Resultats de la cerca

Segons que els ions làbils siguin positius o negatius, els bescanviadors són catiònics o aniònics, respectivament Hom coneix de mitjan segle XIX ençà les propietats bescanviadores de determinades argiles des del començament del segle XX hom empra les zeolites i els silicats complexos, naturals o artificials, com a bescanviadors iònics per a corregir la duresa de les aigües Vers el 1940 foren introduïts els bescanviadors iònics inorgànics sintètics, de composicions diverses, constituïts per resines polimèriques, de primer del tipus fenolformaldehídiques, després del tipus del poliestirè, i d’…

Les sals de sulfoni tenen estructura piramidal i són configuracionalment estables Són làbils davant els reactius nucleòfils i presenten, accentuada, la propietat general dels composts de sofre d’estabilitzar carbanions en la posició αrespecte a aquest element

Les reaccions de bescanvi, que hom efectua, en general, amb òxid de deuteri gasós o líquid, es produeixen molt fàcilment, especialment quan les substàncies tractades tenen els hidrògens làbils o una certa polaritat en llurs enllaços, com és ara les sals d’amoni, els alcohols, els fenols, els glúcids, etc

Els mucopolisacàrids no es troben en estat lliure en els teixits, sinó que van units, per enllaços electrovalents, amb les proteïnes Són composts de caràcter àcid, a causa de la presència gairebé general a la seva molècula d’àcid hexurònic Hom diferencia dos grans grups de mucopolisacàrids, els d’estructura i els de secreció entre els primers hi ha l’àcid hialurònic i la condroïtina, i entre els segons, l’heparina Són substàncies biològiques caracteritzades per la condensació d’unitats disacàrides unides per enllaços làbils a proteïnes El caràcter polianiònic d’aquestes substàncies explica…

Les reaccions de tritiació, que hom efectua generalment amb òxid d’hidrogen i triti THO diluït en aigua, es produeixen amb facilitat, especialment quan les substàncies tractades tenen hidrògens làbils D’altra banda, la tritiació pot ésser portada a terme per reducció amb hidrurs tritiats, com és ara LiBH 3 T, o per hidratació amb THO de composts insaturats La tritiació té una gran importància en bioquímica, per a estudis de biosíntesi, fotosíntesi i metabolisme de fàrmacs Atesa la petita concentració de l’isòtop que hom ateny normalment i la molt baixa energia de la radiació β que emet, cal,…

En les reaccions de complexació es produeix la formació d’enllaços entre ions metàllics àtoms centrals i altres espècies lligands que poden ésser tant iòniques com neutres L’enllaç es forma per transferència d’electrons des d’una espècie nucleòfila, el lligand, fins a una espècie que els accepta, el metall L’ió metàllic pot combinar-se amb més d’un lligand sempre que tingui orbitals lliures susceptibles d’ésser ocupats el nombre de lligands amb els quals s’enllaça és el nombre coordinació Els lligands actuen en la pràctica com a bases de Lewis, mentre que els àtoms centrals ho fan com a àcids…

Hom el sol designar mitjançant el símbol T, tot i que sistemàticament se l’ha de simbolitzar com a 3 H Fou descobert l’any 1934 per Rutherford, Oliphant i Harteck en l’estudi del bombardeig del deuteri amb deuterons, on es forma d’acord amb l’esquema El triti ocorre a l’atmosfera en proporció d’un àtom per cada 10 1 7 d’hidrogen, i es forma contínuament a l’atmosfera superior en reaccions nuclears induïdes per raigs còsmics Hom l’obté industrialment per bombardeig de liti amb neutrons de baixa energia mitjançant la reacció Presenta una vida mitjana de 12,4 anys i emet radiació β de molt baixa…

Fou descobert l’any 1803 per WH Wollaston Es troba a la natura en estat natiu, conjuntament amb altres metalls del grup del platí, al qual pertany, i es troba també associat, en petita proporció, amb algunes menes de níquel i el coure Té un pes atòmic de 106,4, i és una barreja de sis isòtops naturals estables El metall és de color blanc grisenc, amb llustre metàllic, dúctil i malleable Té una densitat de 12,02 g/cm 3 , es fon a 1 554°C i bull a 3 140°C És, doncs, l’element menys dens i de més baix punt de fusió del grup del platí, com també el més reactiu És atacat pels àcids sulfúric i…

Esperit d’època i tradició Sant Vicenç martiritzat a les graelles, compartiment del retaule major de l’església de Sant Vicenç de Sarrià ara Barcelona S’atribueix al Mestre de Castelsardo, que finalitzà l’obra després de la mort de Jaume Huguet 1492, a qui havia estat encarregat el retaule ©Museu Nacional d’Art de Catalunya – JCalveras, MMérida i JSagristà La divisió de l’esdevenir del temps entre edat mitjana i edat moderna és absolutament convencional i, per tant, tan aleatòria com irrefutable Tot i així, algunes escoles historiogràfiques van voler veure en el món mediterrani del pas del…