Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
Konstandinos Karamanlís
Konstandinos Karamanlís
© Fototeca.cat
Història
Política
Polític grec.
Fundador i líder del partit de dreta ERE, fou primer ministre del govern 1955-63, fins que, pel seu filoamericanisme, fou implicat en l’afer Lambrakis Grigórios Lambrakis i s’hagué d’exiliar Tornà a Grècia juliol del 1974, presidí un govern de salvació nacional per a la restauració de la democràcia i, juntament amb el seu nou partit Nea Dimokratía ‘Nova Democràcia’, vencé en les eleccions celebrades posteriorment Primer ministre del 1974 al 1980, fou elegit després 1980 president de la república El 1985 entrà en conflicte amb el govern socialista encapçalat per APapandreu i dimití El 1990…
Nova Democràcia
Partit grec de centredreta.
Tingué com a precedent la Unió Nacional Radical, creada abans del cop d’estat del 1967 per Konstandinos Karamanlís Amb la restauració de la democràcia 1974, el partit fou refundat amb el nom actual i amb Karamanlís com a líder Des de l’entrada de Grècia a la Unió Europea 1981, Nova Democràcia forma part del Partit Popular Europeu És també membre de la Internacional Democratacristiana Guanyà les eleccions dels anys 1974 i 1977, i perdé el govern davant el seu gran rival, el PASOK el 1981 Durant aquests anys en el poder el govern dugué a terme les negociacions per a l’ingrés de…
Kostas Stefanópulos
Política
Advocat i polític grec.
Llicenciat en dret, es dedicà a l’advocacia fins el 1974 Diputat per la Unió Radical Nacional el 1964 i per Nova Democràcia en 1974-85, ho fou el 1989 per Renovació Democràtica, partit que presidí en 1985-94 Ministre de l’interior 1974-76 i de serveis socials 1977-81, el 1995 fou elegit pel parlament nou president de Grècia en substitució de Konstandinos Karamanlís , i fou reelegit en el càrrec en les eleccions del 2000 El març del 2005 fou succeït en el càrrec per Kàrolos Papúlias
Kàrolos Papúlias
Política
Polític grec.
Membre del PASOK des del 1974, tres anys més tard fou elegit, per primera vegada, diputat al Parlament En els períodes 1981-89 i 1993-96, en èpoques de governs d’Andreas Papandreu, fou subsecretari, vice primer ministre i, finalment, ministre d’Afers Estrangers Mentre detingué aquest càrrec, reforçà els lligams de Grècia amb el món àrab i treballà per l’adhesió de Xipre a la Unió Europea El febrer del 2005, i sota proposta del govern de centredreta de Konstandinos Karamanlís, fou escollit president del país, bé que el càrrec no té poder executiu Fou reelegit com a president el…
Grècia 2009
Estat
Al final del 2008 Grècia va patir els pitjors disturbis produïts en trenta-cinc anys Comissaries incendiades --en un sol dia, el 8 de desembre, en van cremar 13 a Atenes--, manifestacions, avalots, vagues --la més important, la general del 10 de desembre--, danys milionaris, ferits, etc, a tot el país El detonant va ser la mort d'un jove a mans d'un policia de les forces especials, que li va disparar un tret al barri més reivindicatiu d'Atenes Tanmateix la causa subjacent era la profunda crisi social que patia el país des de feia 18 mesos i que havia provocat mobilitzacions i vagues, en què…
Mikis Theodorakis

Mikis Theodorakis (24 de gener de 1972)
Nationaal Archief, CC-BY-SA
Música
Política
Músic i polític grec.
Format inicialment a la seva illa natal, més tard estudià al Conservatori d’Atenes Lluità en la resistència grega durant la Segona Guerra Mundial 1940-45 i, després, en la guerra civil 1947-49 El seu compromís amb les idees d’esquerra i la revolució, per les quals fou perseguit i empresonat —sofrí deportació a Icària i a Makrónissos—, li impedí continuar la seva formació musical a Grècia El 1954, gràcies a una beca, es traslladà a París, on estudià amb O Messiaen i E Bigot Retornà al seu país el 1959 El 1958, amb Epitàfios , cançons sobre el llibre homònim de Iannis Ritsos, es produí el…
,
Grècia

Estat
Estat de l’Europa mediterrània que forma part de la península Balcànica, de la qual comprèn el sector més meridional. Limita amb Albània pel NW, amb Macedònia i Bulgària pel N, amb la Turquia europea pel NE, amb la mar Egea per l’E, amb la mar Mediterrània pel S i amb la mar Jònica per l’W; a més del territori peninsular, comprèn un gran nombre d’illes; la capital és Atenes.
La geografia física El relleu i la geologia El mont Athos Dave Proffer CC BY 20 Grècia és un país muntanyós, amb una estructura geològica complexa que es reflecteix en una gran fragmentació del relleu, que és format per massissos i sistemes muntanyosos que tanquen nombroses conques interiors Gairebé la meitat del territori és per damunt dels 500 m, bé que les muntanyes són relativament poc altes i cap dels cims no assoleix els 3000 m l’Olimp, l’altitud màxima del país, té 2918 m Hom pot distingir diverses regions la septentrional, la central, la meridional i la insular La Grècia…
Xipre

Illa
Estat
Estat insular de la Mediterrània oriental, situat uns 100 km al S de Turquia.
El 1974, la invasió turca del nord de Xipre donà lloc a dues entitats polítiques separades de fet d’una banda, la República de Xipre, reconeguda internacionalment i que constitueix el mateix estat anterior 5896 km 2 675000 h est 2001 De l’altra, la República Turca de Xipre del Nord 3355 km 2 198000 h est 2001, proclamada el 1983 i només reconeguda per Turquia La capital, Nicòsia, es troba dividida també entre un sector grec i un sector turc La geografia física Costa nord de l’illa de Xipre, on es localitzen nombroses platges © Corel Professional Photos Tercera en extensió de les illes de la…