Resultats de la cerca

Els seus treballs versaren sobre la teoria de la valència i la constitució dels radicals orgànics Sintetitzà l’àcid acètic i l’àcid salicílic i, juntament amb RSchmidt, descobrí la síntesi que porta llur nom

Deixeble de Butlerov, de Baeyer i de Kolbe, fou professor a Moscou, Kazan’ i Odessa Descobrí l’àcid butíric, i féu importants treballs en el camp de la química del petroli Les seves aportacions teòriques han estat valuoses, sobretot la regla que duu el seu nom

Estudià al Royal College of Sciences de Londres i a Leipzig amb Adolf Wilhelm Hermann Kolbe Professor de química al Medical College of Saint Bartholomew's Hospital de Londres Fou membre de la Royal Society 1876, la qual li atorgà la medalla Davy 1911 Com a investigador treballà sobre terpens i sobre derivats del naftalè És conegut especialment pels estudis sobre l’ensenyament de la química, en els quals propugnà un mètode heurístic a base de treball de laboratori

Influït per Eugeni d’Ors, el 1939 començà l’activitat pictòrica simultàniament amb cursos de filosofia i lletres Membre i pensionat de la Fundació Avon Humboldt, treballà a l’escola de Kronenburg 1944, prop de Werner Peiner i, freqüentà els tallers de Kölbe, Brecker i Thorak Després d’estades a Venècia, a Roma i a Ravenna 1947, desenvolupà una gran activitat en la tècnica del mosaic, primer a Terrassa i després a Madrid Té obres al monestir de Montserrat, a Terrassa, a Molins de Rei, a Madrid, al Valle de los Caídos —la vasta decoració de la cúpula— i en molts altres llocs de la Península,…

Inicià els estudis 1924 amb Francesc d’Assís Galí i entrà 1925 al taller de joieria que el seu pare Joaquim Capdevila i Meya 1876-1959 havia fundat el 1905 a Barcelona Féu estades de formació a París 1926 i 1934 fins el 1943 El 1939 es féu càrrec del taller familiar fins el 1970, al capdavant del qual fou succeït pel seu fill Joaquim Capdevila Gaya 1944 Amplià el negoci familiar i, amb dissenys renovadors que incorporaven materials inusuals en joieria i inspirats en l’art contemporani, les seves creacions obtingueren una gran acceptació tant entre els clients particulars com en les…

Després de graduar-se a l’Institut Politècnic de Milà 1952, del 1953 al 1968 collaborà amb L Meneghetti i G Stoppino i el 1974 fundà el despatx d’arquitectura Gregotti Associati, del qual fou president També fou professor de composició arquitectònica a la Universitat de Venècia i a les facultats d’arquitectura de Milà i Palerm El 1964 guanyà el Gran Premi de la Triennal de Milà i del 1974 al 1976 fou director de la secció d’arquitectura i arts visuals de la Biennal de Venècia Entre les seves realitzacions, que s’inscriuen dins els corrents tendents a la superació del racionalisme, sobresurten…

A causa de llur poca reactivitat química s’anomenen també parafines El més simple és el metà Els altres alcans en deriven formalment per successives insercions de metilens —CH₂— Llur conjunt constitueix una sèrie homòloga A partir del quart membre de la sèrie apareix la possibilitat d'isomeria per ramificació de la cadena de carbonis En efecte, a la fórmula C₄H₁₀ corresponen ja dos composts diferents i el nombre d’isòmers creix molt ràpidament a mesura que el nombre de carbonis augmenta El nom dels alcans lineals , llevat dels quatre primers, s’obté combinant un prefix numeral, derivat del…

El grup carboxil ocupa forçosament una posició terminal en l’esquelet dels carbonis, ja que només té un enllaç lliure Segons quina és la natura del grup R, els àcids carboxílics es classifiquen en alifàtics, alicíclics que poden ésser, uns i altres, saturats o insaturats, aromàtics i heterocíclics Si al grup R hi ha d’altres grups funcionals, és possible de distingir també entre un àcid alcohol, un àcid fenol, un àcid cetònic, un aminoàcid, etc D’acord amb les normes de la IUPAC, els àcids carboxílics són designats fent seguir la paraula àcid d’un adjectiu format afegint al nom de l’…

Els bells oficis noucentistes, lluny del propòsit original, podien haver acabat creant una sèrie d’objectes al servei només d’un grup sociocultural L’ Art Déco podia haver estat falsament modern, segons alguns crítics més exiigents El nou racionalisme podia haver estat excessivament purista i minoritari Però tot plegat havia contribuït a la creació d’una cultura i d’un país que, malgrat un parèntesi —la dictadura de Primo de Rivera—, havia assolit una fita per la qual havia lluitat amb tenacitat durant el segle XIX Catalunya començava a ser un país modern La imatge d’una cultura diu molt del…