Orobancàcies. 1 Orobanche latisquama: a aspecte de la planta parasitant un trèvol (Trifolium) (x 0,5); b flor seccionada longitudinalment amb la corol·la corbada i els estams peluts interiorment (x 1).
Eugeni Sierra
Aquesta família, pròpia dels països temperats de l’hemisferi boreal, comprèn 17 gèneres i unes 150 espècies herbàcies, anuals o perennes, paràsites d’altres fanerògames. L’aparell radical nul, o molt poc desenvolupat, s’ha transformat en haustoris que es fixen a les rels dels hostes per extreure’n l’aliment. Les tiges, d’uns 10 a 50 cm d’alçada, són dretes, no ramificades i més o menys glanduloses. Com que no tenen clorofil·la són de color violaci, brunenc, groc o blanquinós. Les fulles són esparses, del mateix color que la tija, i estan reduïdes a bràctees esquamiformes. Les flors, agrupades en espigues al capdamunt de les tiges, són zigomorfes, amb la corol·la bilabiada formada per cinc pètals soldats; l’androceu consta de quatre estams, dos de llargs i dos de curts, inserits a la part basal del tub de la corol·la, i l’ovari és súper, bicarpel·lar, però amb una sola cavitat, caràcter que permet de separar les orobancàcies de les escrofulariàcies. Alguns autors, però, reuneixen aquestes dues famílies en una de sola. Als Països Catalans, hi trobem un sol gènere (Orobanchè) diferenciat en una vintena d’espècies comunament anomenades frares. Hi ha espècies, com O. hederae, que parasiten específicament un sol hoste, en aquest cas l’heura (Hedera helix). D’altres poden parasitar diverses espècies, fins i tot de famílies molt diferents. O. latisquama, per exemple, de flors groguenques o porpres, es troba molt estesa als Països Catalans i viu principalment a les brolles, sobre diverses espècies de cistàcies, de labiades, de papilionàcies, de compostes, etc.