Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
ruleta

Ruleta: a l’esquerra, la taula i diverses juguesques; a la dreta, la roda
© Fototeca.cat
Jocs
Joc d’atzar que es juga contra un banquer (representat pel crupier) i en el qual els jugadors intenten de vaticinar la posició que ocuparà, en deturar-se, una bola que gira en sentit contrari i pel damunt d’una roda horitzontal dividida en compartiments numerats vermells i negres.
Al costat de la roda horitzontal hi ha una taula on hom fa les juguesques La taula té 37 quadrícules, numerades del 0 al 36 i sis caselles —anomenades “parell” pair , “senar” impair , “vermell” rouge , “negre” noir , “passa” passe i “manca” manque Són negres els números 2, 4, 6, 8, 10, 11, 13, 15, 17, 20, 22, 24, 26, 28, 29, 31, 33 i 35 Hom considera passa els números que van del 19 al 36 i manca els números que van de l’1 al 18 El zero és número independent i correspon sempre a la banca Hom pot jugar a un sol número ple i si guanya li correspon trenta cinc vegades el…
joc de bitlles

Joc de bitlles
Roger DeWitt (CC BY 2.0)
Esport
Joc d’habilitat consistent a fer caure, amb l’ajut d’un projectil (bastó o bola), una sèrie d’objectes, anomenats bitlles, plantats verticalment a terra.
L’egiptòleg Flinders Patrie en datà els orígens cap a l’any 3300 aC Practicat pels romans, passà a formar part dels costums populars de la majoria dels pobles d’influència llatina, essent transmesos per tradició oral les peculiaritats locals, les regles i els estris emprats Gairebé a tot arreu, el joc, practicat generalment en ambients rurals, esdevingué objecte d’una apassionada expectació que, juntament amb les juguesques que s’hi feien, originà sovint problemes d’ordre públic i en determinà la interdicció o el control per part de les autoritats Als Països Catalans el joc de…
hípica

Hípica. Cursa d’obstacles
© Fototeca.cat-Corel
Hípica
Conjunt d’esports en els quals intervé el cavall com a protagonista principal.
Antecedents històrics dels actuals esports hípics són els torneigs i altres jocs cavallerescs medievals, com les partides de caça i els recorreguts, les competicions i els jocs hípics que, a imitació de les caceres, hom practica per itineraris campestres de traçat dificultós, a l’estil de les gimcanes, caceres de guineus, etc No manquen tampoc en l’hípica modalitats de major artificiositat, com les que enfronten dos grups de contendents en la disputa d’una pilota o d’un objecte anàleg entre aquests esports d’equip, el polo és el més difós Les normes fonamentals de l’hípica contemporània foren…
boxa
Esport
Esport individual de combat basat en la utilització reglamentària dels punys, en accions combinades d’atac i de defensa, contra un adversari.
Constituïa per als grecs una de les principals proves atlètiques A Roma la pràctica del pugilatus adquirí una espectacular popularitat, però perdé la seva qualitat esportiva Modernament, la pràctica de la boxa començà a Anglaterra vers la fi del segle XVIII, vorejant sovint la illegalitat i sostinguda per l’atractiu de les fortes juguesques Aviat interessà determinats cercles aristocràtics El primer campió fou James Figgs, imbatut des del 1719 fins al 1730 en la inicial modalitat de punys nus El marquès de Queensberry 1865 feu reglamentar l’ús dels guants protectors, introduïts…
canòdrom
Esport
Conjunt de pista (de forma el·lipsoidal) i instal·lacions auxiliars destinades a la celebració de curses de llebrers, amb el corresponent departament per al tràmit de les juguesques.
A la línia de sortida de la pista hi ha una sèrie de gàbies que s’obren per un dispositiu mecànic, el qual acciona una llebre reclam
joc de pilota
Altres esports de pilota o bola
Cadascun dels jocs en què dos o més contrincants competeixen tot impulsant amb la mà —nua o protegida amb guant, pala o cesta (txistera)— una pilota en un frontó o trinquet, d’acord amb unes regles de joc.
La federació internacional en reconeix 27 modalitats Conegut ja pels antics egipcis, els grecs i els romans, com també pels maies, gairebé exclusivament com a activitat ritual, fou molt estès durant l’alta edat mitjana, bé que les diverses modalitats i regles no foren precisades fins a la segona meitat del segle XIX Al País Valencià, hom hi juga segons una modalitat autòctona, coneguda com pilota valenciana , que ja era practicada a l’edat mitjana i que continua gaudint d’una gran popularitat Hom hi sol jugar en espais tancats que reben la denominació de trinquet en les variants d' escala i…
hípica

