Entre les astèrides raregen els arbres i els arbusts; les flors són entomòfiles (i sovint zigomorfes), gamopètales i amb un sol verticil d’estams.
Les astèrides són les més evolucionades de totes les dicotiledònies. Tot i les nombroses excepcions que hi ha, solen tenir les flors pentàmeres, tetracícliques, amb un sol verticil d’estams i un gineceu format per dos carpels soldats. És freqüent que les flors s’agrupin en inflorescències denses, que funcionalment són equivalents a una sola flor (pseudant), com és el cas de l’escardot (Dipsacus sylvestris), que veiem a la fotografia. En aquesta planta les flors de la part mitjana de la inflorescència (tirs) són les primeres d’obrir-se; seguidament es produeix l’antesi simultània i correlativa de les que estan per sobre i per sota, de manera que les de l’àpex i les de la base són les últimes d’obrir-se.
Enric Curto
La subclasse de les astèrides inclou 49 famílies i unes 60 000 espècies, una tercera part de les quals corresponen a la família de les compostes, la més diversificada i nombrosa de les dicotiledònies. Les astèrides són, principalment, plantes herbàcies o arbustives, de fulla simple o composta. Les flors tenen la corol·la simpètala, de simetria actinomorfa o zigomorfa. L’androceu és format per un sol verticil d’estams inserits al tub de la corol·la, que es disposen alternats amb els lòbuls d’aquesta; en general el nombre d’estams és igual o més petit que el de pètals. Els estams són lliures entre ells a bona part de les famílies (labiades, escrofulariàcies, boraginàcies, etc.), però a d’altres (compostes i campanulàcies, per exemple) les anteres se solden, totalment o parcialment. La pol·linització és duta a terme habitualment per insectes especialitzats. El gineceu sol ser format per un nombre de carpels soldats variable de dos a cinc; l’ovari és súper o ínfer. Les astèrides són el grup més evolucionat de dicotiledònies i, per les proves de què actualment es disposa, sembla que es van originar al principi de l’Era Terciària, probablement a partir d’algun grup de rosals.