Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
Lanfranco
Arquitectura
Construcció i obres públiques
Mestre d’obres italià, actiu a l’Emília als ssXI i XII.
Fou el constructor de la catedral de Mòdena, on aplicà els principis de la decoració llombarda i aconseguí una perfecta unitat, simplificació i refinament Hi construí una petita llotja elevada, que repetí a l’interior
Giovanni Lanfranco
Arts decoratives
Pintura
Pintor decorador barroc italià.
Deixeble dels Carracci Decorà a Roma el Palazzo Farnese 1602, el Palazzo Mattei 1615 i la cúpula de Sant'Adrea della Valle 1625-27 A la catedral de Nàpols féu el Paradís de la capella de San Gennaro 1643 La seva pintura té un gran domini de la perspectiva i dels escorços violents
Lanfranco de Milà
Metge italià.
Com el seu mestre, Saliceto, recomanà en molts casos d’accident i malaltia una terapèutica quirúrgica que la seva època menyspreava ús del cauteri per a determinats tumors, sutura dels nervis seccionats, trepanació en cas de fractura cranial amb els fragments enfonsats, etc Havent-se traslladat a París, dedicà la seva Chirurgia magna 1270 a Felip IV de França, que l’havia protegit Escriví també una Chirurgia parva 1296 Ambdues obres contribuïren al renaixement de la cirurgia empírica durant la baixa edat mitjana europea
Peter Graham Harnden
Arquitectura
Disseny i arts gràfiques
Arquitecte i dissenyador anglès.
Treballà a Itàlia i a Califòrnia, influït per Richard Neutra, i a Mèxic Fou director d’Informació Visual del Pla Marshall a Europa Associat amb l’arquitecte Lanfranco Bombelli, fundà la firma Harnden and Bombelli, amb estudi a París fins el 1961 i després a Barcelona Són obres seves el pavelló nord-americà a la fira mundial de Brusselles 1958 i els de medicina a la fira mundial de Montreal 1967 i de l’OECD a la fira mundial d’Osaka 1970 Deixà nombroses realitzacions a Cadaqués, a d’altres punts de l’Empordà i a Màlaga, a Madrid, etc
Nicolle des Celliers de Hesdin
Música
Compositor francès.
Les dades sobre la seva vida són escadusseres Probablement passà algun temps a Itàlia, perquè Lanfranco el cita entre altres compositors actius en aquest país cap al 1533 Fou mestre de cor a la catedral de Beauvais almenys des del 1536 fins a la seva mort, que, segons l’epitafi de la seva tomba en aquesta catedral, degué ser prematura Les seves obres començaren a circular cap al 1520 i ben aviat li crearen una bona reputació Algunes peces s’havien atribuït a altres compositors com A Willaert, Lupus Hellinck, N Gombert o J Mouton Moltes de les obres que semblen seves per les…
Carracci
Pintura
Família de pintors bolonyesos els principals membres de la qual foren Ludovico Carracci (Bolonya 1555 — 1619), pintor i gravador, deixeble de Prospero Fontana, i els seus cosins, els germans Agostino Carracci (Bolonya 1557 — Parma 1602), gravador, pintor i poeta, i Annibale Carracci, el més destacat.
Els Carracci representen —en una línia distinta de la de Caravaggio— una reacció contra el manierisme, al qual oposen una pintura simple, de tipus sensual i sentimental En 1585-88 fundaren l’Accademia dei Desiderosi anomenada després degli Incamminati , que tingué una gran influència en la pintura italiana Conrearen la pintura religiosa — Martiri de sant Àngel 1598 i Predicació del Baptista 1592, de Ludovico La darrera comunió de sant Jeroni coetània a l’anterior i també per a l’església de San Gerolamo de Bolonya, d’Agostino la Madona de sant Mateu per a l’església de San Prospero de Reggio…
glossador
Història del dret
Jurista autor de glosses al dret romà o canònic.
El primer centre i el més important fou l' Escola de Glossadors de Bolonya , iniciada per Irnerio o Guarnerio vers el 1100, que atragué un gran nombre de deixebles el succeïren Bulgaro mort el 1166, Martino Gosia mort el 1165, Ugo mort el 1171 i Iacopo di Porta Ravegnana mort el 1178, coneguts amb el nom d' Els Quatre Doctors El moment més brillant fou amb P Azzone mort el 1230, que l’escola arribà a tenir 10 000 deixebles, i les seves Summae al Codi a les Instituta gaudiren d’una gran autoritat Accursio mort vers 1260/63, autor de la Magna glossa , on recull i concilia divergències dels…
música de Gènova
Música
Música desenvolupada a Gènova (Itàlia).
Encara que es tenen notícies de la vida musical de la ciutat ja al temps dels trobadors, amb Lanfranco Cigala i Folquet de Marsella, fou durant el segle XV que la vila començà a tenir una activitat musical més intensa D’aquesta època són les obres d’autors com Bernardino Borlasca, Simone Molinaro, Claudio Cocchi i Francesco Righi, entre d’altres També les esglésies, amb les seves capelles musicals, hi tingueren un paper important al final del segle XVI la capella de San Lorenzo arribà a tenir un cor de seixanta-cinc cantors i trenta-quatre instrumentistes Als segles XVIII i XIX,…
escola romana
Sant Pere del Vaticà, la reconstrucció del qual ocupà al llarg del segle XVI Bramant, Rafael i Miquel Àngel, entre d’altres, i durant el segle XVII, Maderno i Bernini
© Corel Professional Photos
Art
Escola artística que es desenvolupà a Roma del començament del segle XVI al XVIII.
Sota l’impuls preponderant dels papes, en particular de Juli II, Lleó X i Sixt V, Roma fou el centre artístic més important del baix Renaixement i del Barroc hi immigraren un gran nombre d’artistes que treballaren en les grans obres papals i se n'hi formaren molts d’altres que plegats constituïren i espargiren arreu d’Europa el romanisme , concepte que sintetitza el protagonisme històric i religiós de la ciutat i de l’Església En arquitectura, D Bramante inaugurà el classicisme romà, auster i simple, basat en la teoria de Vitruvi Al mateix temps que la reedificació de Sant Pere del Vaticà,…
Grimaldi
Llinatge noble genovès addicte al partit güelf, l’estirp del qual és Ottone Canella (mort vers 1143), cònsol de Gènova el 1133.
El seu fill Grimaldo Canella mort el 1184 també exercí aquest càrrec 1162, 1170 i 1184 i fou pare d’ Oberto Grimaldi mort el 1252, el qual fou comissari de Gènova per la pau amb Pisa el 1188 i tingué quatre fills Ingo Grimaldi originà tres línies la dels ducs d’Èboli, prínceps de Salern i marquesos i comtes de Sola, la dels senyors d’Antíbol, barons de Canhas i marquesos de Corbons, extingida al segle XIX, i la dels marquesos Grimaldi, radicada a Gènova i que obtingué aquest títol de l’emperador Carles V el 1529 i es fixà a Anglaterra al segle XVII amb Alessandro Grimaldi , mort el 1732 d’…