Resultats de la cerca

Rebé del seu pare la primera educació musical i l’any 1799 ingressà al Conservatori de París El 1801 obtingué els primers premis d’harmonia i piano Inicià llavors les seves gires com a virtuós per Europa L’any 1814 anà a viure a Londres, on es guanyà una gran reputació, i el 1824 tornà a París, per continuar la seva carrera musical A la capital francesa esdevingué soci de IJ Pleyel en la seva fàbrica de pianos Kalkbrenner fou un dels grans pianistes del seu temps, admirat i imitat a tot Europa i autor d’obres pedagògiques molt difoses F Chopin li dedicà el Concert per a piano…

Estudià a París i a Viena Féu una carrera brillant com a concertista i influí damunt Chopin És autor de quatre concerts per a piano i orquestra i d’obres didàctiques encara emprades en l’ensenyament digitació, tècnica de la mà esquerra, etc

A deu anys fou enviat a Viena per a continuar els estudis generals, ciutat on a més rebé formació musical d’A Mittag i S Sechter, i on perfeccionà el piano amb JN Hummel Dotat d’un extraordinari virtuosisme, debutà a catorze anys amb un gran èxit Dos anys després es publicaren les seves primeres composicions A partir del 1830 portà a terme triomfals gires de concerts per tot Europa, i parallelament continuà estudiant amb F Kalkbrenner, a París, i amb I Moscheles, a Londres A la capital francesa rivalitzà fortament amb F Liszt, que havia criticat durament la seva música A partir…

Fou un dels pianistes contemporanis de F Chopin que fruïren de més renom en el seu moment Fill d’un organista de Luimneach, estudià teologia i la seva formació musical fou, durant força temps, bàsicament autodidàctica Quan s’establí a París 1826, però, començà a estudiar piano amb F Kalkbrenner i harmonia i contrapunt amb FJ Fétis Des del 1843 visqué a Londres, tot i que visitava assíduament París, on aviat fou reconegut com un dels millors pianistes del seu temps La seva tècnica interpretativa era similar a la de Chopin flexible, clara i de pulsació suau Mantingué una estreta…

Fill d’una cantant francesa, el 1818, arran de la mort del pare -cònsol de França a Civitavecchia-, es traslladà amb la família a Dijon i, posteriorment, a París Les seves primeres composicions daten de quan tenia quinze anys Una vegada començats els estudis diplomàtics i administratius, el 1831 decidí dedicar-se de manera exclusiva a la música, encoratjat per AC Fessy, P Baillot i F Kalkbrenner Quatre anys després es presentà per primer cop davant el públic amb el Concert per a piano i orquestra , opus 2, però la seva carrera concertística quedà obstaculitzada per freqüents…

Fou deixeble del seu pare, amb qui estudià violí, clavicèmbal i trompa El 1768 era al servei del duc de Zweibrücken, el qual, el 1773, li donà permís per a anar a París a interpretar un dels seus concerts per a trompa al Concert Spirituel Sembla que s’hi quedà més temps del previst i que hi estudià amb FA Philidor Durant la Revolució s’exilià de la capital francesa, però hi tornà el 1801 Les obres escèniques són la part més coneguda del seu catàleg, sobretot els pasticcii , com la famosa adaptació de La flauta màgica de WA Mozart, i d’altres en collaboració amb Ch Kalkbrenner…

D’infant, tingué una veu de contralt molt preuada Estudià piano amb A Ries i F Kalkbrenner i composició amb W Horsley i CE Horn Home d’un temperament molt polèmic i controvertit, fou un compositor molt prolífic Amb la seva obra contribuí a obrir un nou període en la creació anglesa, sobretot en el terreny líric Les seves primeres composicions, farses i peces còmiques del tipus del ballad opera i altres de tipus incidental, foren molt ben rebudes per la crítica del seu temps Participà en el projecte de S Arnold de crear un teatre nacional d’òpera, en el qual s’interpretessin…

Fill de Mateo Albéniz , a deu anys ja tocava l’orgue a la parròquia de San Vicente, a Sant Sebastià El 1826 es traslladà a París, on estudià amb H Herz i F Kalkbrenner A la capital francesa entrà en contacte amb G Rossini, que el protegí quan començà a compondre obres destinades a recitals públics El 1829 retornà definitivament a Espanya, on el 1834 fou nomenat organista de la capella reial i el 1837 pianista del rei Fou el primer professor de piano del Conservatori de Madrid arran de la seva obertura l’any 1830, des d’on introduí la tècnica del piano romàntic al país Fou una de…

Fill de pares aristòcrates, pogué tenir una bona formació musical, primer a Nàpols i des del 1806 a París, on estudià amb L Cherubini i amb el pianista F Kalkbrenner Quan retornà a Nàpols entrà al servei de Joaquim Murat, rei de Calàbria, i participà en accions bèlliques, per les quals rebé l’Orde de la Legió d’Honor En restaurar-se a Nàpols la dinastia borbònica, Carafa abandonà l’exèrcit i es dedicà al conreu de la música Des del 1814 destacà com un dels compositors d’òperes més prolífic del seu temps, amb obres d’èxit com Gabriella di Vergy A Nàpols feu una duradora amistat…

Vida Rebé la primera formació dels seus pares, que eren músics professionals Després de la mort del seu pare la família es traslladà a París, on estudià al conservatori amb F Kalkbrenner i PJG Zimmermann piano, VChP Dourlen harmonia, AMB Barbereau contrapunt i JF Lesueur composició El 1832 guanyà el Premi de Roma amb la cantata Hermann et Ketty Establert durant una temporada a la capital italiana, compongué música de cambra, per a piano i un rèquiem Després de passar uns quants mesos a Alemanya retornà a París el 1835 per dedicar-se a la composició d’òperes Entre la seva…