Edició del 2011 del Concurs de Salts Internacional de Barcelona
Reial Club de Polo de Barcelona / Nacho Olano
Hípica
Pràctica competitiva de l’equitació que es defineix com l’art de muntar a cavall.
Existeixen diverses modalitats, tres de les quals són olímpiques la doma clàssica, el salt d’obstacles i el concurs complet –que inclou les dues primeres i una prova de cros– La resta de modalitats són les curses, l’alta escola, la doma vaquera, els enganxos, el bàsquet a cavall horseball , el raid, el trec o marxes d’orientació, el trot, el volteig i l’equitació western D’altra banda, l’equitació de base es practica en ponis, que també tenen presència en alta competició en proves específiques de salts o de concurs complet Les curses de cavalls es practiquen als hipòdroms i normalment van…
Jocs de taula
Jocs de taula A vegades, l’espai del joc és la taula o s’emmarca en un tauler amb traçats de quadrats travessats per diverses línies, quatre cantons, hexàgons, cercles, espirals o creus, amb camins i caselles que menen cap a un centre Al voltant d’una mateixa taula de joc s’apleguen jugadors de totes les edats i condicions “S’entaulen” per “entaular” un combat amb les seves peces de joc, fitxes, cartes o patacons, sovint amb daus que marquen el nombre de caselles que cal recórrer s’hi guanya, s’hi perd, si és que no es queda “en taules” Són jocs sedentaris de regles fixades amb una gran…
boxa

Ring del Catalunya Atlètic Club, entitat de futbol que es convertí en centre de boxejadors novells a la dècada de 1910
Federació Catalana de Boxa
Boxa
Esport de combat, practicat en un ring, que es basa en la utilització reglamentària dels punys contra un adversari en accions combinades d’atac i de defensa.
Els combats es disputen sobre un quadrilàter limitat per dotze cordes La direcció del combat i la decisió respecte al guanyador recauen en un àrbitre, que és assistit algunes vegades per un nombre variable de jutges Els combats es divideixen en una sèrie de represes d’uns tres minuts de durada La victòria pot ésser obtinguda per punts, per knock-out KO, per desqualificació, per abandó o per inferioritat del contrari Per a la puntuació dels púgils es tenen en compte els atacs efectius amb totes dues mans, la defensa, la tècnica en general, la potència dels cops, la resistència física i la…
Tàrrega
Vista aèria del nucli de Tàrrega
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de la comarca de l’Urgell.
Situació i presentació És situat al sector de llevant de la comarca de l’Urgell i s’inclina suaument cap a ponent Limita al N amb les terres d’Ossó de Sió, a l’E amb els municipis segarrencs dels Plans de Sió, Granyanella i Granyena de Segarra, al S amb Verdú i a l’W amb els termes de Vilagrassa, Anglesola, l’enclavament d’Aguilella Barbens, Pla d’Urgell, Tornabous i Puigverd d’Agramunt Tradicionalment, el terme tenia una extensió de gairebé 31 km 2 fins que el 1969 li foren agregats els municipis de Claravalls de 20,3 km 2 , de la Figuerosa de 24,4 km 2 i del Talladell de 12,7…