Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
lampridiformes
Ictiologia
Ordre de peixos de la subclasse dels osteïctis amb aletes sense radis espinosos, ventrals en posició toràcica i maxil·lars protràctils.
De formes moltvariades, són tots marins, pelàgics o abissals, amb distribució cosmopolita
Els lampridiformes
Lampridiformes de les famílies dels traquiptèrids, regalècids i lofòtids 1 Trachipterus trachypterus, 2 Zu cristatus, 3 Regalecus glesne i 4 Lophotus lacepedei D’hàbits mesopelàgics o batipelàgics, són peixos de grans dimensions tots fan més d’un metre de longitud i de coloració en general grisa argentada, amb lleugeres irisacions o bandes de colors Domènec Lloris Aquest ordre inclou sis famílies, quatre de les quals són representades a la nostra ictiofauna els lamprídids, els lofòtids, els traquiptèrids i els regalècids Tenen un cos molt comprimit i en forma de cinta en la…
gallardó
Ictiologia
Peix teleosti de l’ordre dels lampridiformes, de la família dels traquiptèrids, de cos llarg i comprimit, sense escates i de color argentat.
faixa
Ictiologia
Peix de l’ordre dels lampridiformes, de la família dels traquiptèrids, d’uns 15-20 cm, amb el cos aixafat, el cap curt i els ulls grossos.
És d’un color argentat, amb les aletes vermelles Habita a molta profunditat a la Mediterrània i a l’Atlàntic
fleuma
Ictiologia
Peix osteïcti de l’ordre dels lampridiformes, de la família dels traquiptèrids, de cos allargat, molt comprimit i sense escates i d’un color argentat amb taques fosques als costats.
Pot arribar a assolir 3 m de longitud l’aleta dorsal s’estén al llarg de tot el dors, i hi manca l’anal Habita a 400-500 m de profunditat, a les mars temperades, i hom la captura amb arts d’arrossegament És molt apreciada No és gaire comuna a les costes dels Països Catalans
traquiptèrids
Ictiologia
Família de peixos teleostis de l’ordre dels lampridiformes amb el cos molt prim, allargat i comprimit, en forma de cinta, argentat, sense escata, i amb una gran aleta dorsal que ocupa tota la llargada del cos i una aleta caudal triangular molt grossa i inclinada cap al dors.
Inclou poques espècies, d’aigües profundes, la majoria de les quals pertanyen al gènere Trachypterus es destaquen Ttrachypterus faixa i Tiris fleuma
Origen i evolució dels grans grups de peixos: àgnats i pisciformes gnatostomats
Origen i desenvolupament dels peixos al llarg dels temps geològics Román Montull, a partir de Walker i altres fonts Alguns grups de peixos que actualment no es troben representats amb espècies vivents al nostre país han deixat constància de la seva existència en els sediments antics És el cas dels holostis els únics supervivents dels quals són dos gèneres de peixos d’aigua dolça de l’Amèrica del Nord, que es troben àmpliament representats en els materials cretacis de Santa Maria de Meià El de la fotografia, un exemplar d’uns 10 cm de longitud, és del gènere Coelodus Jordi Vidal / MGB Els…
peixos

Morfologia dels peixos
J.L. Ferrer
Ictiologia
Superclasse de cordats de l’embrancament dels vertebrats integrada per animals de sang freda, respiració primàriament branquial i hàbitat aquàtic.
Morfologia i fisiologia Malgrat aquesta definició general tradicional, cal afegir que els peixos són sempre animals mandibulats, car els ciclòstoms, que gaudeixen de les mateixes característiques, però són àgnats, no són considerats actualment com a peixos Els peixos formen amb molta diferència el grup de vertebrats més nombrós, car hom en coneix actualment més de 20000 espècies, la gran majoria de les quals són òssies Poblen tota mena d’hàbitat aquàtic, tant d’aigua dolça com marina, a qualsevol latitud Les dimensions són molt variables, de manera que el peix més gran conegut és una varietat…
Biogeografia dels peixos
L’especial interès biogeogràfic que ofereixen els diferents grups de pisciformes consisteix en la llarga evolució que han sofert des de llur aparició a l’Ordovicià, ara fa uns 500 milions d’anys, com també en la seva àmplia distribució geogràfica, gairebé mundial Pel que fa als peixos d’aigua dolça, s’hi afegeix la seva limitada capacitat de dispersió, que els condiciona a una distribució força supeditada a les diferències geogràfiques Els peixos han mostrat una notable aptitud d’adaptació als diversos ambients aquàtics N’hi ha per totes les mars i oceans de les diferents latituds, des de les…