Resultats de la cerca
Es mostren 118 resultats
labiades
Botànica
Família de tubiflores de tiges tetràgones amb fulles simples oposades, de flors zigomorfes, típicament bilabiades i amb quatre estams didínams, i de fruits en tetraqueni.
Comprèn unes 3 000 espècies herbàcies o fruticoses pròpies de països temperats i càlids Labiades més destacades Ajuga chamaepitys herba felera Ajuga iva iva Ajuga raptans búgula Ballota hirsuta malrubí hirsut Ballota nigra malrubí negre , malrubí pudent Dracocephalum sp dracocèfal Glechoma hederaceum heura de terra Hyssopus officinalis hisop sajolida borda Lamium album ortiga morta Lamium amplexicaule peu de gall Lavandula angustifolia espígolver, lavanda Lavandula dentata espígol dentat Lavandula latifolia espígol mascle, barballó Lavandula pedunculata tamborino Lavandula…
Les lamiàcies o labiades
Labiades 1 Menta Mentha suaveolens detall d’una flor x 3 2 Camedris Teucrium chamaedrys detall d’una flor amb la corolla formada per un sol llavi x 3 3 Stachys ocymastrum a aspecte de la planta, de fulles basals peciolades i les superiors sèssils x 0,5 b corolla bilabiada, de llavi superior pla i profundament emarginat x 2 4 Malrubí negre Ballota nigra subespècie foetida a aspecte de la planta x 0,5 b flor bilabiada, amb el llavi superior lleument emarginat i els estams exserts x 2 5 Tàrrec Salvia verbenaca a detall d’una flor de calze i corolla bilabiats x 3 b calze…
verticil·lastre
Botànica
Conjunt de flors que, agrupades en cimes de peduncles curts, són situades a un mateix nivell.
Els verticillastres són típics de les labiades
didínam | didínama
Botànica
Dit de l’androceu amb quatre estams, dos dels quals són llargs, i dos, curts.
Aquest tipus d’androceu és típic de les labiades
tubiflores
Botànica
Ordre de dicotiledònies simpètals, integrat per plantes herbàcies, arbustives o rarament arbòries, de fulles sovint simples, de flors actinomorfes o zigomorfes, generalment pentàmeres, amb quatre verticils i amb l’ovari súper, bicarpel·lar i unilocular, i de fruits composts de quatre mericarps monosperms o en càpsula.
Les famílies més importants que inclou són les següents boraginàcies, convolvulàcies, globulariàcies, hidrifillàcies, labiades, lentibulariàcies, mioporàcies, nolanàcies, polemoniàcies i verbenàcies
aroma
Perfumeria
Olor agradable de certes substàncies (plantes, fruits, etc) de les quals emana espontàniament (aroma de la canyella, etc), per cocció o torrefacció (carn, cafè, etc), per cremació (encens, etc).
L’aroma pròpia de certes plantes és originada per evaporació de principis aromàtics volàtils, els olis essencials, concentrats per secreció en pètals, fruits, fulles, escorça, etc Les plantes riques en aromes plantes aromàtiques abunden especialment en les famílies de les labiades, rosàcies, umbellíferes, lauràcies, compostes, etc, i són freqüents a les regions àrides L’aroma dels aliments i de les begudes és un factor molt important en la valoració de llur acceptabilitat subjectiva, per tal com és, ensems amb el gust, la causa de llur tast característic
corol·la

Corol·la
© Fototeca.cat-Corel
Botànica
Verticil intern del periant de les flors heteroclamídies, constituït per pètals que són antofil·les i envoltat externament pel calze.
La corolla es presenta especialment desenvolupada en les flors zoògames, en les quals serveix per a atreure els animals pollinitzadors Sol ésser més grossa que el calze i molt sovint té colors vius blanc, groc, vermell, blau, però rarament verd a causa, en general, de pigments oxiflavònics, antociànics o carotínics, i també de fenòmens de reflexió de la llum De vegades presenta combinacions de colors, o bé taques, estries, etc, i en certs casos el color varia durant l’antesi No és rar tampoc que exhali flaires especials Si la corolla és semblant, pel seu aspecte, al calze hom parla de…
Les orobancàcies
Orobancàcies 1 Orobanche latisquama a aspecte de la planta parasitant un trèvol Trifolium x 0,5 b flor seccionada longitudinalment amb la corolla corbada i els estams peluts interiorment x 1 Eugeni Sierra Aquesta família, pròpia dels països temperats de l’hemisferi boreal, comprèn 17 gèneres i unes 150 espècies herbàcies, anuals o perennes, paràsites d’altres fanerògames L’aparell radical nul, o molt poc desenvolupat, s’ha transformat en haustoris que es fixen a les rels dels hostes per extreure’n l’aliment Les tiges, d’uns 10 a 50 cm d’alçada, són dretes, no ramificades i més o menys…
Les astèrides
Entre les astèrides raregen els arbres i els arbusts les flors són entomòfiles i sovint zigomorfes, gamopètales i amb un sol verticil d’estams Les astèrides són les més evolucionades de totes les dicotiledònies Tot i les nombroses excepcions que hi ha, solen tenir les flors pentàmeres, tetracícliques, amb un sol verticil d’estams i un gineceu format per dos carpels soldats És freqüent que les flors s’agrupin en inflorescències denses, que funcionalment són equivalents a una sola flor pseudant, com és el cas de l’escardot Dipsacus sylvestris , que veiem a la fotografia En aquesta planta les…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina