Resultats de la cerca

Fou bàsicament autodidacte i el seu únic professor fou un organista de Carcassona, François Teysserre Amic personal de C Saint-Saëns, el 1901 fou elegit membre de la Legió d’Honor La Societé Nationale de Musique, entitat que tenia com a objectiu donar a conèixer les noves generacions de compositors francesos, estrenà diverses de les seves obres El catàleg de Lacombe supera les 150 obres -majoritàriament per a piano, peces de cambra, per a orquestra i nombroses cançons-, entre les quals destaquen Ouverture symphonique , Marche dernière per a piano i la Sonata per a violí , que fou…

Rebé la primera formació musical de la seva mare, que era pianista, i del 1829 al 1831 fou alumne de PJG Zimmermann al Conservatori de París, on guanyà un primer premi de piano Posteriorment portà a terme una gira de concerts per Europa i, aprofitant la seva estada a Viena, estudià piano amb C Czerny i composició Gràcies a la bona situació financera de la seva primera dona, a partir del 1839 es dedicà quasi exclusivament a la composició La seva obra més coneguda és la simfonia Sapho 1878 per a cor i orquestra Escriví el llibre Philosophie et musique , publicat pòstumament el 1896, i a partir…

Era del cos d’artilleria Fou diputat als estats generals 1789 i membre de la Convenció, on votà la mort de Lluís XVI de França Ascendit a general de divisió 1798, lluità a Itàlia, a Hannover i a Catalunya Home de confiança del mariscal Augereau, restà com a governador de Barcelona quan aquest en partí abril del 1810 mantingué la mateixa actitud humanitària d’aquest, però augmentà les contribucions i allotjà tropes als domicilis abandonats o d’insolvents Creà una Comissió de Ciències i Arts per a formar una biblioteca amb els llibres procedents dels convents suprimits Per l’agost del 1810 fou…

Fill del director Fritz Haneke i de l’actriu Beatrix von Degenschild, cresqué a la ciutat de Wiener Neustadt Àustria i estudià filosofia, psicologia i teatre a la Universitat de Viena Del 1967 al 1970 treballà com a editor i dramaturg per a una cadena de televisió alemanya i el 1970 s’establí com a productor, guionista i director independent, primer per a la televisió, fins que el 1989 dirigí el seu primer llargmetratge per al cinema, Der 7 Kontinent ‘El setè continent’ El seu segon film, Benny’s Video 1992, rebé el premi a la millor pellícula de l’Acadèmia de Cinema Europeu i ja causà la…

La vida religiosa d’aquesta ciutat fou molt intensa el 1573 s’hi establí un collegi de jesuïtes i abans de la Revolució Francesa hi havia prop de quaranta esglésies Malgrat això, la vida artística de la ciutat experimentà un progressiu esllanguiment i, segons afirma la "Revue et Gazette Musicale de Paris" del 1839, alguns refugiats polonesos que s’hi installaren el 1830 amb prou feines aconseguiren promoure-hi alguna mena d’activitat musical El Romanticisme significà un desvetllament de l’interès per la música popular El 1889, els intèrprets de viola de roda i cornamusa de Bourges formaren la…

Després dels estudis superiors de castellà i català a Montpeller, fou nomenat professor de castellà a Perpinyà 1963-65, a Nimes 1965-67 i a l’escola de Mestres de Perpinyà 1969, esdevinguda Institut Universitari 1990, on ensenyà el castellà i produí nombrosos reculls pedagògics bilingües Secretari perpetu de la secció catalana dels Jocs Florals del Rosselló 1967, lletrista de Jordi Barre, cantant nord-català de renom, és sobretot autor de novelles i de poesia Els seus primers poemes foren publicats en 1970-71 a l’ Almanac Català del Rosselló  i en la revista Sant Joan i Barres Entre les…

Fill d’un aventurer d’origen jueu i d’una actriu belga que visqueren en la semiclandestinitat al París ocupat, tingué una infantesa i una joventut difícils marcades per les baralles i les separacions dels seus pares, la mort del seu germà, l’escolarització en internats, el refús de seguir estudis universitaris contra la voluntat del seu pare i el trencament amb aquest, fets amb una gran influència en la seva obra Després d’emancipar-se, portà una vida bohèmia uns quants anys, durant els quals la coneixença de Raymond Queneau  fou determinant en l’impuls de la seva carrera literària   Des de…

Els seus principis concrets són el sintetisme i el cloisonnisme de l’escola de Pont-Aven, un contingut literari d’influència simbolista, un caire refinat i mundà i un caràcter decoratiu parallel al de l’Art Nouveau Realitzaren, amb prefèrencia, treballs de tipus decoratiu, cartells i illustracions, especialment per a La Revue Blanche El 1899 tingué lloc a la galeria Durand-Ruel la darrera exposició collectiva del grup, el qual, bé que no aconseguí la missió profètica el nom nabí significa ‘profeta’ en hebreu de realitzar un veritable art renovador, preparà, tanmateix, el camí a fauves i…

Dedicat a l’estudi de la cultura i les institucions àrabs, fou també un intellectual preocupat per qüestions com la pedagogia o l’estatut científic de la història Era fill d’una família de propietaris i comerciants de taronges a la Ribera del Xúquer, i estudià a les Escoles Pies i a la Facultat de Dret de València En aquesta ciutat, es vinculà molt aviat a les institucions educatives i a la Institució Lliure d’Ensenyament ILE D’aquí deriva, potser, la seva actitud oberta a tota innovació cultural i del mètode científic A Madrid prosseguí els estudis universitaris, ara orientats a les llengües…