Resultats de la cerca

Membre del Club Natació Sabadell, fou el màxim impulsor del waterpolo femení català La disputa de la primera competició oficial fou pràcticament obra seva en aconseguir que els clubs Mediterrani, Badalona, Sabadell i Poblenou classificats en aquest mateix ordre juguessin una lliga territorial l’any 1981 Després propicià que la Lliga estatal fos una realitat el 1988 La federació catalana li concedí la medalla al mèrit esportiu 1981

Fundat el 1992, durant algunes temporades gaudí d’un acord de collaboració amb el Club Korfbal Esplai Can Anglada KECA, que permetia que jugadors d’aquest equip juguessin amb el Sant Llorenç En el seu palmarès hi figuren quatre Lligues 1996, 1997, 2000, 2001 i quatre Copes 1995, 1996, 1997, 2000 Internacionalment, participà diverses vegades a la Copa d’Europa, de la qual organitzà l’edició del 2001, i també disputà l’Europa Shield

Com a jugador, fou campió d’Espanya 1952 amb l’ACD Bombers de Barcelona 1951-57 Com a entrenador, començà a La Salle Josepets i fou el primer entrenador de Llars Mundet 1963-75 En aquest període, el club de Llars Mundet aconseguí tenir equips masculins i femenins en totes les categories també aconseguí que tant l’equip masculí 1968-70 com el femení 1969-70 juguessin a la màxima categoria del voleibol espanyol Posteriorment entrenà altres equips, com el CV Granollers i el CN Sabadell, a més de la selecció catalana, i des del 1955 feu d’àrbitre D’ençà del 2005 el Club Voleibol…

Al final del segle XIX els reformadors començaren a qüestionar l’escola tradicional, entre altres coses, la problemàtica plantejada pel programa i l’examen, i també pel llibre de text és possible que la reforma de l’ensenyament que s’estava discutint al Parlament espanyol, i que va quedar en lletra morta, tingués quelcom a veure amb aquest interès Quant al programa, totalment inadmissible en l’ensenyament primari, les seves crítiques anaven principalment encaminades a la concepció generalitzada de dirigir l’educació a l’alumne mitjà, un tipus que, al seu entendre, no existia en el món real…

Cada jugador disposa de setze peces vuit peons, dos cavalls, dos alfils, dues torres, una reina o dama i un rei d’un mateix color, normalment blanques o negres, que mobilitza pel tauler de joc en torns alternatius amb l’objectiu de fer escac i mat al rei de l’adversari La partida s’inicia amb totes les peces collocades de forma convencional i el primer moviment correspon al jugador que disposa de les peces blanques Només es permet moure una peça per torn, a excepció de l’enroc, jugada en què es desplaça el rei i una torre de forma simultània Els escacs són un dels jocs més populars del món,…

“La gent moria de fam pels carrers i per les places…” 1314-17 “Una terrible mortaldat es va difondre per quasi tota la superfície del globus Res de semblant no s’havia conegut fins aleshores Els vius amb prou feines eren suficients per a enterrar els morts…” 1348 “El testimoni va declarar que durant tota la seva vida no ha vist res més que guerra al país… i va afegir que les terres que envolten la ciutat, tot i que eren bones i fèrtils, actualment estaven deshabitades…” final del segle XIV De sobte, tanmateix sense la cruesa cridanera d’aquests paràgrafs documentals, deliberadament…

Jocs i competicions de festa La festa, amb tots els components, símbols i funcions que li corresponen, té en el joc una de les seves expressions principals El joc com a manifestació eminentment social apareix en el marc de la festa mostrant com la comunitat, a través dels seus actors, es relaciona, conviu i sent aquest moment de celebració collectiva Tal com afirmava l’historiador holandès Johan Huizinga en l’obra Homo ludens “Entre la festa i el joc existeixen, per naturalesa de les coses, les més estretes relacions Descartar la vida ordinària, el to, encara que no necessàriament,…

Desafiaments individuals Seguint el criteri de la complexitat de les relacions motrius que s’estableixen en els jocs, el primer grup de pràctiques lúdiques és el dels jocs de desafiament individual En aquests jocs els protagonistes intervenen sense poder interferir en les accions dels altres jugadors, ja que no es permet ajudar ni molestar els altres participants Jocs i esports de llançament Els primers exemples d’entreteniments de desafiament individual són els llançaments, en els quals els participants mostren la seva habilitat en la utilització precisa d’algun estri que pugui ser llançat…