units també proporcionen un suport essencial Al final de gener, les forces del Govern van anunciar la captura de la part oriental de la ciutat, i el 23 de…

Es graduà en medicina el 1974 El 1968 ingressà al partit islàmic opositor xiïta Dawa, i el 1980 es refugià a l’Iran, fugint de la persecució de Saddam Ḥusayn El 1989 s’exilià a Londres, on continuà la lluita contra el règim baathista Després de l’enderrocament de Ḥusayn retornà a l’Iraq el març del 2003, i fou nomenat per l’administració nord-americana membre del Consell Provisional de Govern, que presidí durant un mes Al juny del 2004 fou nomenat vicepresident del govern provisionals Fou un dels dirigents de la coalició xiïta que concorregué a les eleccions del gener del 2005, i a l’abril…

Llicenciat en dret 1959 per la Universitat de Bagdad, el 1954 fou elegit secretari general de la Unió d’Estudiants del Kurdistan El 1961 fou nomenat cap dels peixmergues “lluitadors per la llibertat”, branca armada del Partit Democràtic del Kurdistan PDK, les dissensions a l’interior del qual el portaren a fundar el 1976 la Unió Patriòtica del Kurdistan UPK, que en la guerra Iran-Iraq 1980-88 s’uní de nou amb el PDK contra Saddam Ḥusayn El 1991 fou un dels principals artífexs de l’alçament kurd contra el Govern de Bagdad Un any després de la guerra del Golf Pèrsic 1991, esdevingué,…

Procedent d’una família caldea , el seu nom de naixement era Mīḫāʾīl Yūḥannā, que canvià posteriorment per un que no denotés els seus orígens cristians Estudià anglès a la Universitat de Bagdad i posteriorment exercí el periodisme El 1957 s’uní al Ba‘ṯ  iraquià, dins el qual ocupà diversos càrrecs Després que aquest partit hagués pres el poder a l’Iraq 1968, fou nomenat editor del diari del règim i, posteriorment, ministre d’Informació El 1977 esdevingué membre de l’òrgan suprem del règim, el Consell de Comandament Revolucionari, i es convertí en un dels collaboradors més estrets…

Membre del partit Ba’t, participà en la fracassada conspiració contra Kassem 1959 i hagué de refugiar-se a Síria i, posteriorment, a Egipte Després del derrocament de Kassem tornà a l’Iraq 1963, però fou arrestat el 1963 pel fet de conspirar contra Aref i condemnat a dos anys de presó 1964-66 Esdevingué una figura influent al seu país després del cop d’estat del 1968, quan el Ba’ṯ assumí el control de l’Iraq Nomenat 1969 vicepresident del Consell de Comandament de la Revolució CCR, arran de la dimissió del president Bakr ocupà 1979 els càrrecs de secretari general del partit, president del…

Assolí la fama amb el divan Malā‘ika wa-šayātīn ‘Àngels i dimonis’, 1950 Escriví també poesia política, com el seu divan  Aš'ār fī-l-manfā’ ‘Versos a l’exili’, 1958

És el principal representant de l’escola realista iraquiana, autor de La darrera llanterna, Omar Beg, La serventa, El somriure i la primavera, El mur del silenci  1953,  El petit home  1953 i  Els comtes de tardor 1980 També publicà l’assaig Tragèdia de l’art  i dues obres de teatre,  Els missatgers de la Humanitat  1946 i  La fusta i el vellut  1980 La seva collecció “Našīd al-arḍ” ‘L’himne de la terra’, 1954 fou considerada subversiva durant els últims temps de la monarquia haiximita i motivà que hagués d’abandonar el seu càrrec de magistrat