Resultats de la cerca

La cua és curta i sense pèl per sota, i el pelatge, fosc a l’hivern i d’un terrós groguenc a l’estiu, presenta unes taques blanques a la cara i al coll Habita en petits grups a les grans altures rocalloses i poc accessibles 800-3000 m durant l’estiu i a les boscúries més baixes durant l’hivern És herbívor i un excellent escalador Habita als Pirineus, als Picos de Europa, als Alps, als Apenins, als Abruços, als Carpats, al Caucas i a l’Àsia Menor La carn i el pelatge són molt apreciats i, a fi d’evitar-ne l’extinció, hom n'ha regulat la caça

El dimorfisme sexual de l’isard Rupicapra rupicapra afecta la forma de les banyes, més gruixudes i amb el ganxo més tancat en el mascle a baix que en la femella a dalt També les dimensions del coll, el perfil del ventre i, sobretot, el pinzell de pèls del penis ajuden a diferenciar ambdos sexes Gustavo Hormiga, original L’isard és un animal d’aspecte molt lleuger, amb un parell de banyes en forma de ganxo molt característiques presents en ambdós sexes La seva imatge és inconfusible Durant l’estiu no és fàcil distingir un sexe de l’altre i, moltes vegades, cal recórrer a l’observació de la…

Domina, a ponent, l’estany de Lanós

Els bòvids són el grup dels artiodàctils que més s’ha expandit des del Pleistocè fa uns 10 milions d’anys Són representats per 49 géneres i prop de 115 espècies, 75 de les quals es troben a l’Àfrica Són originaris de la regió paleàrtica, i es troben àmpliament distribuïts, per bé que no n’hi havia ni a Austràlia ni a Amèrica del Sud, fins que van ser introduïts per l’home Als Països Catalans i a la Península són representats per tres espècies, pertanyents totes elles a la subfamilia dels caprins Caprinae

Diferents adaptacions del peu dels artiodàctils al medi muntanyenc En el cas de la cabra A, A’ , el peu s’adapta al medi rocós presenta soles toves i elàstiques, que permeten una gran adherència, i amb els voltants durs per apuntalar el peu a les anfractuositats de la roca 1 no té membrana interdigital, la qual cosa li permet d’obrir independentment els dos dits i que actuïn com de pinça i presenta unglots rudimentaris en els dits segon i cinquè, que poden fer de taló de fre accessori en el descens 2 En el cas de l’isard B , el peu té un septe o membrana entre els dos dits 3 que li permet…

Hom empra principalment pells de moltó, anyell, cabra i cabrit per a obtenir camusses ordinàries i pells d’isard, cabirol, ren, gos i d’altres, per a camusses de més preu Les camusses eren emprades antigament per a articles de vestir llur ús s’ha mantingut en la fabricació de guants, en el folrat de barrets i estoigs, i en el relligat de llibres També és emprada per a netejar vidres o d’altres superfícies polides

La ciència regional és, en gran part, creació de l’economista nord-americà Walter Isard Els anys 1950, quan encara l’economia regional i els models matemàtics tenien poc contingut teòric, Isard construí una “teoria regional” a partir d’una modelització quantitativa i empírica i d’una anàlisi teòrica dels problemes de localització en economia regional El 1954 es fundà la Regional Science Association, que d’ençà d’aleshores ha creat seccions locals arreu del món —diverses de les quals als Països Catalans— dedicades a promoure l’anàlisi regional emprant tècniques,…