Resultats de la cerca

El terme s’estén a la vall de l’Aglí, aigua amunt dela seva confluència amb el riu de Maurí El sector septentrional, a l’esquerra del riu, és el més accidentat i aconsegueix els 417 m alt La superfície agrícola és de 645 ha, amb predomini total dela vinya 630 ha, de les quals 575 són destinades a la producció de vi de qualitat superior els arbres fruiters ocupen 2 ha albercoquers i les hortalisses i el farratge 1 ha cada…

Aquesta església, actual parròquia del poble delaTor, fou segurament en el seu origen la capella del castell delaTor Més tard desplaçà l’església de Santa Aularja de Trinhac com a centre dela parròquia del terme És documentada per primera vegada l’any 1056, amb motiu dela donació que en feren l’arquebisbe de Narbona, Guifré, i l’abat de Sant Pèire de Fenolhet, Guillem Ramon, al…

Es tracta dela primitiva parròquia del terme de Trinhac Degué centrar el primitiu nucli d’hàbitat, antecessor de l’actual vila delaTordeFrança, que es formà en un altre lloc, al redós del castell o torre de Trinhac Les restes de l’església de Santa Aularja, vora l’Aglí, aigua amunt delaTordeFrança, encara eren visibles no fa gaire temps L’església és documentada per…

El castell delaTordeFrança és dalt del turó que domina el poble del mateix nom, a la riba dreta de l’Aglí Aquesta fortalesa té l’origen en l’anomenada turris Triniago , que el 1020 el comte Bernat I Tallaferro de Besalú va llegar, en donació testamentària, al seu fill Guillem ben aviat Guillem I el Gras , juntament amb altres fortificacions dela Fenolleda Aquesta turris és la que ha donat nom al poble El 1086 es documenta el jurament de…

La família Arbós era de Sant Hipòlit de Voltregà Osona Allí nasqué el 1824 Jaume Arbós i Tor, que aviat es convertí en barceloní, ja que la seva família s’installà a la capital catalana el 1830 Jaume Arbós La Ilustració Catalana , 1904 El Dr Jaume Arbós perfeccionà el sistema de l’enllumenat per gas assajat per primera vegada a Catalunya pel Dr Josep Roura Jaume, un dels fills del matrimoni Arbós, entrà a l’escola de química que tenia a la Llotja la…

Situació i presentació El municipi de la Vall de Boí té una extensió de 219,49 km 2 després de l’annexió, el 1965, del terme municipal de Durro Fins el 1996 el municipi rebé el nom de Barruera i aquest any passà a denominar-se la Vall de Boí En la seva configuració actual, el terme llinda al N amb els de Salardú i Viella Vall d’Aran, al NE amb Espot Pallars Sobirà, a llevant amb la Torre de Cabdella Pallars Jussà, al S amb el Pont de Suert i a ponent amb Vilaller El terme és molt muntanyós i apareix articulat en diverses valls La principal i la que forma l’eix del terme és la vall de Boí,…

La geografia És lade més poca població absoluta, llevades la Baixa Ribagorça i la Vall d’Aran, amb la qual comparteix la llengua occitana Morfològicament, cal diferenciar-hi els Aspres, les valls i les Corberes A migdia, un muntanyam d’altitud mitjana 500-700 m és una prolongació dels Aspres pròpiament dits, del Rosselló i del Conflent És un massís hercinià, pelat a causa de les guerres, que reduïren els boscs a garrigues, travessat només per dos colls carreters el de Jau, a…

La geografia Els massissos granítics que la tanquen al nord —el roc de la Calm 2215 m, el Carlit 2921 m i el Puigpedrós 2842 m— l’aïllen de les valls de l’Arieja País de Foix i de l’Aude Capcir, mentre que al sud el rocam esquistós i calcari del Puigmal 2909 m, la Tosa d’Alp 2536 m i la serra de Cadí 2648 m fan de partió d’aigües amb les valls del Llobregat Berguedà i del Ter Ripollès La plana de Cerdanya o Gran Cerdanya , centrada per la vila de Puigcerdà, s’amplia amb les valls glacials, poblades, de Querol, Angostrina i les Lloses, a la solana, i les d’Alp i Oceja, a la baga Per l’est s’…